dilluns, de febrer 12, 2007

El més gran dels mentiders | El sentit | El buit

El més gran dels mentiders
:
nom
:
A les portes del judici de l'11-M, diu "yo no he sido", desdient-se de l'argument principal de la guerra d'Iraq (una mica més tard que Blair i Bush... deu ser d'efectes retardats). Massa tard, especialment per les quasi 200 víctimes. Amb Aznar va arribar el terrorisme islàmic a Espanya, sense que ell se n'assabentés i enganyant l'opinió pública des del primer moment. Sí que ho sabia, també, que no hi havia armes de destrucció massiva. Mentia i menteix. A Mataró té bons seguidors.
:
El sentit
:
nom
:
Avui començava al Centre de Cutura Contemporània de Barcelona un cicle de xerrades que tenen la pinta de ser molt suggerents. Celebraria que algun blocaire amb més temps que jo (o amb el temps millor organitzat) s'hi hagi apuntat i ens vagi explicant els resultats, a banda d'esperar amb candeletes, si ho fan, la publicació d'aquestes conferències. Diu el prospecte:

Després de la crisi de la religió i de les grans ideologies que van marcar el segle XX, els temps actuals se’ns presenten com el triomf dels aspectes més intranscendents de la nostra condició: l’oci, l’estètica i el consum semblen avui les panacees que han de garantir la nostra felicitat. Tanmateix, rere l’enlluernament d’aquesta societat de l’hedonisme, l’angoixa pel sentit de la nostra existència continua latent i una espiritualitat difosa, impregnada de saviesa orientalista i creences a la carta, mostra cada vegada més aquesta nostàlgia de l’absolut. Com trobar sentit en un món dominat per fórmules de felicitat enllaunada i consum immediat? Com s’expressen les necessitats espirituals en el món contemporani?

No us sentiu molt identificats amb aquestes preguntes? En fi, el programa, com deia, és molt suggerent:

  • 12 de febrer «L’ideari humanista a l’era del genoma i la intel·ligència artificial» amb Víctor Gómez Pin, catedràtic de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona
  • 19 de febrer «Les metamorfosis de Déu i del sagrat» amb Frédéric Lenoir, sociòleg i filòsof, director de Le Monde des Religions
  • 26 de febrer «Els temps hipermoderns», amb Gilles Lipovetsky, sociòleg, autor de Los tiempos hipermodernos (Anagrama 2006)
  • 5 de març «Valors i projecte vital en la modernitat», amb Carlos Castilla del Pino, psiquiatre, membre de la Real Academia Española
  • 12 de març «El futur de la religió», amb Gianni Vattimo, professor de Filosofia de la Universitat de Torí
  • 19 de març «Tecnologia, progrés i l’impacte humà a la Terra», amb John Gray, catedràtic de Pensament Europeu de la London School of Economics
  • 26 de març «Ètica sense teodicea», amb Javier Muguerza, catedràtic de Filosofia de la Universidad Nacional de Educación a Distancia
Dues ciutats - XXII
:
Me atormenta el vacío (...). La nada. Son tantos los días en que me veo incapaz de escribir, ni siquiera de pensar. Hay días magníficos, ricos en descubrimientos y en ensueños, días que son un tesoro. Y después, semanas de silencio, de desesperación. (...)
:
Eres un hombre feliz (...). A veces, Dios te visita. Imagina ahora una casa donde hay decenas de muebles macizos, biombos y cortinas, donde cómodas antiguas conviven con jarrones chinos. En una casa así jamás penetrará un rayo de sol. Tú eres como una casa espaciosa donde no hay más que una silla ligera. La silla está en medio del cuarto y espera. Tiene todo el tiempo del mundo. La nada es la espera de la plenitud. La desesperación canta en voz baja como el petirrojo, ese pajarito que silba incluso en noviembre, hasta que caen las primeras nevadas.
:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, pp. 282-283.
Il·lustració: Catàleg de POAA.
:

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Ai, Sinceritat pòstuma, despestitat o ignorant Aznar....
Recordo que molts ja el 2001, no el 2003, ja deiem que la guerra de l'Afganistan era l'antesala d'un macabre pla dissenyat pel big brother americà, amb la col·laboració dels cosins tontets d'Europa...
Recordos el Ple del 2002 on un grupet de xabals, amb nassos de pinotxo i bigotis "aznar style" vam demanar al sr. López, que intercedís amb el seu partit?

Anònim ha dit...

Això, això, fem-li el coro a en Bassas! Merino, no se sap on acaba el cul dels d'adalt i començala teva llengua.

Ramon Bassas ha dit...

- Jordi,

Bé, el que jo critico és que es fes servir una única escusa, i falsa, per fer una guerra sense el suport de les NNUU. També tinc una opinió crítica respecte a aquesta mena de protestes. La política s'ha de fer fent política, crec. I si es tracta d'un tema de guerres, no sé si el millor estil és el de posar-se uns nassos...

- Anònim,

Això dels de dalt (es diu així) és una ironia, no?

Anònim ha dit...

Per descomptat Ramón, comparteixo plènament que aquesta no és la forma. En aquest moment érem un grupet molt jovenent i " molt ben parit per cert".
Ostres, crec que l'anònim, des de la cobardia del comentari, em coneix molt, però que molt poc.
Com diu un amic sociòleg, el que de vegades diu en Jaume d'en Toni, diu més d'en Jauem que d'en Toni.


Jordi Merino

Ramon Bassas ha dit...

- Jordi
Ok, i tant.
(espero que aquests Jaume i Toni siguin uns personatges de ficció) :)

Anònim ha dit...

Ostres Ramón, avui em veig participatiu als blocs,je je.
Lo d'en Jaume i en Toni són dos pesonatges metafòric,(emprats com a tals per en Salvador Giner)

Jordi Merino

Ramon Bassas ha dit...

Jordi
Ok!
RB