diumenge, de juliol 10, 2005

De Luxemburg a TV3

El diumenge ens dóna una bona notícia: Luxemburg diu a la Constitució Europea. És una victòria dels partidaris del sí en aquell paísm, molt actius i valents. Hi compto el partit socialista, és clar, però també el primer ministre, de centre dreta, Jean-Claude Junker, un home que els té molt ben posats, que parla molt clar, que ha fet una campanya de proximitat. :
:
Cal destacar de La Vanguardia l'enquesta que publica de l'Institut Noxa, que revela un increment de la distànca entre els socialistes i el PP, a Espanya, junt amb un increment també de l'expectativa d'IU contra el decrement de CiU i especialment d'ERC. L'enquesta mostraria, d'una abnda, la consolidació del lideratge de Zapatero, prop de la majoria absoluta, la manca d'alternativa del PP (bo i que aguanta força) i una certa desorientació dels votants d'ERC, encara que deixeu-me posar encara més dubtes en una enquesta que té abast del conjunt d'Espanya i en que el marge d'error per als votants de Catalunya és massa alt. El Periódico publica una altra enquesta que confirma l'increment de la diferència entre els dos grans partits.
:
La Vanguardia té dos articles més, recomanables. Un reportatge sobre els problemes de les cases ocupa de a Barcelona, que alberguen individus i grups realment perturbadors de la convivència ciutadana. I també un altre sobre les causes que l'aigua sigui un problema pitjor a Múrcia del que ens podem pensar: la manca de previsió en la política territorial, abocada als camps de golf i a la construcció desaforada d'habitatges d'alt standing.
:
Més encara. Gràcies al post d'avui de Miquel Iceta, ple d'enllaços interessantíssims i comentaris de l'actualitat política, trobo l'article d'ahir, dur i clar, de Xavier Bru de Sala, també al diari de Godó, i que, com a mínim, mereix una reflexió al vosltant del model de la nostra televisió pública de Catalunya.

6 comentaris:

Joan Safont ha dit...

Molt recomanable l'article sobre els okupes, sobretots aquells que hi veuen romanticisme on només hi ha incivisme. Mai he estat d'acord en aquests que detecten problemes (la manca d'habitatges assumibles per a joves) que no tenen (per genealogia, per realitat social).
Sobre les enquestes, són orientatives sí, però no poden fer dormir als llaures a ningú ni a preocupar-se excesivament a altres. Recordem forces enquestes prou equivocades o esbiaxades per culpa de la por a dir l'opinió (remora del franquisme?) o de les necessitats diverses de qui les fa (recordem l'amic Madí). Bé Ramon, gràcies pel recull de premsa dominical, bona setmana!

Pedro ha dit...

Només vull recordar que l'última enquesta del Centre D'Estudis d'Opinió no tenia els vots dels enquestats ponderats segons el record de vot a les últimes eleccions catalanes (o autonòmiques com diuen els del tripartit). Si s'hagués ponderat un altre gall cantaria, per tant jo lliçons no en donaria joan.

Joan Safont ha dit...

No és la meva intenció donar lliçons Pedro. Parlo de molts tipus d'esquestes electorals: Galícia, País Basc, Catalunya... Ara és innegable que David Madí va dimitir per alguna cosa, o no?

Ramon Bassas ha dit...

Joan
Certament, de les enquestes cal fer un cas relatiu, que no vol dir no prendre-se-les en sèrio. I també tens raó en el fet que, quan van bé, poden adormir i, quan van malament, poden treure les ganes. Són una eina més, i prou.

Pedro ha dit...

D'acord Joan, et dóno la raó, va dimitir per alguna cosa. També recomano aquest enllaç, especialment interessant la roda de molí, sobre el centre d'Estudis d'Opinió:
http://www.catalunyaoberta.net/butlleti_25.html

Joan Safont ha dit...

Gràcies Pedro. Estic subscrit i llegeixo habitualment els butlletins de la Fundació Catalunya Oberta. Tot i no estar d'acord en alguns plantejaments que proposen són un grup molt ben preparat, informat i experimentat.