Lisboa: Apunts de viatge (1)

Dimecres 25 de juny

:

No ensenyis res, perquè encara ho has d'aprendre tot.

Fernando Pessoa, L'educació de l'estoic, Ed. Quadrerns Crema, Barcelona 2003, p. 32.

:

Potser perquè ho faig poquíssim, m'agrada perdre temps a l'aeroport. Surto de Mataró amb tren, amb temps, carregat amb la maleta i un reguitzell de llibres prou curts perquè un a un no pesin i prou interessants per acompayar aquest plaer que ni tan sols els retards poden suplir. És més, gràcies als retards, acabo amb bona part de les existències i recorreré Lisboa per comprar-ne algun més, no fos cas que a la tornada em fes falta. Vaig sol. Els quatre dies arrencats de vacances s'hi presten més. I les aventures les fem sols... ja t'acompantarà algú. A l'anada, Pessoa fent l'estoic (com no), Pamuk amb la maleta de son pare i Magris orfeic.

:

Veig Espanya des del cel. Passem de la part humida a la seca, es dibuixa una flassada al·lucinant de verds i d'ocres, ressegueixo els camins, els rius i les poques ciutats. Descobreixo Toledo des del cel que tant inquietava El Greco. I m'al·lucinen aquestes explotacions agràries en forma de cercle (com es diuen?), tan grans.

:

Em trobo M.B. a la sortida de l'avió. Es veu que hem viatjat junts. Ve per feina i se'n va demà, em posa al dia de Lisboa mentre agafem un taxi per deixar-nos als hotels. Muac muac. Bé, el meu no és exactament un hotel. Digne, però una altra cosa ben diferent. Ara, amb tele. Em dutxo als wc del passadís, com si fos casa meva, em vesteixo de descobridor i cap a veure Lisboa.

:

Dec ser al barri d'Anjos (àngels?), les primeres que em saluden són dues putes, una en una cantonada i l'altre un parell de mansanes més enllà. Com que sóc obedient (J.S. i A.V. em van procurar tota la informació, guies i plànols que duia), m'endinso al barri d'Alfama, ple de garlandes, un barri un pèl laberíntic i entranyable, amb sopreses a cada racó. Turistes i autòctons ben diferenciats, els darrers amb una generositat i frescor interessants. Sopo sardines i em bec mig litre del vi blanc, gest que repetiré vàries vegades en tota l'estada. Ja som a l'estiu. A la tele fan futbol, i una colla del costat el mig mira.

:

Vaig a la Rua de Sao Miguel, on abans he vist que es preparava gresca. Un senyor amb guitarra o mandolina o llaüt (no recordo ni hi entenc) va acompanyant una sèrie de persones que són presentades cada dues o tres cançons: fados i altres peces populars que són celebrades. Bec ginginha. Licor de cirera. Baixo més avall, en una altra plaça hi ha més balls, els del barri de Santa Justa. Visc tres experiències paranormals: Una dona balla amb un gos, un home amb un camió grua (eren prop de mitjanit) es disposa a treure un quiosc i un vellet llegeix un diari amb les ulleres fosques.

:

M'encamino a la Praça do Comércio, faig fotos nocturnes, així coma la Rua Augusta, es d'on veig l'elevador de Santa Justa (foto) i xino xano cap a casa. Les dues noies deuen tenir feina perquè ja no hi són. Bona nit.

:

:

Fotos, meves: Altaret a Sant Antoni al barri d'Alfama; festa, al final del carrer, al barri de Santa Justa; l'elevador del mateix nom i la porta de la Práça do Comércio.
: