diumenge, de setembre 17, 2006

Fent amics | Fent enemics

El bloc fa amics
:
nom
:

I suposo que el contrari. Però vull explicar-vos algunes experiències recents de lectors que se m'han presentat i als que no coneixia prèviament. Fa poc, en una botiga d'electrodomèstics prop de casa, mentre buscava un regal, el dependent que em va atendre, que em va dir més tard que havia estat veí meu (glups! El Gran Germà...), em va preguntar "encara escrius?". Jo devia fer cara de tonto perquè de seguida em va indicar que es referia al bloc i vaig alegrar-me de trobar-me algú que deia que em seguia de tant en tant i que li havia agradat. Ostres, ara el saludo efusivament quan me'l trobo a la porta de l'establiment (és que no tinc gaire experiència amb els fans...).
:
Ahir, mentre visitava una esplèndida exposició del Taller de Gravat de Mataró, al l'espai F del Foment (tens raó, Pere, és molt bona), un senyor se'm va adreçar per dir-me que em felicitava pels escrits sobre art (que consti que tan sols aspiro a ser-ne un mediocre espectador i escriure des d'aquesta experiència), cosa que em va sorprendre una mica perquè em pensava (donat els pocs comentaris que generen), que interessaven quatre i el cabo. Però no. Almenys aquest senyor i en Xavier Ubach (que fa poc ho vam comentar en un forn on vam coincidir) diuen que ho segueixen. Els juro que si tingués més temps en parlaria més.
:
La tercera ha estat aquesta matinada. Bé, després. A la matinada he rebut un correu electrònic de l'Eloi Aran, que em recordava que fa més d'un any el vaig citar a rel del seu treball guanyador d'un Concurs Bíblic analitzant les cançons de Pedro Guerra. Bé, em comunicava que ha obert un bloc i jo, ni corto ni perezoso, ja el tinc lincat. És jesuïta i, pel que he vist, està molt interessat amb la cultura popular contemporània (a banda del disc de Pedro Guerra, comenta les similituds entre Los Piratas del Caribe i La Guerra de les Galàxies en un divertit post) i els valors, o la fe. També publica els seus propòsits setmanals, una mena de prova de com, això de ser creient i conseqüent amb la fe, no es fa a base de grans projectes sinó de petits reptes. I ben senzills, com proposar-se netejar els lavabos. En fi, s'afegeix a la molt poc nodrida presència de les persones que ja han "sortit de l'armari" i que no els fa res dir que són cristians i reflexionar-hi.
:
Bé, potser dir-los amics el primer dia és una mica excessiu, falta el filtreig. Però potser aquest pot ser l'inici d'una gran amistat, no?
:
El Papa i els musulmans
:
nom Foto: AP / Pier Paolo Cito.
"Qui vol pledejar amb mi?
Compareguem plegats a judici!
Qui em vol acusar? Que se m'acosti!
"
Isaïes, 50, 8. (Llegit avui a totes les eglésies catòliques del món)
Bé, potser el Papa també necessitarà un bloc, per fer amics. El cas és que s'ha muntat "la de Déu" (mai més ben dit) amb unes declaracions clarament tretes de context sobre la naturalesa violenta de l'Islam i la racional del Déu cristià. Avui s'ha afanyat a demanar disculpes però, com si alguns vulguessin confirmar exactament aquesta ridiculització de la fe islàmica, ja han cremat esglésies, han assassinat una monja, han cridat nuncis a consultes, s'han proferit amenaces serioses i s'han muntat manifestacions arreu del món islàmic, amb crits que no fan cap gràcia, per cert. Òbviament, el cap de l'Estat amb la diplomàcia més antiga no va preveure les conseqüències diplomàtiques de les seves paraules. M'agradaria veure per un forat l'operatiu vaticà a les nunciatures i les ambaixades per restablir els ponts (per això són pontífexs, ves).
:
Sobta, però (o potser no tant), que ningú hagi volgut entrar al fons de l'exemple que el Papa Benet citava, una antiga conversa entre un emperador bizantí, crec, i un persa, les conclusions de la qual, justament, eren la necessitat de tractar la fe d'una manera, diem-ne, raonable. D'una banda, per desligitimar aquell qui vol imposar la "voluntat de Déu" per les armes i, especialment, per deixar que la fe ocupi el seu espai, en convivència amb la raó. Aquest missatge és, per mi, importantíssim. Especialment, ho és a la pròpia Església, entestada massa sovint a intervenir en disquisicions científiques quan aquest, d'entrada, no és el paper de la fe. És a dir, s'allunya de l'Església que condemà Galileu o la que vol imposar una doctrina "creacionista" sobre l'evolució de l'espècie humana. Alguns ho han entès al revés. De l'altra, el Papa Benet s'allunya també dels qui (des de tot el món, d'Orient a Occident) usen el nom de Déu, o del transcendent, per a l'ús de la violència, sense que enmig hi mediï la raó. Que s'hagin emprenyat, especialment, els que s'hi dediquen dia sí i dia no (segrestant l'Islam, em temo), deu seu un símptoma que no va tan desencaminat. I que, de fet, del que parla el Papa Benet, és d'un tema de rabiosa actualitat, com es diu ara.
:
L'hauran d'ensenyar a ser (més?) diplomàtic, potser, i a utilitzar els maquiavelismes retòrics als quals està sotmesa l'opinió pública mundial, massa sensible a la crítica, per exemple, d'aquest reguitzell d'il·luminats que han utilitzat la cimera dels països no aliniats (o aliniats directament amb Déu, la Revolució o Al·là, ves a saber) per nodrir encara més aquesta retòrica. Però també caldrà tenir en compte que, sovint, quan el Papa o un bisbe parla, tots els prejudicis del món acudeixen a la prevenció, tot el que no ha dit sembla clarament proclamat (he sentit avui uns comentaris a la ràdio absolutament fora de lloc), tots els "ja ho deia, jo" ens ofusquen de l'objectiu de la reflexió papal que, si us la llegiu bé, rebreu amb alleujament i simpatia, segur.
:
Del que realment pensa el Papa sobre l'Islam, i del projecte de portar les confessions a un espai comú d'entesa "per buscar el veritable bé de cada persona i de la societat", avui La Vanguardia se'n fa ressò i cita el discurs que féu fa un any a Antioquia.

7 comentaris:

Dessmond ha dit...

Ramon,
Celebro llegir un escrit com el que has fet sobre les paraules del Sant Pare.
Em sembla demencial la reacció que ha generat en determinat món musulmà. Però em sembla molt pitjor la forma en que s'ha tergiversat a casa nostra.
Arribo a la conclusió que els nostres mitjans d'informació estan sota la direcció de gent entre analfabeta i sectària. Gent amb poca cultura i manca d'escrúpols, que ens aboca a una indefensió segura.

Ramon Bassas ha dit...

- Dessmond,
Gràcies per l'elogi. de tota manera, jo m'he fet la meva composició de lloc a través dels mitjans de comunicació de casa nostra. Crec que el que pot més que nosaltres, segurament, és el prejudici.

Albert ha dit...

Per molta vasselina que posem no ens hem pas d’enganyar, les dues religions són excloents.
El problema objectiu és que el món musulmà se sent humiliat pel món occidental (cristià), no cal que digui les causes.
El Papa de Roma des de fa unes dècades li troba gust de parlar urbi et orbi perquè gràcies als mass media té efectes immediats. El Papa no sap callar perquè és pensa que té una missió sagrada d’abast planetari i vol ser escoltat. Les jerarquies eclesiàstiques de les altres religions callen. Tanmateix, les jerarquies musulmanes s’agafaran a una coma mal posada per tenir una excusa per cremar i matar.

Jordi ha dit...

Uf, aquest bloc és al.lucinant, primer el discurs progre filomusulmà de la convivència.
Aquests moros, tenen en el seu cap la reconquesta de l'al-andalus, i tallar el cap als infidels, tal com diu la seva doctrina.
Jo no vull conviure amb gent d'aquesta , alguns dels quals ja han estat reclutats per fer de terroristes suicides per Al-Qaeda.
Per cert, un tros més avall he vist una imatge que altre cop m'ha fet alucinar... la del Mas i les rebaixes.
Però aviam, aquesta imatge no era d'una campanya dels erkis?
Com collons té un sociata de posar imatges d'aquestes quan el vostre candidat ja va parlar de retallades el dia següent d'aprovar l'estatut aquí.
Com tens collons de posar aquesta imatge quan el teu partit a l'hora de negociar l'estatut ha estat al costat del PSOE i en contra de Catalunya?
Com tens collons de posar la imatge quan el Montilla i tots els diputats catalans del PSOE han votat en contra del traspàs de les competències de l'aeroport i han votat en contra de la unitat de la llengua Catalana?
La vostra hipocresia, demagògia i mentides no tenene límits?
Podeu caminar bé encara que els arrossegueu per terra?
I encara teniu la barra d'autoanomenar-vos catalanistes?
Sou el pitjor mal que pateix Catalunya.

Ramon Bassas ha dit...

- Albert

Doncs es tracta que no ho siguin, com les ideologies, o els gustos, o els matrimonis. Que tu prenguis una opció no desmereix que un altre en prengui una altra. Si et mires el que va dir Benet, veuràs que es posa en la forma de creure en Déu,, justament reivindicant la "raonabilitat" de la fe i negant-ne la violència. De tota manera, s'ha apressat humilment a matisar el seu missatge. Crec que això també s'ha de valorar.

Jo crec que tens raó respecte el sentiment d'humuliació del món musulmà respecte de l'occidental. Però també, a vegades, crec que aquest sentiment s'utilitza per amagar altres coses, com els règims teocràtics, o les "raons" religioses o culturals per anar contra els drets de les dones, o l'absència de democràcia. I que a vegades, els règims oberts pequem de certs complexos.

- Joki,

A mi m'al·lucina que siguis tan radical, però vaja, hi ha d'haver de tot. En fi, si llegeixes bé el que dic, no veuràs cap discurs filomusulmà, com dius, sinó més aviat comprensiu amb la posició del Papa. No, jo tampoc vull conviure amb agents d'Al Qaeda, que haurien de ser a la presó, siguin de la religió que siguin. Per cert, jo no hi entenc gaire, però diria que és possible ser musulmà i no desitjar la conquesta de res ni el cap de ningú. De la mateixa manera que és possible ser cristià i no ser seguidor de Torquemada, encara que no ho creguis. I també es pot ser ateu i no matar creients. La idea, una mica tonta si vols, és que fem possible la identitat amb unes normes bàsiques sí... de convivència. I això, és cert, a vegades costa alguna guerra. espero que les mínimes i sota acord de l'ONU.

Utilitzo la imatge de Mas per unes altres rebaixes, les fiscals, que intentava desemmascarar. El PSC ha defensat el mateix estatut que catalunya ha votat, no entenc massa per què dius que anem en contra de Catalunya.

Traspassarem l'aeroport a un consoc¡rci amb una participació cabdal de la generalitat, com vam dir, i quan CiU es digni a pactar-ho. I no hem votat mai contra la unitat de la llengua.

I de la llengua, als collons. Si tant d'interès hi tens, podem quedar i te'ls ensenyo. Però, donada l'expectativa, potser quedaràs decebut, ho sento.

Albert ha dit...

Clar que els poders polítics del món musulmà s'aprofita d'aquesta humiliaciò.

Tanmateix Occident és l'àrea hegemònica del planeta amb els canons USA, les finances i la veu del Papa.

El problema de fons, insisteixo car és més important del que sembla, és que el Papa és un poder mediàtic planetari, cosa que no passa en cap altre religió.

Un poder que és insultant tant pels musulmans com per les dones que avorten.

Ramon Bassas ha dit...

- Albert
Potser sí. Però m'entesto sempre a buscar escletxes en aquest edifici un pèl maniqueu que tots plegats tenim...