L'exèrcit català, de nou

Llegia l'altre dia al bloc de Jordi Puig i Martín (aquí) una interessant reflexió sobre com hauria de ser un futur exèrcit de Catalunya en el cas que un dia fóssim un estat independent. El primer que he de dir és que crec absolutament necessari que, per fer bé el debat sobre la independència, es parlin de tots i cadascun dels temes que hauria de tractar el país, tant dels costos per arribar-hi (que n'hi ha i, per mi, molts) com per les coses que s'haurà de plantejar. El segon que cal dir és que, efectivament, el debat sobre la defensa no és un debat qualsevol que es pugui enllestir ideològicament (és a dir, si a mi no m'agraden els exèrcits, en prescindeixo). I el tercer és que la proposta de Jordi Puig la trobo, encara, un pèl naïf, tot i que la valoro molt i, en tot cas, toca més de peus a terra que els promotors d'un recentíssim manifest que demana una Catalunya sense exèrcit el dia que, ai, sigui independent. Tornant a l'escrit d'en Jordi, opino que els riscos als quals ha de fer front la defensa d'un país no són tan sols els relatius a catàstrofes o de "grups armats", sinó que són uns quants més i, especialment, a escala global. 

Per exemple: ¿és o no és un problema europeu i, també, amb reminiscències genuïnament espanyoles el conflicte a Mali, com bé assenyalava Enric Juliana fa dos diumenges a La Vanguardia? ¿Som o no som -i encara més si afeblim el nostre poder dissuassori- pressumpte objectiu de les potències nuclears emergents de dictadures com Corea del Nord o l'Iran? ¿On s'entrenaven els terroristes de l'11-S i de les trames que han estat avortades pel Govern espanyol des d'aleshores? ¿Si mai tornen els bombardejos sobre Barcelona com els de fa ara exactament 75 anys van perpetrar els italians, com els respondrem? ¿Amb un flash-mob d'Obrint Pas?

I si seguim amb aquestes preguntes, potser en vindran d'altres com que si els reptes militars els tenim a escala global ¿romandrem a l'Otan o serem fora, com els resultats del referèndum de 1986 van assenyalar a Catalunya? O ¿ja saben els entusiastes economistes teòrics de la sostenibilitat d'un Catalunya independent que haurem de finançar aquest exèrcit sense economia d'escala?. De tot això vaig parlar-ne aquí mateix arran d'un parell d'articles (vegeu aquí). I fora d'aquesta aportació que us dic avui, i les que us vaig assenyalar aleshores, no se n'ha parlat massa. Això que el president Artur Mas ha dit en alguna ocasió que la Catalunya independent que somnia no tindrà exèrcit... Seria bo que que algú li preguntés si és que pensa portar-la a terme el dia que desapareixi el mal al món, potser, o que tot el món sigui plena d'ànimes càndides com les que signen el pietós manifest. ¿O potser l'exèrcit és una de les "estructures d'estat" que deixarem exercir a Espanya quan veiem que surt més barat ser federal que independent?