divendres, de setembre 07, 2007

Sortir del pessimisme | Amor o 'affaire'

Sortir del pessimisme
:
:
Amb aquest títol es publica avui un interessant article de Daniel Innerarity a El País, de nou (pessimistes no sé, però massoquistes...) posant el dit a la llaga als problemes de l'esquerra o, diria jo, als problemes que poden sorgir a l'esquerra si no s'espavila, o a la que no s'espavila. Innerarity creu que, més enllà de fer d'anti-dreta o de salvar (conservar) no sé quins mobles de l'única societat possible, tan sols fent de reparadora i fre dels seus mals, l'esquerra ha de saber construir la seva pròpia alternativa. Diu que "tal vez el antagonismo político se articule actualmente más como disposición emocional que como proposición ideológica. Lo que ocurre es que las emociones y las ideas se relacionan más estrechamente de lo que solemos suponer". També en parlava jo mateix l'altre dia a propòsit d'un encertat discurs de François Hollande.
:
El professor basc, a la llum de les eleccions francesces justament, creu que s'han invertit els termes del paradigma tradicional de la dreta i l'esquerra, en el qual "mientras que el progresismo se inscribía en un desarrollo histórico hacia lo mejor, el conservadurismo, por decirlo con expresión de Ernst Bloch, ha estado siempre dispuesto a aceptar una cierta cantidad de injusticia o sufrimiento como un destino inevitable". El dinamisme de Sarkozy li fa d'exemple (sospito que la política espanyola no és exactament així, sinó més aviat el contrari, i que per això governa). I adverteix que "movilizar los buenos sentimientos e invocar continuamente la ética no basta; hace falta entender el cambio social y saber de qué modo pueden conquistarse en las nuevas circunstancias los valores que a uno le identifican". "Para una buena parte de la izquierda razonar económicamente es conspirar socialmente", es lamenta, i "tiende a privilegiar los determinismos y las construcciones frente a las oportunidades ofrecidas por el cambio social". Proposa no confondre els avenços socials amb el proteccionisme de l'estatus i ampliar la lluita contra els monopolis i els abusos també al propi Estat. Recordo que això mateix deia Zapatero quan es prsentava hereu de la filosofia política de Pettit.
:
Creu que "no es que una era de solidaridad haya sido sustituida por una explosión de individualismo, sino que la solidaridad ha de articularse sobre una base más contractual, sustituyendo aquella respuesta mecánica a los problemas sociales consistente en intensificar las intervenciones del Estado por formulaciones más flexibles de colaboración entre Estado y mercado, con formas de gobierno indirecto o promoviendo una cultura de evaluación de las políticas públicas" i proposa una atitud mé soptimista davant els reptes de la globalització. "Es cierto que la dinámica general del mundo nunca había sido tan poderosa, pero también tan prometedora para muchos", recorda.
:
De manera que l'esquerra ha d'evitar caure el el cant de sirena de l'altermundisme: "En lugar de proclamar que 'otro mundo es posible', más le vale imaginar otras maneras de concebir y actuar sobre este mundo. La idea de que no se puede hacer nada frente a la globalización es una disculpa de la pereza política. Lo que no se puede es actuar como antes". Així que "un proyecto político tiene que encarnar una esperanza, razonable e inteligente, o no pasará de ser más que la inercia necesaria para seguir tirando".
:
La meva opinió és que més que pensar en si s'ha de fer o no un Partit Europeu x o y és com articulem cada dia i en àmbits més globals, de manera esperançada i optimista, un projecte d'esquerres des del món, aquest que som i no un altre, amb polítiques possibles que generin noves oportunitats d'emancipació. després ja li posarem nom.
:
Amor o affaire
:
Llegida al diari d'avui, una cita d'Oscar Wilde: "La diferència entre un affaire i un amor per tota la vida és que l'affaire dura més". Ja m'ho temia.
:
Publica un comentari a l'entrada