dimecres, de febrer 28, 2007

Al principi fou la Paraula | De 'bateig'

Al principi fou la Paraula
:
nom S. Serrano (DiariMataro.com)
:

Em permeto definir la funció poètica com a combinació de tres funcions que anomenarem booleana, de fusió de significats, antientròpica, de resistència a l'esmunyiment i creadora de mons, generadora de mons possibles (...) [i que] és el resultat de (...) fer passar el llenguatge per la màgia del mirall (...).
:
L'anomalia de la poesia consisteix en el fet que l'equivalència no fonamenta només la selecció, la tria, sinó també la combinatòria (...). Per a una comunitat, invertir en poeticitat era fer una excel·lent inversió i aquelles que ho feren foren els que sobrevisqueren (...).
:
La paraula és com un do, té el toc màgic de la divinitat.
Sebastià Serrano, Comprendre la comunicació, Ed. Proa, Barcelona, 1999, pp. 250-251
:
De bateig
:
Avui anem de bateig. O sigui que us presento nous enllaços que tinc recents. El primer, el d la Consol Prados, a la foto, diputada al Parlament i mataronina de pro, que s'ha estrenat amb força amb uns quants articles i que prometen: escriu bé i s'ha fet pregar. També us he enllaçat El Callao Digital, un web de suport, sembla, a un taller sobre internet de l'Associació de Veïns de l'Havana, de Mataró, que m'han fet servir d'exemple (perdona'ls Senyor, que no saben el que fan....). Cafezoombloc és el segon bloc de monja que penjo, perquè després diguin que són unes estretes. I he incorporat el bloc El llibreter, un magnífic i veterà bloc, que per alguna raó estranya encara no tenia lincat. És un bloc de literatura militant, de trinxera, o sigui, de llibreria implicada. També he penjat el de les candidates socialistes a Cabrera de Mar (Pilar Ventura) i a Arenys de Munt (Rosa Albiol), que nodreixen el cada vegada més nombrós grup de dones blocaires. He lincat també el web del 150 aniversari dels Bombers de Mataró.
:
La gran novetat, però, és la constitució del primer portal de blocaires cristians (ep, no només per catòlics) de Catalunya, i dira que d'Espanya, nascut de la mà de Jordi Llisterri i albergat al web de la revista Foc Nou. La Bloquesfera Cristiana neix amb força, tenen el detall d'incloure'm-hi (jo, tan pecador...) i, com deia fa uns dies, tenim bisbe i tot. Felicitats.
:
Ja ho teniu, un bateig com Déu mana.
:

5 comentaris:

Anònim ha dit...

A l’Atenció dels Srs. Joan Antoni Barón i Ramon Bassas
opinions February 24th, 2007
Benvolguts senyors.

Avui he assistit a l’acte del Tecnocampus. Tenia dos interessos: ser present a un moment històric per a la meva ciutat i poder informar a qui es deixés sobre l’edifici de can Fàbregas i de Caralt.

En l’arribar he vist dos guàrdies municipals i els he preguntat si l’acte era públic, més tard el caporal 262 , expressament m’ha confirmat que sí.

Veient la oficialitat del tema he preferit informar a fora del recinte i anar repartint els Manifest en mà a qui me’ls acceptés. Per exemple, el senyor Manel Mas i Estela no l’ha volgut i jo en cap cas li he deixat en el seu cotxe, s’ha excusat elegantment que ja estava al corrent. Havia repartit uns set o vuit fulletons quan se m’ha acostat el caporal 262 i m’ha demanat el que repartia. Il•lusa de mi, jo m’hi he presentat i li he explicat de què anava el tema. Se li ha acostat un company amb una actitud, diria molt impertinent i xulesca, i li ha dit que ell em tenia que requisar els papers i prendre’m la filiació. Jo els he comentat que si no els podia repartir que ja no ho faria i el caporal 262, seguint les recomanacions de l’altre municipal, ha anat a buscar un bloc i m’ha demanat el DNI. Quina tristesa!

Evidentment l’hi he donat. Estava sola, he començat a tenir por, m’he recordat d’altres temps, foscos records… Més tard li he dit al caporal: - Escolti ara em multaran per ser una ciutadana incívica? Ell m’ha explicat que no era el cas. Encara ho entenia menys. Jo volia fer-lo reflexionar que era una senyora que volia estar a la col•locació de la primera pedra del Tecnocampus i també informar a qui pogués i es deixés.

He estat a tota la cerimònia, al finalitzar m’he dirigit al Sr. Castells, conseller de la Generalitat. La Sra. Pilar Gonzàlez Agàpito ha estat testimoni que he estat, breu, discreta i educada. També he comentat el tema als companys de Tv mataró, entre altres, i al Sr. Joan Mora, que era allà i m’ha volgut conèixer. He marxat a casa, caminant, tal com hi havia anat….. Però més trista.

Sort que el dia era assolellat i jo estava convençuda que no havia fet res malament. La Constitució Espanyola em defèn, tinc dret a expressar-me amb llibertat. Ara bé, en el meu cap bullien d’idees i preguntes… Una dona com jo, que ha passat la cinquantena, és perillosa repartint uns fulletons sola? La meva humil presència pot incomodar en un acte amb un perfil de gent com el que hi havia? Potser que ens ho fem mirar. De tota la història el que m’ha quedat és una profunda tristesa i també la sensació d’estar a les pitjors temps d’en Franco.

Potser es preguntaran per què els dic això a vostès, per què els escric a aquestes hores del vespre. Miri Sr Barón, vostè en el seu parlament, quan acabava, ha parlat de la confiança i jo ciutadana de Mataró els en tinc. I penso que compartim algunes coses i no és possible que no els agradi que manifestem els nostres desacords; que no vegin bé que ciutadans de diferents ideologies i maneres siguem capaços d’organitzar-nos i dir quina ciutat volem.

Benvolguts senyors voldria saber el seu parer de tot plegat. Uns servidors de la llei i l’ordre han trepitjat el meu dret a expressar-me lliurament tal com la carta Magna m’empara avui vint-i-tres de febrer del dos mil set. (data emblemàtica)

Salut i a reveure.
Atentament.
Eulàlia Puigderrajols i Ibern


2 Responses to “A l’Atenció dels Srs. Joan Antoni Barón i Ramon Bassas”


Ramón González Says:
February 26th, 2007 at 12:07 am
Amiga Eulalia, estoy totalmente contigo, esta situación (otra cabronada del Bassas) ya es demasiado habitual en él, en estos 4 años de mandato (regidor-jefe-poderoso de sus “fuerzas armadas”) y dando palos democráticos (como los grises) intentando callar la boca de los ciudadanos,(veáse retiradas de dipticos de AAVV-Cirera).
Después de tu comentario expuesto, no te quepa la menor duda, los agentes actuaban, bajo el poder y mando del muy ilustre SR. RAMON BASSAS, socialista (de esquerres).
Ten por consiguiente la certeza, que si por cuenta de tu estar entregando en mano a mano el manifiesto de “Can Caralt”, hubieras estado dando (SUS PROGRAMAS ó MANIFIESTOS: http://socialistes.org/ambit/mataro/Documents/view.asp?id=182100&apt=2522&indexable=True
NO TE LOS HUBIERAN REQUISADO, Y EN CAMBIO TE HUBIERAN DADO LA PALMADITA Y…… “muy bien, muy bien, así se hace COMPAÑERA, lo tendremos en cuenta, gracias”.

un saludo, i visca la llibertat d’expressiò, la mateixa que l`Bassas ens vol treure als mataronins, inclossa tú.
Ambdevant plataforma.


Víctor Xaubet Says:
February 28th, 2007 at 10:55 pm
Això és indigant. Proposo una nova forma de protesta. Enviem tots aquest magnífic escrit d’aquesta senyora al correu de l’alcalde. Que sapiguen que ja n’estem farts. Feu-ho.

Anònim ha dit...

UNO DE CAI, OOUUU.
Zí, zí, zeñó arcarde, déhhaales la chimeneaaa, pa que la uze er "corte mangas ingles", pa que zargan los humos de zus cozinas der restaurante/cafeteria, de donde hazen zus platos cozinaos ezos. Como la chimenea eza es tan arta, asin los vezinos no se puedan quehar de las moleztias futuras de los malos holores que ezos guizos hazen, y más cuando ponen morzillas y chorizos pa aazar.

Ramon Bassas ha dit...

- Mataroní marbellí.

He tingut ocasió d'emailejar-me amb la Sra. Puigderrajols, oferir-li les explicacions i recordar-li els seus drets, i deures, davant aquest incident. No tinc res més a dir, excedpte que un comentari que em poses m'atribueix fets que, o bé tinc doble personalitat i necessito ajuda urgent, o bé em confon amb algú.

Del segon comentari no entenc massa què em diu, ho sento.

Anònim ha dit...

Ja que la Sra. Puigderrajols es manifesta de forma pública, fora bo conèxir, si ella no tè incovenient, les explicacions donades. Especialment veure quin son els drets i els deures que vosté parla.

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim,
No acostumo a fer públics els meus correus, i tampoc els dels altres, així com les converses informals que hi he mantingut. Però sí que et puv dir que es tracta de conciliar del dret a queixar-se pel tracte rebut i el deure a identificar-se quan se t'és requerit. Tampoc és tan complicat.