Cesc a l'abast

Aquests dies s'ha fet públic l'arxiu digitalitzat de 9000 dibuixos originals del ninotaire Cesc, és a dir Francesc Vila Rufas (Barcelona, 1927-2006), que es conserven a la Biblioteca de Catalunya, de manera que accedint a la pàgina web de la institució (aquí) són directament a l'abast del públic. El primer que cal dir és que, burro com sóc, ignorava la ingent quantitat de documents que, agrupats en prop de vuitanta col·leccions, són ja a l'abast de tothom a internet provinents del fons d'aquesta institució. Val la pena que us hi passegeu una estona perquè hi trobareu documents de gran vàlua i interès.

El segon que he pensat és que l'obra de Cesc, que -a mi, almenys- em fascina des de fa molts anys, és molt important que romangui unida, visitable i d'accés tan i tan obert. Un llibre que em mirava una i altra vegada quan era petit (i que ara no sé on és) que es deia Costa Brava, per exemple, em va ensenyar moltes més coses que deu conferències a les que hagués assistit per explicar l'especulació urbanística dels anys seixanta, o la condició humana davant el turisme o tot el que vulgueu. I així amb gairebé tot.

I el tercer que trobo, encara agraïdíssim i admiradíssim davant la iniciativa, és que pels dibuixos de Cesc, que tenen diverses lectures, farà falta una mena de guia per a fer la lectura que més interessa, suposo, als possibles usuaris d'aquest servei, que té a veure amb el vessant d'il·lustració social i històrica del moment que va viure, especialment al franquisme. La seva ironia (aguditzada per la censura) i la seva tendresa precisarien, d'aquí no massa, una mena de fitxa de context i, qui sap, si un estudi d'algun investigador. perquè de la seva mirada se'n poden extreure moltíssimes conclusions, després de riure, o més aviat somriure, una molt bona estona. I no tan sols històriques per comprendre millor el nostre recent passat... sinó de ben actuals, per sort o per desgràcia.

La tasca que ha fet aquí la Biblioteca de Catalunya, la nostra institució noucentista més moderna, és la d'un gran servei al país. I només em surten, com deia, paraules d'agraïment i d'admiració.