dimecres, de juliol 23, 2008

Les meves Santes - 1

:

Demà comencen, oficialment, Les Santes, aquesta festa de Mataró que ens sembla l'única del món, d'una ciutat que ens sembla l'única del món. No sé els altres, però els mataronins som així. Almenys m'ho diuen de fora: en menys de deu minuts d'una conversa celebrada lluny dels dominis d'Iluro els mataronins ja hem dit que som de Mataró. I d'uns anys ençà, especialment, Les Santes no són tan sols les festes genuïnes dels més genuïns, sinó que han esdevingut la festa popular que des de l'inici de la democràcia potser ni se somniava.
:
En fi, ja veieu: començo a parlar de Les Santes i em passaria una bona estona dient el que diem cada any, amb orgull, sorpenent a forasters escèptics amb la promesa que això és xauxa. Però és que la festa, fonamentalment, és repetició. Viure-la és reviure-la, que s'acabi és esperar la de l'any que ve, que comenci és que hem aguantat vius un any més (haureu d'esperar una mica, em temo...), passar-la no és res més que reviure el ritual d'allò que sembla immutable, del trasbals que ens cal per viure amb ordre sense recórrer (o sí) a altres substàncies. I veure com ens anem desplaçant: el paper que feies ja el fan d'altres i vas veient que no cal, o no et convé, l'excés d'abans, les hores sense dormir, tot això. La resta de l'any ens fem grans i ara ens n'adonem, també. Com que el seu final coincidirà amb la desbandada vacacional, té alhora un cert aire apocalíptic: noi, el que ara no has fet ja no ho faràs. Carpe diem.
:
Deia que demà començaran oficialment Les Santes, encara que fa molts dies que se'n preparen coses amb fets tan destacats com la Diada castellera, o la Gegantada, o un munt d'actes esportius. L'inici oficial de Les Santes és també una concessió, una propina. Vint-i-quatre hores (o vint-i-tres) de la Crida de la Festa Major, cada Sant Jaume, celebrem la Milla Urbana i les Havaneres a la platja. Una excusa per fer el babau en aquesta platja que no deixarà de ser auditori massiu els dies de la festa. Allà m'hi trobareu.
: