dimarts, de juliol 29, 2008

Les meves Santes - i 7

:
Definitivament, avui enllestim. A la nit us vull veure al ball del Parc per desitjar-vos una feliç darrera nit de festa i un feliç inici del Shakespeare. Després de veure què som capaços de fer les persones quan ens deixen fer, el de Stratford ens ho mostrarà per horroritzar-nos, o per alegrar-nos, o per descobrir que som així, senzillament. Que al costat del millor de nosaltres hi ha el pitjor de nosaltres, i que quan surt un surt l'altre, sovint. Que l'amor conviu amb l'enveja, la generositat amb l'avarícia, la llibertat amb la por, la tendresa amb la guerra, la joia amb la tristesa, l'abundància amb l'absència, la festa amb l'esclavatge, el desig amb la moral, la bellesa amb la vilesa, el cos amb la ment. I que no ho podem pas extirpar, que haurem de conviure-hi. Shakespeare ens ho mostra i podrem -amb sort- prevenir-ho, especialment ara que haurem de travessar l'adust agost. Una cosa que amb tantes Santes potser oblidàvem. questa és la gran lliçó de Shakespeare qui, desafiant el destí dels déus i veient també la destrossa humana, confia de nou en la consciència humana per fer de la vida un lloc on hagi valgut la pena de passar-s'hi.
:
Ahir, fins les tantes ballant amb una promiscuïtat que riute'n d'en Nacho Vidal, salvant les distàncies. Despres, segon any del No n'hi ha prou amb aquest desig de més nit, de més nit i més llum, que imposa la nostra festa. Per cert, el culte a Robafaves es deu a aquest ressorgiment del mite del que parla Joan Salicrú al seu bloc? I aquesta reconciliació amb el mite (cant del Virolai inclòs), no és un episodi més del simulacre descrit per Baudrillard? Jo crec que la mena de 'progressisme' que recela dels mites s'enfronta a vegades a un altre que els reviu morts (els gegants i l'àliga són elements d ela processó de Corpus medieval) i que, és clar, els omplirem del que sigui. De sentit o d'alcohol. Però vaja, la festa és deixar-se anar, que són quatre dies.
:
I avui, tanquem figures i anem pensant -com deia ahir- en Les Santes del 2009. Au, i a desitjar i a pensar.
:
Jordi Merino m'envia un meme (fa temps que no en fem). Em demana qui és el 'santeru' de l'any. Bé, de l'any i de tota la meva vida, el paio més identificat amb Les Santes que conec és en Miquel Aliberas, alias Miguelete. Viu tot l'any hivernant pensant-hi (només reviscola quan sent l'olor de pólvora); si la festa fos metàl·lica ell hi viuria soldat, si fos orgànica en seria una extremitat, si fos líquida seria com Neptú regnant-hi. Per ell, però, la festa és especialment foc, s'alimenta de foc. No és una figura més del nostre planter festiu, és més, és un figura. I un paio collonut. Passo el meme a Vladimir, Toni Rodon, Ester Ventura, Esteban Seras i Maria Escalas.
:
Fotos: El No n'hi ha prou, d'A. Canalejo, i Miquel Aliberas, de TotMataro.cat.
:
  • Diumenge 29: Tronada de fi de festa / A 3/4 i 5 de 12 de la nit / Parc Central. Espai firal / A càrrec de la Pirotecnia Tomás
  • Diumenge 29: Espetec final / A mitjanit / Parc Central. Plaça d’Honorat Vilamanyà / Amb les orquestres Cimarrón i Girasol.
:
Publica un comentari a l'entrada