Alguns que no van llegir El País de dijous de la que parlava ahir i que no poden accedir al linc del "Quadern" em demanen que extracti l'entrevista a Raimon Obiols que s'hi publicava. Aquí va el que crec més interessant.:El PSC és un partit federalista, cert, però en realitat el que ha estat durant aquests 30 anys és un partit federador. Primer, va federar els grups socialistes existents a Catalunya en un sol partit. Segon, va contribuir a mantenir la unitat civil del poble de Catalunya amb els dos lemes Som i serem un sol poble i La llengua no ens dividirà. I després també el PSC ha contribuït a federar les esquerres polítiques a Catalunya, perquè la nostra visió estratègica va ser que a Catalunya hi havia una majoria d’esquerra i de centre-esquerra, i havia de governar.
:
(...) El paper federador del PSC es projecta de cara al futur, en aquest moment. En quina direcció? Una: federar el poble de Catalunya significa resoldre satisfactòriament el repte de la immigració. Dues: federar les esquerres a Catalunya significa superar el repte que l’accent es posi en l’àmbit dels programes i les polítiques i no en el de les afirmacions identitaristes. I tres: ara hi ha un nou repte potser més nou, que és el de federar la societat i les institucions i instruments de la política democràtica, és a dir, superar el repte de la societat individualista que es mira la política com un exercici professional, com un espectacle. (...)(...) Els corifeus sobiranistes habituals estan presentant un imaginari absurd segons el qual Espanya està en plena modernor i Catalunya està en decadència. Això és ridícul! A Espanya més aviat hi ha una tendència cap a l’arcaisme i el nacionalisme neoespanyolista. (...) El repte fonamental és l’activació, la mobilització, de gent nombrosa i qualitativament experta i arrelada i real, poble real. Perquè amb totes aquestes lamentacions pel declivi de Catalunya es desconeix el poble real: hi ha hagut escarafalls perquè uns milers de persones van sortir a celebrar el triomf de l’equip espanyol sobre l’equip d’Alemanya. Tot això és ridícul. És que no coneixem el país? Fa anys que les enquestes ens en mostren la radiografia. La gent té sentiments d’identitat que no són coincidents, són diversos, una graduació matisada de gent que se sent d’una manera, d’una altra. L’important és que se senti formant un sol poble, que es rebutgin les querelles de tipus identitarista i lingüístic.
(...) Haig de dir, encara que pot semblar paradoxal, que el discurs del ministre Corbacho el comparteixo. Els sectors que senten més la problemàtica de la immigració són els sectors amb necessitat de serveis públics. Dit això, Europa ha de tenir una política d’immigració comuna, però no crec que el millor sigui aquest tipus de directiva. (...) Jo crec que hi ha dretes a Europa que estan jugant a estimular la por com sigui.
(...) S’han de dir dues coses: que el grup parlamentari que hi ha al Congrés no és el grup parlamentari del PSOE, sinó el Grup Parlamentari Socialista. Hi ha dos partits en aquest grup, el PSOE i el PSC, un tema que la gent tendeix a ignorar. Els adversaris ho deformen i diuen que el PSC està dins el grup parlamentari del PSOE. Aquest és el primer punt. El segon, la veu del PSC ha de sentir-se clarament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada