dimecres, de novembre 21, 2007

Barceló a Godia

Miquel Barceló, Fulles de bleda (2003), col·lecció Félix Revuelta.
:
Una de les exposicions que més m'ha agradat, darrerament, i que tenim la sort de tenir encara a Barcelona, és la que mostra la Fundació Godia amb obres de Miquel Barceló procedents de diverses col·leccions privades de la ciutat. Gràcies a visitar-la, fa unes setmanes, vaig poder conèixer la identitat del propietari d'un quadre que m'impressionà no fa gaire i del que vaig donar compte en aquest bloc, aquestes fulles de bleda en ple bing bang absolutament recreades (l'art no copia, sinó que crea o recrea... no sabem si amb una explosió o des d'una creació consicent) amb un mestratge indescriptible.
:
L'exposició permet una rapidíssima visita a l'evolució pictòrica de l'artista mallorquí i, de pas, a la seva relació amb la ciutat de Barcelona, una ciutat que l'estima i l'aprecia, com s'ha pogut veure cada vegada que ha exposat. En aquest cas en el món del col·leccionisme privat, ben allunyat dels ambients en els que es movia Barceló als inicis de la seva carrera, però que de seguida va veure la força i l'originalitat del seu llenguatge, de la seva recerca i de la seva producció.
:
M'interessa, per exemple, l'evolució matèrica dels quadres de Barceló, la seva recerca de textures originals en consonància al·legòrica a les textures naturals, situant-se al lloc del creador. O la reinvenció de la pintura, com si fóssim els primers habitants de les coves rupestres, però essent alhora el creador de la cova, de la base, i el subjecte que simbolitza aquesta matèria a través d'imatges somniades, caçades o venerades... amb una ocasional ironia brutal, com el gerro El cul dels ases (2002). O, com una relectura de l'art abstracte de postguerra, la introducció ja no de sorres o fusta sinó de fang o tèrmits que embruten o mutilen... com si fos alhora l'artesà d'argila en què s'inspirà l'autor del Gènesi per explicar de quina matèria som fetes les persones.
:
Hi a molts més aspectes que podrem admirar. L'evolució dels temes, per exemple. O com canvia l'obsessió (a vegades angoixant) pel jo per una atenció també obsessiva pels objectes més petits i quotidians i, alhora, com acompanya un discurs més tancat, personal, amb un altre de més global... a partir precisament dels petits objectes i la seva relació amb el cosmos.
:
Bé, i us podreu emportar a casa un preciós catàleg que pot servir per diverses coses: per agafar encara més enveja, per retornar de tant en tant al record del plaer que haureu obtingut, per llegir alguns comentaris interessantísisms al voltant d'aquest autor i de les peces exposades, així com del paper del col·leccionisme privat al voltant de Barceló, etc...
:

(versió en àudio)

Publica un comentari a l'entrada