Res, que en el moment d'escriure això encara no s'ha fet la Crida, sí en el moment de publicar-ho. la Crida és una versió localíssima dels pregons municipals. Les intencions de canviar-la han acabat desestimant-se, a vegades amb una virulència incomprensible. La Crida, la festa major, també és això, lamentablement. La cara menys amable de la festa (de qualsevol festa) és aquesta que la converteix en l'expressió d'un nosaltres excloent. Consisteix en l'elaboració de codis propis no compartibles, d'espais reduïts, de burocràcies populars, etc. Contra aquesta festa també hem de fer festa: amb aiguabarreig, amb contaminació, amb alternatives millors, amb somriures contra el crit. Vaja, crec que això ja es dóna.:
En acabat, i després de sopar qui sap on, comença una altra versió localíssima dels correfocs. S'inicia amb un ritual de baixar i pujar la Riera amb els gegants i amb ritmes valencians que catalanitzem comptant-los fins a quinze. És un acte catàrquic i brutal, que jo ja ni goso de viure massa a prop, que enganxa milers d'adolescents i de joves i que és un dels de més risc de la festa. Després, amb el nom d'Escapada de negra nit, s'inicia un correfoc encara de més risc. Que acaba amb una ruixada (versió també molt ilurenca de 'miss camiseta mojada') que enllesteix la catarsi amb l'atac frontal a la suor i a la poca formalitat que resta. Aquesta ciutat tan tranquil·la i pacient, tan poc avesada a les estridències i l'exhibicionisme, canvia la seva faç i es transforma en una macro festa de celebració dels valors exactament contraris, que esclaten com el gas pres d'una ampolla de cava. Pres de pencar massa, o de suar massa, o d'avorrir-se massa.
:
Per cert, avui fa tres cents anys d'una moguda impressionant, barroca, teatral, excessiva, tàctica, que la ciutat de Mataró va retre per rebre l'esposa de l'aspirant de la corona espanyola Carles d'Àustria. En parla Manuel Cusachs a capgros.com i és una delícia llegir-ho. No ho diu, però em temo que el més important de tot era la consumació del matrimoni per poders. El que s'ha de fer per un 'polvo'.
:
Foto: Ruixada del 2003, LesSantes.net.
:
- Divendres 25. Desvetllament bellugós. A 2/4 de 12 de la nit / Des de l’Ajuntament. La Família Divendres 25. Robafaves baixarà La Riera acompanyada de l’Agrupació Musical del Maresme
- Divendres 25. Convidada de la Família RobafavesA mitjanit / Plaça de Santa Anna. Ball amb Xarop de Canya
- Divendres 25. Escapada a negra nit. Tot seguit / Des de l’Ajuntament fins al Parc Central
- Divendres 25. Tabalada. Tot seguit / Parc Central. Plaça d’Honorat Vilamanyà
- Divendres 25. La Ruixada. Tot seguit / Parc Central. Plaça d’Honorat Vilamanyà
:
8 comentaris:
Després de llegir la descripció que has fet d'aquesta nit, em venen ganes d'anar-hi; fa la tira d'anys que no ho faig. Això sí, serà des d'una distància prudencial...
Així que "Miss camiseta mojada"???
De de la invenció "socialista" dels pregons privats amb invitació pels "amiguetes", i el conseqüent (només faltaria!) llançament d'ous per par del poble no n'heu tornat a fer cap, eh!
Jo us proposo a tu i al Cernuda de pregoners!
- Glòria,
Sí, aixpò és el que recordo; suposo que ara deu ser igual.
- Anònim
Disculpa, "per part del poble"? de quin poble?
Jo aquell any recordo una gran xiulada davant l'Ajuntament (i els ous que volaven sobraven i ja podem saber d'on sortien!!!) però davant l' Ajuntament hi havia molta i molta gent (com sempre !!) i molta, molta ...xiulava , fins arribar a tapar les paraules del llavors Alcalde que jugava amb ventatge doncs la megafonia era potent.
Parlar en nom del poble és fer demogogia però una miqueta de raó hi trobaríem en l'anònim anterior.
En qualevol cas, el millor Pregó ni el del Alcalde ni el del Sr. Rector, sino el de la gent fent seu el carrer celebrant la Festa Major.
Bones Santes
Jo no se si sempre s'han fet el pregons= era fantastic quant disc. en el meu poble qui estav. el any que tc.El de Mataró es diferen,pero al final tenen molta gracia perque et dona el que tuthom espera.¡Sr.Anònim insultar sense deix nom vd.parla en el seu nom¡¡¡el poble som molts,i quant posem una papereta en una urna,ja hem parlat.
- Anònim i Teresa,
Efectivament, no pas tirant ous. T'asseguro que no era 'el poble'.
Cadascú interpreta el que vol. Es pot saber a qui he insultat? En algun moment he dit que tirar ous fos correcte?
No sigueu simplistes, per favor. L'insult me'l va fer a mi un ajuntament que es proclamava "socialista" amb un pregó privat per vips. Això és insultant. És més senzill ficar-se amb un pobre anònim, oi?
Teresa Sadurní, llegeixi bé les meves paraules, sisplau, no m'agradaria que s'endugués de mi una opinió incorrecte.
Per cert, continuo proposant el Bassas i el Cernuda de pregoners.
Poble? Quin poble? Els que no estan amb tu no són poble, senyor Bassas? Un dia pretenies donar-me lliçons sobre el que era el Lerrouxisme. Et sona això de "tot pel poble però sense el poble"?
L'anònim d'abans.
- Anònim,
Crec que no has insultat ningú... però com que no sé qui ets, potser sí que ho has fet i ara no t0identifico. En fi, aquesta frase no és del larreouxisme sinó del despotisme il·lustrat. Confondre el 'poble' amb uns trrinxeraires és propi d'aquest corrent.
Publica un comentari a l'entrada