dilluns, de setembre 18, 2006

Catalunya: quatre crisis | Més Benet

Catalunya i les crisis de Ramoneda
:
nom
:
A la revista Claves del mes de setembre hi ha un parell d'interessants articles sobre la situació en què es troba la política catalana abans de la cita electoral de Tots Sants. Hi ha un estudi sobre els resultats del passat referèndum sobre l'Estatut a càrrec dels professors Julián Santamaría i Joan Marcet. I també una brillant crònica-resum de Josep Ramoneda que acaba amb una frase molt maca: "de tanto preguntarnos quién somos algún día nos olvidaremos de vivir". Us els recomano tots dos (i com que no trobo cap linc, us haureu d'espavilar).
:
Ramoneda apunta moltes coses, totes elles d'interès (i discutibles, és clar). Però al·ludeix a quatre qüestions d'àmbit global que entren en crisi amb la política catalana en les quals m'hi voldria aturar. Resumint: (1) dificultats del discurs de l'esquerra després del Mur i de la dreta catalana als nous aires del liberalisme europeu (de l'Est), (2) desconcert davant la globalització i "pel canvi de noves pautes culturals referencials -immigració, feminisme, noves guerres-" a les que l'esquerra no s'hi sap posar al front, (3) la crisi actual de la UE deixa sense horitzó europeu el catalanisme i (4) l'obsolescència europea del discurs Estat-nació ("on és la sobirania, avui?") tan recorrent a Catalunya i Espanya.
:
Pel que es refereix al discurs de l'esquerra, certament sempre aflorant les contradiccions i posant-nos l'ull els uns als altres, des de la meva modesta opinió crec que estem fent els deures prou bé. Ni que sigui a base de realisme (els problemes globals apareixen sempre en forma contundentment local), les propostes polítiques de l'esquerra catalana (i espanyola) adopten un discurs d'aquestes noves pautes referencials, i uns horitzons (o paradigmes) que tenen més a veure amb els avanços (partint d'allò contingent) que no amb els ideals a assolir (partint d'una idea molt ben dibuixada a la que assemblar-se). Però vaja, és un bon debat. I no tan sols català.
:
Benet XVI: reaccions
:
nom
:
Una de les millors anàlisis que he llegit fins ara, de la reacció desmesurada de l'islamisme (no l'Islam, almenys no tot) a un discurs del Papa tret de context (per cert, vegeu-lo aquí i en traducció no oficial al català, aquí), és la que publica avui Hermann Tertsch a El País. Tertsch critica que cap veu del món islàmic sorgeixi "con el coraje de decirles a los suyos que su indignación es gratuita, inducida o hipócrita" i deixar de dir que la culpa la tenen els de sempre, els croats, ara a través de la figura del Papa bavarès. Continua dient que el discurs del papa contenia una alta dosi d'autocrítica vers l'exercici de la religió, però que "los ofendidos carecen de autocrítica". Però també carrega contra aquells qui, des de les societats obertes i democràtiques, no surten ara a defensar la llibertat d'expressió del Pontífex.
Pagamos hoy también la muy indigna reacción de la mayor parte del mundo occidental en la crisis de las viñetas de Mahoma, cuando quedaron en evidencia las dudas y fisuras sobre nuestros principios en Occidente. El ejército de caricaturistas, intelectuales y políticos que se prodigan en guasear sobre un Cristo o el papa se abstuvieron de solidarizarse con los daneses y de paso les tacharon de ultraderechistas. (...) Es el islam el que debe dejar de amenazar, quemar y matar por el hecho de que alguien hable, escriba o dibuje.
Jo pensava si la mateixa moguda pro-Rubianes la podríem muntar pro-Ratzinger (avui a El Club m'han copiat la idea) qui, segons Tertsch, ens fa "el primer gran favor (...) desde su pontificado a todos, al islam y a Occidente".
:
No comparteixo, en canvi, ni la visió pessimista (o determinista) de Francesc-Marc Álvaro a La Vanguardia, ni la cínica del parell de perdonavides que prenen el relleu de Castro en el discurs maniqueu al que ells i Bush ens volen fer portar a la resta del món.
:
En canvi, trobo molt encertades les paraules de José Montilla, dient clarament que "no tenen raó els que critiquen Benet XVI" i ressaltant "el paper important que té l'Església Catòlica per cohesionar la nostra societat" ja que "és portadora de valors que són necessaris, com la justícia social o la solidaritat i és un factor d'integració". O l'atinada reflexió, com sempre, d'en Cinto Amat. I també els dos posts que ha fet Jordi Llisterri (gràcies per la cita), una primera reacció molt reveladora dels equívocs que hi ha sobre la taula i una segona reflexió sobre el fenomen que hem viscut i unes primeres conseqüències.

5 comentaris:

vladimir ha dit...

Bassas,

d'en Ramoneda m'agrada quan ens fa veure que les ficcions de l'esquerra són més que una trista ideologia.

sobre en Benet XVI, destacar el breu comentari de la María-Paz López a la Vanguardia "... el mayor peligro para una sociedad democrática no reside en las querellas entre creyentes y laicos (véase España), sino entre quienes creen o no creen en Dios, y quienes creen en Él demasiado".

El Montilla faria bé de callar i no ficar-se en camises d'onze vares; no és ni bon orador, ni un intel·lectual brillant, li falta estructura genètica. En aquest sentit, en Mas no li farà ombra (no és en Pujol, que va fer creure a una gran majoria que érem una nació quan no érem res) i l'actual Carod tampoc. En Montilla s'ha de dedicar a la tan idiotament bescantada "política de campanar", a la dels problemes concrets del país i les petites passions dels seus ciutadans, jo el votaré per això.

Amén.

Dessmond ha dit...

Benvolgut Ramon,
T'aconsell donar un cop d'ull a http://gustaunavarro.blogspot.com/ al post del dia 19. Em sembla prou interessant.
D'altra banda és gairebé cínic que els islamistes s'emprenyen perquè els han titllat de violents. I aleshores reaccionen cremant esglèsies o matant gent inocent.

albert_de_la_hoz ha dit...

Ningú no li nega al papa el dret de la llibertat d'expressió perquè de fet com a cap d'Estat que és aquest dret l'usa i l'abusa.

El que faci el món islamista no ha de servir per a convertir el papa en el portantveu dels valors occidentals perquè entre aquests valors hi ha els que el papa ens nega.

Clar que comparteixo totes les crítiques fetes envers el món islàmic, però no han de fer que no vegem la biga o la palla que tennim a l'ull.

Albert de la Hoz ha dit...

El que escriu Gustau Navarro està molt bé i el que diu Elorza a EL PAÍS del dia 21 també.

Ramon B. ha dit...

- Vladimir,

Bé, un dia, quan tinguem temps, t'explico el que jo penso de la "crisi de mediacions" que, aplicat aquí, converteix alguns creients "directes" en Déu, sense cap sedàs. Crec que una de les coses útils de l'església, paradoxalment, és el de posar una mena de "filtre" que ajuda, però també "modera" la fe...

Crec que Montilla parla dels que tu en dius petits problemes. Però ara mateix, molt d'ells, són conseqüència d'aqixò que en diem globalització, de manera que alguna cosa cal dir, també, dels problemes globals, no?

- Dessmond i Albert,
Veieu com ha obert un bon debat, el vell Ratzinger?