Prato és una important ciutat toscana, prop de Florència, amb dialecte propi i un impressionant llegat cultural fruit d'una història que es perd en l'origen del temps. Fruit de la influència dels seus mercaders i dels Mèdici, així com dels tallers de pintors que hi havia en aquesta ciutat del Reneixement ençà, el seu Museo Civico atresora una sèrie de peces bellíssimes, obres d'art compreses entre els segles XIV i XIX de les que ara en podem veure una excel·lent mostra al Caixafòrum, a Barcelona.
D'aquesta manera, us vindran ganes de conèixer aquesta ciutat (ja teniu viatge per l'estiu ...que ve, per tornar-les a veure) i endinsar-vos en la seva història, els seus monuments, els seus costums... Però també podreu fer un parell de reflexions, almenys, que ara us apunto. La primera, sobre el procés pel qual passa l'art occidental (i la cultura en general) en aquest període que va des de l'Edat Mitjana fins la Il·lustració. El títol de la mostra és eloqüent: "Entre el sagrat i el profà". Té un doble sentit. D'una banda, les dues tendències temàtiques de la pintura de Prato, les dues 'mitologies': la judeo-cristiana (bíblica) i la greco-llatina (clàssica). De l'altra, explica un dels fils conductors de la Modernitat: la desacralització (el 'desencantament', deia Weber). Després hi tornarem. Des del punt de vista estrictament artístic, l'obra d'art passa a ser un objectiu en sí mateixa, amb noves lleis artístiques i geomètriques, amb influències mútues i remotes, amb evolucions tècniques i poètiques, amb la petja de l'autor i la seva expressió, amb una relació obsessiva amb la 'realitat' (la llum i la seva manipulació, la descontextualització de l'art, la impossible imitació de la natura, la captació del moment...), etcètera. Tot això ho podreu seguir en les 59 peces que s'exposen.
La segona és sobre l'aportació clau d'un moviment anomenat Reneixement en tot aquest procés. Que mira enrera, revisant el cristianisme des del classicisme, pero que mira endavant amb la reafirmació que només l'ésser humà (o a través d'ell) és possible tot el coneixement, tota l'evolució, tota la grandesa. Els estira-i-arronsa i les contradiccions de la proposta humanista del Reneixement han configurat la nostra cultura actual. Sorgeix així un ideal nou: l'home virtuós, que intervé a la vida (és significatiu el primer tros de retaule, que mostra la iniciativa de l'home que salvà el 'cíngol sagrat' de Prato), que pot accedir a la cultura, a la riquesa, a la bellesa. Així, la pintura descobreix la perspectiva, per a la qual és necessària un punt de vista (de fuga); o la geometria, que inclou lleis abstractes per comprendre el món; o l'anatomia, que dissecciona els fragments de l'home (rectitud i torbació, carn i ossos i psique...); o el paisatge, que té una funció nova: és dominat per aquest home nou; o que la "realitat" s'objectiva tan sols des dels subjectes i de les seves convencions abstractes. L'exposició mostra, alhora, que el fervor religiós creix com a 'refugi' en contrapartida a l'optimisme burgès: bé a causa de Trento, bé a causa de les pestes. Així, el sagrat té dues vies: o la seva immersió en la natura humana (al capdavall, no era això l'Encarnació?), que ens portarà a la seva desparició simbòlica en el seu extrem, o la seva 'reaparició' quan van mal dades, quan ens trobem amb els límits d'allò que l'home, ni tan sols quan és 'nou', pot franquejar sol. Com ara.
* Article per a la revista Valors (juliol 2008)
D'aquesta manera, us vindran ganes de conèixer aquesta ciutat (ja teniu viatge per l'estiu ...que ve, per tornar-les a veure) i endinsar-vos en la seva història, els seus monuments, els seus costums... Però també podreu fer un parell de reflexions, almenys, que ara us apunto. La primera, sobre el procés pel qual passa l'art occidental (i la cultura en general) en aquest període que va des de l'Edat Mitjana fins la Il·lustració. El títol de la mostra és eloqüent: "Entre el sagrat i el profà". Té un doble sentit. D'una banda, les dues tendències temàtiques de la pintura de Prato, les dues 'mitologies': la judeo-cristiana (bíblica) i la greco-llatina (clàssica). De l'altra, explica un dels fils conductors de la Modernitat: la desacralització (el 'desencantament', deia Weber). Després hi tornarem. Des del punt de vista estrictament artístic, l'obra d'art passa a ser un objectiu en sí mateixa, amb noves lleis artístiques i geomètriques, amb influències mútues i remotes, amb evolucions tècniques i poètiques, amb la petja de l'autor i la seva expressió, amb una relació obsessiva amb la 'realitat' (la llum i la seva manipulació, la descontextualització de l'art, la impossible imitació de la natura, la captació del moment...), etcètera. Tot això ho podreu seguir en les 59 peces que s'exposen.
La segona és sobre l'aportació clau d'un moviment anomenat Reneixement en tot aquest procés. Que mira enrera, revisant el cristianisme des del classicisme, pero que mira endavant amb la reafirmació que només l'ésser humà (o a través d'ell) és possible tot el coneixement, tota l'evolució, tota la grandesa. Els estira-i-arronsa i les contradiccions de la proposta humanista del Reneixement han configurat la nostra cultura actual. Sorgeix així un ideal nou: l'home virtuós, que intervé a la vida (és significatiu el primer tros de retaule, que mostra la iniciativa de l'home que salvà el 'cíngol sagrat' de Prato), que pot accedir a la cultura, a la riquesa, a la bellesa. Així, la pintura descobreix la perspectiva, per a la qual és necessària un punt de vista (de fuga); o la geometria, que inclou lleis abstractes per comprendre el món; o l'anatomia, que dissecciona els fragments de l'home (rectitud i torbació, carn i ossos i psique...); o el paisatge, que té una funció nova: és dominat per aquest home nou; o que la "realitat" s'objectiva tan sols des dels subjectes i de les seves convencions abstractes. L'exposició mostra, alhora, que el fervor religiós creix com a 'refugi' en contrapartida a l'optimisme burgès: bé a causa de Trento, bé a causa de les pestes. Així, el sagrat té dues vies: o la seva immersió en la natura humana (al capdavall, no era això l'Encarnació?), que ens portarà a la seva desparició simbòlica en el seu extrem, o la seva 'reaparició' quan van mal dades, quan ens trobem amb els límits d'allò que l'home, ni tan sols quan és 'nou', pot franquejar sol. Com ara.
* Article per a la revista Valors (juliol 2008)
· Il·lustració: Giovanni Battista Caracciolo, anomenat Battistello (Nàpols, 1578-1635), Crist i la Magdalena (Noli me tangere), Museo Civico de Prato.
· L'exposició "Entre el sagrat i el profà. El Renaixement a Prato" serà fins el 28 de setembre al CaixaForum Barcelona (Av. Marquès de Comillas, 6-8) a Barcelona.
· L'exposició "Entre el sagrat i el profà. El Renaixement a Prato" serà fins el 28 de setembre al CaixaForum Barcelona (Av. Marquès de Comillas, 6-8) a Barcelona.
· Vegeu vídeo-notícia del canal 3-24.
· Vegeu post de Consol Marcó.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada