:
El programa dels catalans
:
Aquí podeu accedir al web de la Conferència Nacional del PSC i, a través d'ell, al text que el Partit proposa com a Programa Electoral i que, d'ara fins el proper dia 20 de setembre, posa a disposició de tots aquells ciutadans i ciutadanes que hi vulguin fer aportacions. Ara és el moment de posar per escrit aquells àmbits, aquells horitzons, que volem que siguin assolits els propers quatre anys, a través d'algú, com nosaltres, que som d'esquerres, que mirem endavant sempre i que som aquí per canviar les coses. Tu també, oi?
:
La Diada a Mataró
:
Aquí:
Estimar els enemics
:
Javier Cercas, foto: Jo Schwartz:
De la premsa d'avui, a banda de destacar l'alternativa de Cayetano Rivera Ordóñez (o la vigència barroca del mite de Minotaure), entrevistes a dojo amb el nou Alcalde Hereu (o unes molt bones expectatives) i una entrevista amb Montilla a El Punt (o com en aquest país són notícia les coses evidents), voldria que llegíssiu l'esplèndid article de Javier Cercas al suplement setmanal d'El País. Per anar fent boca us en destaco uns fragments:
- Es así: tarde o temprano, uno acaba aceptando a la fuerza que, por mucho que se lo haya propuesto, los matones no van a permitir que su vida transcurra sin obligarle a conocer el odio. Se trata de un momento deslumbrante: el momento en que uno descubre que tiene enemigos y que, aunque nunca hubiera querido tenerlos (o al menos hubiera querido poder elegirlos), ellos no quieren dejar de tenerlo a él, que es el elegido; es el momento exacto en que el joven iluso descubre que es un hombre. Uno desconoce a menudo por qué esos hombres han decidido ser sus enemigos, por qué lo odian, por qué incluso, dadas las circunstancias propicias –y la historia nunca ahorra en circunstancias propicias–, no vacilarían en matarlo.
- Y es entonces cuando uno tiene que tomar decisiones sin retorno. La principal de ellas consiste en prohibirse a toda costa odiar a los enemigos: primero, porque el odio (lo dijo Michael Corleone) no nos permite juzgarlos, lo que nos deja inermes; y segundo, porque el odio a menudo propicia la peor pesadilla: acabar pareciéndonos a ellos.
- Martin Amis (...) sostiene que (...) “disfrutar insultando es una perversión juvenil del ansia de poder”.
2 comentaris:
Si vols dir la teva sobre qualsevol tema, fes-nos arribar els teus comentaris a redaccio@capgros.com
Avís per a navegants
Han trigat, hem patit les obres…però per fi el nou “Espai” marítim de Mataró ja el tenim quasi bé llest!!!! Us parlo com a usuària diària d’aquest espai doncs per sort o per desgràcia, la meva feina està instal·lada en el centre de Mataró i per tant, zona blava al seu voltant, i preu per preu, aparco al pàrquing del port de Mataró amb vistes al mar. Tornant al tema i tornant de les vacances, quina ha estat la meva gran sorpresa que m’ha tornat a fer la policia local de Mataró!!!!: els haig de pagar 250€ per haver anat a 52 Km/hora l’últim dia de treball abans de les vacances (suposo que vaig posar la tercera per anar més depressa a casa) i sembla que no podia passar dels 30Km/h com així marca la senyal que tant ben pensada i posada hi ha en el passeig marítim (costat carretera). Doncs bé, a part de pagar la multa com a bona ciutadana (¿?) avui m’he portat bé i al passar pel passeig marítim he anat a 30Km/h, o sigui que no he pogut arribar a posar la tercera marxa. El que m’he trobat, a part de ridícula, és la pitada i els adelantaments en línia contínua de la resta de vehicles. Ara, tinc varies opinions sobre el tema: referent a la ment pensant que ha dissenyat les senyals de circulació de la zona, segur que és un gran defensor de les zones verda sense contaminacions i vol que tothom vagi a peu o amb bici (encara que hagis de portar els nens al cole) ja que d’aquesta manera segur que pots complir aquests límits de velocitat. I sobre l’agent de la policia (no diré el seu número, però el tinc) suposo que volia guanyar-se la paga extra per les vacances, i no voldria pensar que el propi port té alguna cosa a veure…
També he pensat que a partir d’ara i com que la velocitat de creuer que agafaré quan circuli a 30Km pel passeig marítim m’ho permetrà, aniré fent les fotos de tots els vehicles que em superin (fer fotos i conduir potser també és una infracció, no?) i les faré arribar a la policia local de Mataró, d’aquesta manera els seus agents podran destinar el seu temps laboral a altres qüestions de la ciutat realment importants. Ah! I menys mal que per el que m’han informat els Mossos d’Esquadra, la policia local de Mataró no té competència per retirar-te els famosos punts ja que en cas contrari, segur que tornarien a sortir en el record guinness.
Mar Ferrer
- Senyora Ferrer,
No és segurament el lloc per tractar aquests temes, aquest del bloc, pèr la qual cosa ja dic des d'ara que resto a la seva disposicó per donar-li totes les explicacions que vulgui de forma oficial com a regidor, bé en persona o bé per escrit.
Però deixi'm dir-li algunes coses.
La primera, que la regulació de la velocitat al passeig marítim es deu al seu caràcter d'això, de passeig, i, per tant, a l'alt risc que suposaria considerar-lo com un carrer amb velocitat superior (per això ja hi ha l'Av. Maresme). No és per caprici, sinó per seguretat. Li asseguro que encara hi ha massa víctimes de trànsit com perquè, almenys jo, pugui fer broma d'aquestes coses...
La segona és que la regulació del trànsit sí que és una competència de la Policia Local, excepte pel lloc que ho és dels Mossos (carreteres, etc.) i que, quan veue un vehicle que fa una infracció, és la seva obligació de denunciar-lo. Tampoc és cap caprici, al cap del mes cobrarà el mateix, no pateixi. Per cert, la Policia Local sí que pot imposar sancions que, legalment, comporten una proposta de retirada de punts del permís de conduir.
De tota manera, si vostè vol, pot presentar denúncies voluntàries de trànsit. Tinc el linc penjat a la dreta d'aquest bloc.
Rebi una abraçada,
Publica un comentari a l'entrada