dissabte, de setembre 09, 2006

Del Papiol a Malmö | Creure

Del Papiol a Malmö
:
nom Foto: El Mundo.
:


Ahir, el Consell de Minstres va aprovar una reforma del sistema policial basada en la creació del Comandament Únic del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil, el cap del qual serà Joan Mesquida, de qui us parlava fa poc. És una de les promeses de Zapatero al Programa del 2004 que, com es veu, s'està complint fil per randa. La reforma és important per vàries raons. Per exemple, perquè no és gens senzill de fer. La coordinació d'un cos militar amb un altre que no ho és, després d'anys i panys d'excessiva compartimentació, no és una qüestió que es resolgui de seguida.
:
També és important perquè, com hem vist a Catalunya, i jo parlo especialment de Mataró, la coordinació dels cossos policials esdevé un factor multiplicador de la seva eficàcia. És una tendència convergent amb la resta de policies europees, aplegades sota l'espai Schengen, que Espanya ha tingut molt d'interès en què avanci, ja amb el Ministre Alonso i ara amb Pérez Rubalcaba. Els reptes de la seguretat global, que s'enfronta a actors que actuen en xarxa, precisa d'un major treball conjunt. Perlo del terrorisme, sí (el crim que busca publicitat), però també del crim organitzat i de les seves bandes (el crim que vol passar desaparcebut), l'acció de les quals ens descol·loca quan aixeca el cap.
:
És el que cal fer, sí senyor. Una nova promesa dels socialistes (ahir, en un sopar a Mataró, el conseller Carnes deia que als socialistes ens costa prometre, anem massa al gra, però que, això sí, el que prometem, ho complim). De nou, contra un PP immobilista i sota el govern del qual hi va haver regressió (més delictes, menys efectius...) en matèria de seguretat. I un pas per assolir el principal repte de l'acció coordinada de les policies europees (almenys): que un guàrdia local, per exemple, del Papiol, fent un control rutinari d'alcohol, apresi un delinqüent perseguit per un jutge de Malmö.
:
Creure
:
"'Jo crec...' és expressiu, però 'jo sé' no ho és"
:
Ludwig Wittgenstein, De la certesa, 180.
Foto: Gian Lorenzo Bernini, Èxtasi de Santa Teresa ~ 1647-1652. Santa Maria della Vittoria, capella Cornaro. Roma.
:

4 comentaris:

Xavier Mir ha dit...

Benvolgut,

sobre els comentaris a la campanya "Jo també vull un estat propi", avui he publicat un article:
http://blocs.mesvilaweb.cat/xmir

Ramon B. ha dit...

Xavier

Caram, no sé si mereixia tanta atenció. Veig que la broma de Berlusconi no devia tenir massa gràcia, ho sento. Jo volia jugar amb el doble sentit de la fórmula "Estat propi", ja saps com ho entén, això, aquest senyor...

També volia fer notar, més avall, la mutació del catalanisme que, primer, tenia la voluntat de crear una veritable cultura nacional i, ara, almenys part d'ell, prefereix pensar en un estat nacional. Andorra és la mostra de com es pot perdre nacionalitat essent un Estat. No sé si m'explico. per mi, el catalanisme és fer una societat forta, cohesionada, capaç de resoldre problemes, preparada, etcètera. I que té un tros d'Estat (més d'un 50% de la despesa pública gestionat per l'autonmia, al que caldria sumar la part dels municipis) amb el qual fer moltes d'aquestes coses. Bé, que alguns penseu que al marge d'Espanya viuríem millor?Jo crec que, per més independents que fóssim, no crec que piguéssim restar al marge d'Espanya, i que això resldria ben pocs probemes dels que (jo almenys) crec que hi ha, crec que no ens convé, i crec que és un debta que amaga les veritables poítiques a emprendre (hi ha molta gent de dretes que s'amaga rera el discurset sobiranista)... però en fi.

Per últim, sincerament, el projecte independentista consisteix en retornar a la Catalunya d'abans del 1714? Algú creu que els catalans disposàvem (salvant les distàncies) de més autonomia política i capacitat de decissió sobre la nostra nació que no pas ara? Bé, em pensava que les justificacions romàntiques del nostre passat havien estat superades...

Una abraçada,

Pedro ha dit...

Jo crec que el que és necessari perquè Catalunya sobrevisqui a nivell econòmic és la reducció del dèficit fiscal. I com et vaig dir l'altre dia (reducció del 42% de la inversió de Zapatero)com que no està resolta com a estat independent tindríem millor resposta a les nostres necessitats socials i al més d'un milió de gent per sota el llindar de la pobres que hi ha a Catalunya.
Hi ha molta gent de dretes que s'amaga rere el discurs nacionalista espanyol(com Solbes).

Ramon B. ha dit...

- Pedro
El nou Estatut resol el dèficit fiscal. No et preocupis.

Per cert, Solbes és que, amb l'aplicació del seu Pla de Convergència l'any 1994, va iniciar una fase expansiva de l'economia espanyola que no ha tingut, des d'aleshores, ni un sol any de recessió. Per cert, una política avalada pels nacionalistes catalans perquè, com saps, d'aquesta política també se n'ha beneficiat Catalunya.