Aprofito els dissabtes per llençar papers i, abans de llençar-los, repassar-los i llegir-ne alguns de pendents. És així com he anat a parar a una breu entrevista que el Full Dominical de l'Arquebisbat de Barcelona fa al periodista Oriol Domingo, resposable de la informació religiosa de La Vanguardia, al que li pregunten "Per què creu en Déu?". Ell respon: "I per què visc? Per què moro? Per què ric? Per què ploro? Per què estimo? Per què? Avui crec en Déu perquè considero que, malgrat tot, és una pregunta i una opció raonable i humana, com també ho és l’opció agnòstica. M’agrada pensar que els primers cristians foren acusats d’ateus perquè no adoraven els ídols. Penso, sento, intueixo, crec que, d’una manera o d’una altra, hi ha petjades i preguntes de Déu en l’ésser humà, en la societat, en el món, en el sentiment, en el pensament, en els interrogants, en l’Evangeli de Jesús".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada