La política és feta d'interessos i mala llet, sí, de personalismes i estratègies maldestres per esmorteir l'adversari. D'això se n'ocupen moltes pàgines cada dia i, en fi, mostrar la cara fosca de les coses no ens hauria de sorprendre, hores d'ara, després de la decepció i de les ideologies de la sospita. També és feta de ressentiment i d'ambicions, de mesquineses i idolatries. Bé, ja ho sabem. Vindrà aquell dia que mirarem malament, doncs, qui en pretengui reivindicar la seva cara amable, la seva dimensió positiva, la seva capacitat per construir cada dia un tros més de felicitat? Serem capaços de valorar també les hores compartides, els anhels que ens engresquen, els espais assolits justament a la seva cara fosca?
:
En fi, sóc dels que pensen que reconèixer la dimensió més fosca permet de fer brillar la clara, que admetre els límits de les persones i dels nostres invents són l'única manera d'aproximar-nos-hi i d'estimar-les, no pas de condemnar-les. Però no sé si ens estarem passant de dirty realism.
:
Pensava tot això sortint aquest vespre d'una reunió d'un grup del Partit, a Mataró, que n'hem dit Consell Sectorial Socialista. Agrupa els coordinadors que reuneixen alhora altres grups, reunits sota un nucli d'interès sectorial (Cultura, Educació, Cooperació, Salut i Benestar, gent Gran, Economia, Esports, Medi Ambient...) que procuren, d'una banda, veure si el que el Partit fa s'ajusta o no al que hem dit que faríem als programes, a les resolucions, etcètera. I també esdevenen petits nuclis de producció d'idees, de projectes, d'energies compartides. Fora de mi, tots els que es reunien en aquesta taula, acompayats pel Secretari d'Acció Sectorial de l'executiva que encapçalo, són polítics del que se'n diu no professionals. Tenen l¡encàrrec de promoure el debat i dirigir les reunions, de programar les activitats i traslladar les inquietuds i le spropostes. Tots ells, amb una varietat d'experiències impressionant, dediquen moltes hore si esforços en activitats que no tenen sovint ni la sort d'aparèixer als mitjans ni pràcticament reconegudes enlloc. I crec que són el millor reflex de la política, de l'ambició concreta per un món millor (el que ens sembla als socialistes que seria millor, és clar) a partir d'aquest món possible i limitat que, malgrat tot, ens estimem i creiem capaç de transformar-se, ni que sigui una mica, a través del nostre petit esforç des d'un petit lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada