dimarts, de juliol 08, 2008

Lisboa: apunts de viatge (i 4)

Dissabte 28 de juny
: :

(...) Jo sóc el tall ferotge
d'un rem ferint onades sens resposta
als mars del vent. Com un rellotge boig
llegeixo el temps a l'inrevés dels mots.


Carles Torner, "Dans la ville blanche", a A la ciutat blanca, Ed. El Mall, Barcelona, 1984, p. 55

:
Estic baldat. M'ho agafo amb més calma. Visites tranquil·les. Primer a la Sé (acrònim de Seu Eclesiàstica, és a dir, catedral), que repasso per tot arreu, inclòs el claustre, on hi ha les diferents capes dels vestigis previs. Faig vàries fotos. Un pessebre, alguns sants, etc. També la d'un sarcòfag d'infanta on apareix ella llegint. Quan me n'anava, veig que al costat de la porta, en una capella a Sant Antoni, un capellà amb capa i tot es disposa a fer un bateig. M'hi apunto. És molt emocionant. Segueixo les pregàries, escolto l'homilia i com una bleda miro com li mullen el cap i li imposen els olis. Tant els fot que els turistes merdegem per allà. Quasi surrealista.
:
Després al Castelo Sao Jorge, una eficaç fortificació àrab amb unes vistes precioses. Fa un sol acollonant. Junt a ell, el barri de Santa Cruz, cases dins les muralles de la ciutadella, on la gent pren el sol sense importar-li massa que milers de turistes els mirin. Alguns sí i recorren a la glicina. Em passejo pel barri de Santa Cruz, i de nou el surrealisme: una família de texans estesos, semblen els Dalton. Es nota que tot és massa turístic, tan a prop del castell.
:
O sigui que baixo de nou a l'Alfama, just allà mateix, i busco un altre restaurant minúscul. Com tots. Tan minúscul que sóc enmig de vàries converses, especialment la que domina una dona (dominen les dones les converes als restaurants, segur) que parla de tot (i ho fa cridant, l'han de sentir pertot): dels homes, del futbol, de la vida, de la canalla, del menjar, de les dones, del zodíac, de la salut... Jo demano una orada i és festa major. Més vi, més aigua, més tot. Estic mort de set. A mesura que avança el dinar van incoporant-se més membres d'aquesta extensa família que deu ser la que es relaciona cridant i domina diverses taules. Avis callats i àvies que apunten a la conversa, nétes que mengen plaentment unes sardines. I quatre babaus de turistes que ens ho mirem al·lucinats com els tòtils descobreixen la quotidianitat. Camino una mica però corro a refugiar-me de tanta calor que fa. A Mataró també en fa i tothom està bé.
:
En una botiga prop d'on dormo venen sants. A la repisa de sota venen una mena d'herois, o de santons o no sé ben bé què. Són negres.
:
:
Descanso i dormo. Descansat i net el metro em duu al Bairro Alto. Des del Parc Eduard VII (Estufa Fría, Pavelló Carlos Lopes etc...) fins al Chiado. Llarg però magnífic. Passejo per uns quants carrers, alguns de cases molt antigues, d'altres amb mansions d'influència anglesa, especialment prop del Parc de Príncipe Real. Passo per locals i bars que (quan estiguin oberts) faran delícies dels vicis. De tota mena i alguns compatibles amb la meva ètica, per dir-ho d'alguna manera. Veig el Parlament, torno als carrerons i arribo de nou al Chiado. Abans, però, m'aturo a la rua da Barroca (quin nom) on veig una botiga de portos. Me'n prenc un mentre miro els plànols i escric aquests apunts en una llibreta que em vaig comprar el primer dia. Com no, amb la foto de Pessoa (en portugès pessoa=persona).
:
Passo la resta de la nit als bars del Chiado (no puc tornar als dels vicis... però aquí res no decau). Trobo un personatge de la TV. Amb el cap enterbolit i després d'un recorregut enterbolidor, de nou, a tancar el metro i cap el llit.
:
Diumenge, 29 de juny
:

E eu tenho de partir para saber
Quem sou, para saber qual é o nome
Do profundo existir que me consome
Neste país de névoa e de nao ser
. *

Sophia de Mello Breyner Andersen, Nocturno mediodía (antologia 1944-2001), Ed. Círculo de Lectores, Barcelona, 2004, p. 40

:
:
Avui marxo. Agafo el tramvia 28 per dir adéu a Lisboa, o fins aviat. No hi ha gairebé ningú pel carrer. Baixo al Chiado, de nou, a fer un cafè i esmorzar i me'n torno amb metro fins agafar la maleta. A l'aeroport compro el Diário de Notícias, per encàrrec, i em quedo amb el cd promocional de Mariza, una exitosa cantant de fados. Preparo un parell de llibres d'Argullol pel retorn (per què m'agrada tant?). Però no els acabaré.
:
A l'avió, gran conversa amb un noi de Colòmbia que vol saber coses de Barcelona per visitar i amb un altre de portuguès que va a Andorra a teballar. Els portuguesos i els colombians tenen passió per Espanya, volen que guanyi aquesta nit a l'Eurocopa i creuen que els respectius països han de col·laborar més. "Ibèria pot ser una gran potència", diu el noi portuguès. I no es refereix a l'empresa aeronàutica. A mi no em queda potència per res, però agafo el tren i cap a Mataró. I aquí em teniu. Per cert, Espanya va guanyar l'Eurocopa.
:
Fotos, meves. Sarcòfag d'infanta a la Sé; dos carrers del barri de Santa Cruz; Hotel Four Seasons (Ritz); rajoles al pavelló Carlos Lopes; carrer del Bairro Alto, carrer prop del Parlament; porto en un bar de la rua da Barroca; jo al tramvia 28.
* ("Y tengo que partir para saber / Quién soy, para saber cuál es el nombre / Del profundo existir que me consume / En este país de niebla y de no ser", trad. Ángel Campos Pámpano).
:
Publica un comentari a l'entrada