Aquest cartell que teniu al costat ha estat retirat per plagi. Es veu que els seus autors havien retocat la foto d'una revista pornogràfica per anunciar el carnaval de la ciutat de Reus. Abans, però, la Cup, CiU i el PSC locals havien demanat ja la retirada per "sexista", donat que presentava una imatge banal, objectual i indigna de la dona. La Cup ha afegit un argument curiosíssim. Diuen que aquesta imatge "perpetua la dictadura de la pressió estètica i la dona com a objecte sexual" ja que la dona del cartell "respon a l'estereotip de dona ideal que ens imposa aquesta societat heteropatriarcal i els mitjans de masses". de manera que s'han apressat a imprimir un cartell igual que l'original, però amb el pit d'un home pelut en comptes del de la dona, segons informa el 3-24. Com passa sempre, la polèmica ha fet que no siguem només els reusencs, sinó tots els catalans els que haguem tingut accés a aquesta dimoníaca imatge, que caop mitjà de comunicació s'ha resistit a reproduir. Si és tan dolenta pels seus efectes, els seus detractors els han incrementat notablement.
Encara podem dir alguna cosa més sobre això. La primera, com va recordar l'altre dia l'amic Joan Safont per Twitter, un Carnaval sense Quaresma no té cap sentit. No el té, afegeixo jo, perquè estem tot el dia de carnaval. Vull dir que, d'ensenyar els pits, en va ple pertot (la publicitat, el cinema, la platja...), de criticar "el poder" i mofar-se'n ho fem cada dia, i d'estar-nos, no ens n'estem de res... Pesa més la crisi que la Quaresma si ens n'hem d'estar de res. És a dir, que intentar que el carnaval sigui eficaç des del punt de vista simbòlic (i això inclou la provocació) és un absurd.
La segona, que apareixen noves quaresmes. Apareixen noves apel·lacions al pecat, nous inferns plens d'imaginació, quan se sacralitza la "dignitat" de les dones fins al punt de blasmar l'exhibició amb tints sexuals i, en canvi, ningú creu que cap home perd la dignitat quan se l'utilitza també com a reclam sexual, amb exhibicions semblants. La cirereta ha estat aquest fal·laç argument de la Cup que, en canvi, ha exhibit un home pel·lut. La menjada de coco d'aquesta formació, candidata a règim dels aiatolàs si mai governa, els fa parlar exclusivament en clau estètica. Perquè, efectivament, l'única proposta coherent que té la Cup és en clau estètica, sense adonar-se'n (o potser sí) que negar que la gent "vesteixi com bonament li plagui" inclou que algú segueixi els cànons heteropatriarcals sense tenir cap trauma i amb tota llibertat. Quan instaurin el seu règim ¿es prohibirà la depil·lació?
De manera que trobo que uns i altres fan bastant el ridícul.
7 comentaris:
Estic d'acord amb el teu comentari.
De totes maneres els de les CUP jo me'ls miro més com uns "enfants terribles" que pretenen jugar el rol de ser revulsius a l'actual panorama polític, i de moment em sembla que arribar a manar ho tenen una mica lluny del seu abast.
Per cert, jo encara m'estic preguntant qui li va escriure al David Fernández el discurs que va fer en el debat d'investidura de l'Artur Mas. Algun d'aquests darrers dies l'he sentit per televisió i el seu nivell discursiu era molt més fluix del que va exhibir des de la tribuna d'oradors del Parlament.
Jordi
les aparences enganyen; són uns totalitaris. I dels pitjors, perquè cauen simpàtics.
Fa molt de temps que ja es sap que el descrèdit de la política dona ales als extremistes (Cup, PxC, Etc...).
Quan la població ja no creu, deixa de votar o emet un vot de "castic". No es tracta de fer pujar la CUP o al PxC. Es tracta de castigar a qui ha malmés la confiança del elector.
La unica responsabilitat del creixement de aquests talibans es te de buscar als que heu fracassat com a polítics, posant interessos partidistes i clientelistes davant dels interessos de la població a qui dieu representar.
Aixó nomes acaba de començar.
Dues coses:
1. Per molta raó que tinguis, que en tens força, anem en compte: la democràcia és exactament això, un sistema imperfecte on es declara que, ja que no podem governar des del "tot" (que provoca el que ja sabem), ho farem des de les "parts". Per això, la crítica als evidents límits d'aquesta opció dóna ales als que volen tornar a le sopcions del "tot". La població, i els seus interessos, són aquestes "parts", no et confonguis.
2. Discursos exactament idèntics (que parteixen, per mi, d'una visió excessivament messiànica d ela política, que per mi és una cosa més ordinària...) precedeixen els moments totalitaris que ha viscut Europa. I, com que sabem on porten, millor que no ens quedem quiets mirant-nos-ho.
Segons el meu parer tens tota la raó Ramon.
El més fàcil i demagògic és disparar "a bulto" sobre tots els polítics i fer discursos grandilocuents sobre "un altre món és possible". Això en certs ambients dona molts punts i "pedigree" de progressista, de "cool", i del que tu vulguis.
I malgrat que tot això probablement caracteritza a aquest moviment polític independentista, jo no posaria en el mateix sac a les CUP que als de PxC. Aquests darrers per a mi ja ultrapassen tots els límits, i m'estimo molt més que pugin els "Ciutadanos" al Parlament, i que d'aquesta manera no puguin entrar-hi gent amb un discurs directament racista i xenòfob; i que per a vergonya de qualsevol català mínimament civilitzat hem de veure com tenen regidors a Vic i a set altres poblacions catalanes.
mentre PxC o la CUP arribin a on son per les urnes, tenen la mateixa legitimitat que el PP o el PSOE. Encara que no ens agradi a ningú.
La propera vegada toca ser mes proper al ciutada en una serie de aspectes claus.
Podrieu començar posant al programa la promesa ferma de passar una llei perque la corrupció política sigui castigada, pero castigada de veritat: Presó incondicional de caràcter exemplaritzant amb penes llargues per als responsables. Sense possibilitats de indults ni per els corruptors, ni per els que es deixen corrompre ni per els que es beneficien.
Pero esclar... aixó no passarà, al menys si qui mana es el PP, el PSOE o CiU, oi? es preferible el sistema actual. Per posar un exemple. En cas de financiació il.legal, la llei protegeix al politic individual i la financiació il.legal al partit es castiga amb una multa que es descompte de les subvencions oficials al partit. Al politic de torn li surt gratis. En tot cas tindrà que dimitir, pero els seus ja l'enxufaran en un consell directiu de una caixa o de Pumsa o de on sigui.
Igual que tampoc es probable que es limitin per llei, per mencionar quatre coses, les dietes, els cotxes oficials, els xofers, els despatxos, catifes vermelles i el indecent nombre de assesors i consultors que han necessitat alguns regidors en aquest pais (si algú necessita tanta ajuda es evident que no esta ni de lluny preparat per el carrec que ocupa, pero l'aguanten al carrec es perque es un bon "soldat" del partit ).
Malhauradament tampoc veurem llistes obertes mentres goberneu els de sempre.
Doncs aixó mateix!. El abisme que us separa de la població inevitablement s'omplirà de extremisme. No us rasgueu les vestidures si no sou capaços de liderar amb exemple i honestitat la renovació que us acosti al que pensa el carrer.
- Jordi,
Ja m'agradaria equivocar-me... també deien que el comunisme no era tant dolent com el nazisme.
- Anònim,
No cal que em parlis de vós, així com et recordo que jo no formo part de cap govern. Crec que coincideixo bastant amb tu (tot i que no recordo cap "enxufat al consell de Pumsa). Trobo, però, que la solució mai són els extrems.. almenys aquests extrems.
Publica un comentari a l'entrada