divendres, de febrer 06, 2015

L'afiliació de Jesús



Sortint de la sinagoga arribaren, acompanyats de Jaume i Joan, a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i ho digueren a Jesús. Llavors ell s'hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los.

Al vespre, quan el sol s'havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. Tota la població s'havia aplegat davant la porta. Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant. Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. Quan el van trobar li digueren:
--Tothom et busca.
Ell els diu:
--Anem a altres llocs, als pobles veïns, a predicar-hi, que per això he vingut.
I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.



Diuen que vivim en un temps on el compromís costa. A l’hora d’organitzar qualsevol activitat, sovint som quatre gats. Els que organitzen conferències es pregunten, amb raó, què passarà d’aquí poc temps quan el públic habitual, ara ja molt gran, vagi causant baixa per raons purament biològiques.


La participació dels ciutadans en les institucions que, en teoria, serveixen per agrupar, socialitzar, transmetre i compartir les experiències minva de forma preocupant. Els partits polítics, les associacions de veïns i els sindicats són en hores baixes, també quant al nombre de militants. Les famílies, o els matrimonis, millor dit, molt sovint amb data de caducitat. I les esglésies, o els monestirs, buidant-se.


Comprometre’s, perquè fa mandra o perquè les institucions habituals per fer-ho es veuen incapaces d’incentivar-ho, no ho sé, és difícil. Parlo de comprometre’s més enllà de fer un “m’agrada” al Facebook, per entrendre’ns.


Diuen els que hi entenen que, quan hi ha un temps de “desafiliació”, aquest és contra-restat per un fort moviment de minories “hiperafiliades”. Són aquests que et trobes a tot arreu, que cada dia tenen reunions, que dediquen tota la seva vida a les causes i que no es jubilen mai. Són admirables, en molts casos.


Jesús, a l’evangeli d’aquest diumenge, sembla trobar-se a punt de convertir-s’hi. Després d’atendre la sogra de Pere, el vénen a veure tots els que volen ser curats. Efectivament, són molts. Aleshores i ara.



Però es troben que Jesús ha marxat d’hora; està sol, pregant. Sembla que Jesus té por de la “hiperafiliació”, d’omplir tot el temps de “compromisos” i busca, contra-corrent, un temps d’intimitat per ell i el Pare. Un temps per cultivar l’amor que ha de donar. Si no ho téns a dins, no ho dónes. I si no t’estimes tu mateix, tampoc no pots estimar ningú.

Text de reflexió amb motiu de l'evangeli de diumenge que ve, que he llegit al programa "Creure Avui", de m1tv.