diumenge, de juliol 20, 2008

Onzè - 3

:
Darrer dia del Congrés. Estem cansats però molt contents. Ahir vam marxar (sense poder anar a la blogs&beer, Mataró em demanava) amb l'anunci que la candidatura de Montilla incorpora Isidre Molas a la Presidència del Partit. És una gran notícia, Molas representa molt per molta gent del PSC: la història més recent de la recuperació socialista, l'estudi del pensament d'esquerres al país, el rigor en l'anàlisi demoscòpica i social, una finezza fantàstica de les anàlisis polítiques, un paio entranyable que guanya quan treu l'energia -sense cap concessió sentimental-, etc.
:
Però millor, quan ens despertem després de les poques hores de dormir (i mentre d'altres feien feina: molt bé, Santi), ens assabentem que no tan sols Joan Rangel té un paper destacant a la Comissió Executiva (com ha estat des de fa ja un temps), sinó que aquesta incorpora la companya Consol Prados al front de l'àrea d'immigració i integració. Com a reconeixement i com a repte, és fantàstic. A nivell personal, òbviament, una gran alegria. I com a primer secretari dels socialistes mataronins, un gran orgull que la Consol sigui la primera conciutadana meva en ser membre d'una executiva nacional d'aquest partit que estimem tant.
:
El migdia avança amb la votació dels òrgans de direcció i amb l'acte de cloenda, amb Zapatero i Montilla. Em quedo amb dues idees. Una, que el PSC opta decididament per represnetar els interessos de la majoria del país, conscient del seu paper central (compte, no pas centrista: som d'esquerres i ho tenim molt clar) per fer d'aquest país un gran país en tots els nivells: dinàmic, obert, igualitari, sensible, potent, federal. Dues, que estimem molt Zapatero, com diu Montilla, però ens estimem molt més Catalunya i la seva gent i a ella ens devem. I que de "lliçons de català acceptem les que calguin, però lliçons de catalanitat no n'acceptem ni una". És la manera que tenim de ser socialistes.
:
Més notícies:
:
:
:
Publica un comentari a l'entrada