Permeteu-me que escombri cap a casa, però el més sensat que he llegit sobre el partit que va declarar ahir la selecció espanyola com a campiona de la Copa d'Europa ho va escriure abans del partit el President de la Generalitat, José Montilla, en un article a La Vanguardia “Por qué quiero que gane España”. Recomanable. Encara que "esto es un campeonato de fútbol. No lo perdamos de vista", com diu, apunta algunes idees interessants al voltant de l'esdeveniment. El paper d'exemple que tenen els ídols esportius: "Porque la victoria puede ser una bandera de salvación que enganche al deporte, el compañerismo, la vida sana, el esfuerzo compartido, la generosidad. Nuestra sociedad también necesita héroes de causas nobles". La capacitat d'establir projectes col·lectius a través dels sentiments. La possibilitat de ser plenament català defensant la selecció on juguen jugadors catalans (o fent que la manera de ser espanyol de molts sigui ser català, i que això no sigui cap contradicció). La vinculació amb Europa, ara que estàvem tant despistats. En fi. I crec que la gent ha respost bé. Una colla aquí i arreu ha intentat fer exactament el contrari, la minoria que sempre pretén confondre l'avantguarda amb la seva necessitat de curar-se el gamberrisme i el feixisme que porten dins. Però passa sempre. M'agrada quedar-me amb la gran majoria cívica que va entendre -crec- alguna cosa similar que el nostre President, dit de moltes maneres. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui...
:
5 comentaris:
Espero que el senyor MOntilla escriguiun article que es digui "Per què vull les seleccions esportives catalanes" o "Per què Catalunya necessita un bon finanaçament"... em sembla que no ho farà mai.
Home Ramon, si per "ser una bandera de salvación que enganche al deporte, el compañerismo, la vida sana, el esfuerzo compartido, la generosidad. Nuestra sociedad también necesita héroes de causas nobles" s'han de tirar a terra tots els contenidors del meu carrer, baixar (No tota la ciutat, era una ciutat?) amb un esperit conquerir a demostrar la fúria cap a uns indeterminats enemics (els mossos? els qui no vibrem com el President? Els qui vivim a determinat lloc?), a treure de l'armari aus passades i crits antics, malament rai, no?
Ramon, això és un exemple més de que el PSC és mort fa molt de temps. Només queda el PSOE. El Sr. Montilla és indigne de ser el president de la nació catalana. Ara bé la culpa no és d'ell sinò de qui li han posat en el càrrec.
Finsa aviat
David.
Bé el Montilla, pel valor de dir el que pensa i no tant per la qualitat de l’article. Herois? no home, no, només una bona selecció de jugadors de la Federació Espanyola de Futbol. Un bon equip que ha fet feliç molts ciutadans d’un estat on els catalans, cada vegada hi vivim més bé: Visca la Selecció de tots!
- Babunski,
Sobre les seleccions esportives, Montilla va dir en campanya que: "Jo us vull dir ben clar una cosa. Jo recolzo el reconeixement de les seleccions esportives catalanes. No tingueu cap dubte, donaré suport a les federacions i a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya com a autèntics protagonistes del reconeixement internacional de les seleccions catalanes." Està recollit aquí. I sobre el finançament es va posicionar amb fermesa en un article recent que trobaràs aquí sobre el finançament.
- Joan
Ja dic que aquests energúmens són l'excepció. Per desgràcia, conec casos semblants en altres 'universos'...
- David,
No sé per què ho dius. El catalanisme polític ha estat sempre partidari d'influir a Espanya...
- Vladimir,
Doncs visca.
Publica un comentari a l'entrada