La gran festa del barroc fou el Carnaval. En un sistema basat en la hipocresia, l'adulació i la ficció, s'inventaren uns dies durant els quals els homes i les dones es posaren una careta per tal d'aconseguir, en unes hores, una espontània manifestació. (...)
Hi havia una gran diferència entre les màscares dels pobres i les dels benestants. Els pobres es disfressaven de més pobres i els rics, de més rics: era infal·lible.
Foto: Representació d'"Un dels últims vespres de Carnaval", de Carlo Goldoni, al Teatre LLiure, barcelona, 1985 (dir.: Lluís Pasqual)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada