Lisboa: Apunts de viatge (2)

Dijous 26 de juny

: :

Perdóneme, señor director, respondió Pereira con pesadumbre, pero quisiera preguntarle una cosa, nosotros originariamente éramos lusitanos, luego vinieron los romanos y los celtas, después estuvieron los árabes, ¿qué raza podemos conmemorar los portugueses?

Antonio Tabucchi, Sostiene Pereira, Ed. Anagrama, Madrid, 1995, p. 150.

:
Començo a fer servir el transport públic. El metro fins a Praça de Comércio, menys golfa que ahir, i allà el tramvia 15, que va a Belém. Vull veure els Jerónimos, un impressionant monument del gòtic manuelí. Pujant ja al ttramvia em faig amb un matrimoni, M. i T., dels que després sabré que són de Guadalajara i dels que aprendré moltes coses. A ell l'intenten robar.

:

En baixar, visitem junts els Jerónimos. L'església amb les columnes de corda, amb tombes de reis i reines, i el claustre magnífic, amb la tomba de Pessoa. Visitem una exposició on hi ha la síntesi històrica de Portugal, així com també de la geneaolgia de les cases reials, imbricades amb la Corona espanyola, com és obvi. La conversa amb els meus nous amics em permet posar-me al dia de la rovellada història medieval espanyola i portuguesa i de moltes coses més. Sortint, anem a la Torre de Belém, pujant pis per pis, amb vistes belles sobre la badia. De nou, repàs a la història de les conquestes portugueses i espanyoles, mapa del tractat de Tordesillas (Espanya i Portugal amos del món). Tornem amb tramvia de nou al centre de Belém, fa massa sol. Esperant el tramvia fem confidències. Prenem alguna cosa a la pastisseria de Belém on va tothom i després dinem a prop, amb un encarregat excel·lent que es diu Carlos i que s'enrotlla. Més peix. Més vi. Sembla bíblic.

:

Quedem per demà al matí per fer Sintra i la costa, seguint les indicacions de Carlos. De nou al trramvia, cadascú al seu hotel. Ell vol veure la semifinal de la Copa d'Europa. Aquí tothom va amb Espanya. Jo vaig a passeig, encara que el sol continua matxucant. Pujo en un funicular de la rua de sao Paulo a la de Loreto per anar al Chiado, a la Rua Garrett. Prenc reforços a A Brasileira (davant Pessoa en estàtua, de nou) i a la Cervejeria da Trindade. He decidit que no veuré museus (ho deixo per la segona visita...), però el de Sao Roque és tancat. Al seu voltant, llibreries de vell i de gravats, sex-shops, pastisseries. Galeries d'art. Busco la Fnac per comprar-me el llibre en castellà que em fa falta per si se m'acaben les reseves. N'hi ha pocs, però finalment topo amb un de Reinaldo Arenas. repasso els llibres. I els discos. M'hi quedo força estona. Fan un concert, dins un cicle al voltant del Dia de la Música, el grup -de Porto- és molt bo, o almenys a mi m'ho sembla. Pujo a dalt de l'Elevador de Santa Justa pel vertigen. Frase rara. Tota Lisboa té un aire surrealista. Aquesta frase, o una estació de metro plena de frases de filòsofs. Ahir ja us en vaig explucar alguna cosa. Sms meu: "Em sento com Bruno Ganz a Dans la ville blanche, d'Alain Tanner". Sms de l'altre: "Què és això?". Veig que sóc gran, pel que dic i perquè no m'entenen. Busco el rellotge que va al revés, el recordeu?

:

Més metro, més passejos, més fer el badoc. Sopo. Ara una mica de pasta. Més vi. Per postres, ananás de Madeira, boníssim. Al costat unes senyores mengen el mateix que jo, una d'elles sembla la Montse Tura. Res, xino xano de nou al peu de l'Alfama. Jazz i Bossa Nova n portuguès, la noia no és d'aquí, però diu que fa 14 anys (avui) que hi és. Prenc unes copes més l'entrada de 7 euros. Escoltant aquesta noia veig que la música de Lisboa (Lisboa és sobretot música) deu haver estat infuïda pels cèltics i pels àrabs, i per tot aquell qui baixava al seu port. Amb el denominador comú de ser tocats per l'Atlàntic i el seu vent, amb els privilegis i les servituds de ser una gran costa al final d'Europa. Les cançons són nostàlgiques (la saudade) i semblen gairebé napolitanes, tot sembla una mica el sud d'Itàlia. Au, me'n vaig abans no acaba, perquè vull agafar el metro. El tanco. Acluco els ulls a la 1:30 h. Demà més.

:

Fotos, meves: A Sintra; Monestir dels Jerónimos, nau central de l'Església -sostre- i claustre. Vista des de la Torre de Belém. Vista des de Santa Justa, al fons, la Sé (Catredral).

: