dimarts, de novembre 20, 2007

Blázquez, Rojas Marcos i el perdó

Foto: Efe / J.J. Guillén
:
Ricardo Blázquez, president de la Conferència Episcopal Espanyola i bisbe de Bilbao, que ha donat força mostres de la seva vàlua en sel seu mandat que és a punt de cloure, ha pres el paper que haurien d'haver fet d'altres (en això demostra la seva vàlua) i ha demanat perdó pel paper de l'Església durant la Guerra Civil Espanyola. Sóc dels que pensa que les institucions no han de demanar perdó pels errors dels seus responsables anteriors. Però també que cal apreciar els gestos d'entesa i de generositat. Aquí teniu el seu discurs íntegre.
:
En tot cas, les víctimes potser no podran concedir-ne el perdó, aquesta és una de les meves reticències. Perquè, un cop es demana el perdó, i fins i tot quan noes demana, el veritable gest és el de donar-lo. Perdonar és una de les actituds més complexes, de les més difícils, una de les més contra-corrent que hi ha. En fi, m'agradaria que algú, algú que hagués criticat força el paper de l'església a la Guerra Civil n'hagués patit o no les conseqüències, que avui digués: "d'acord, et perdono".
:
El procés psicològic del perdó, que facilita l'abandonament de la situació enquistada de víctima (potser el reconeixement té aquest efecte positiu), va ser descrit admirablement fa pocs anys pel professor Luis Rojas Marcos en un article a El País l'any següent als atemptats de les Torres Bessones i que us podeu descarregar aquí. "De ahí que un número cada día mayor piense que para apaciguar su recalcitrante desasosiego y pasar finalmente la página fatídica deberá plantearse el arduo dilema de perdonar lo imperdonable", deia, actitud que molts veurien inadmissible, lògicament.
:
"El problema de quienes no perdonan es que viven estancados en el ayer lacerante, prisioneros del escenario del horror, obsesionados con los malvados que quebrantaron su vida, lo que les impide cerrar la herida", deia. "El perdón no hace que se olvide la agresión, pero sí ayuda a explicarla y entenderla desde una perspectiva menos personal, más amplia. Induce a aceptar que el sufrimiento y la maldad son partes inevitables de la vida, facilita el restablecimiento de la paz interior y alienta a abrirse de nuevo al mundo".
:
"Quienes perdonan aumentan las posibilidades de liberarse del pasado y volver a controlar razonablemente su destino", insistia. I acabava dient: "Yo sospecho que la naciente disposición a perdonar lo imperdonable es la señal más segura y esperanzadora de que algún día, no muy lejano, todos o casi todos desharemos el nudo que nos ata a los torturadores, miraremos ilusionados a un horizonte más allá del 11-S y disfrutaremos agradecidos de una existencia que nuestra probada fragilidad ha hecho más valiosa."
:
Publica un comentari a l'entrada