dijous, de febrer 05, 2015

El pacte antiterrorista


A veure, si resulta que hi a una amenaça explícita de l'anomenat "terrorisme gijadista" sobre el conjunt de països d'Europa, i molt especialment el nostre, que és somniat com una terra a reconquerir... ¿quin poblema hi ha en què els dos grans partits espanyols dissenyin els grans eixos de combat contra aquest fenomen? Si resulta que tots dos partits discrepen d'un punt relatiu a la introducció, de facto, de la cadena perpètua al nostre ordenament jurídic ¿tan greu és que pactin un clàusula segons la qual un legisla el que cregui al respecte sense necessitat que l'altre l'avali? ¿Tota la resta de punts, molt més rellevants en la lluita contra aquest fenomen, s'han de tirar per la borda? ¿No és el que busquem de l'Estat, que ens protegeixi i ens permeti, així, viure amb llibertat?

No tan sols trobo que el pacte és oportú, i el seu contingut correcte, sinó que trobo que la resta de partits s'hi haurien de sumar. La unitat i les conviccions clares són les armes per fer recular una activitat il·lícita que comença a tenir xarxes de recolzament, capacitat operativa i certs èxits a nivell mundial. Poca broma.

Sempre hi haurà qui ho relativitzarà. O que pensarà, com també pensa la dreta, que la seguretat és una cosa de dretes. ¡I un be negre! Els primers a rebre, en tot conflicte, sempre són els mateixos. I només és possible una societat més igualitària i lliure si és capaç de respondre amb èxit a les seves amenaces de seguretat. Ep, si és que s'aprecia la igualtat i la llibertat, esclar. Diguem de passada que tota la retòrica antipolicial que respira algun documental recent (sí, retòrica, perquè de proves, cap) nodreix, en realitat, la falsa i interessada idea que "la seguretat és de dretes".

També hi ha qui, i això ho entenc més, posi el crit al cel per "tolerar" que el PP emprengui la reforma del Codi Penal que reinstaura, com dèiem, la cadena perpètua. D'entrada, com ha dit el PSOE, això no és el que s'ha pactat. En segon lloc, el PSOE tampoc renuncia a cap dels mecanismes previstos (el Tribunal Constitucional o guanyar les eleccions, posem per cas) per abolir aquesta bestiesa sense rompre l'acord antiterorista. I el PP ho accepta. La política és això, nois, no exactament la línia recta.

Finalment, hi ha els que practiquen "la màgia de les paraules". Com Jahveh a l'inici dels temps, dius pau i es fa la pau. Signes un manifest a Facebook a favor de la convivència i ja ningú amenaçarà ningú més ni finançarà trames terroristes ni s'entrenarà a Síria. Poses a la Constitució catalana que deixem de tenir exèrcit i l'endemà tots els estats i grups armats que amenacen els nostres interessos (inclosos la llibertat i la pau) deixaran d'apuntar-nos. Deixeu-me dir que aquests són els pitjors, pitjors que Chamberlain encara que sigui perquè han nascut més tard. Jo els enviaria a fer màgia a les trinxeres, a veure què passa.

Fiquem-nos-ho al cap. El món burgès del tortell de diumenge, les vies catalanes, els cants corals, les bones consciències i de la calefacció diària no és l'únic possible, molt a prop nostre n'hi ha d'altres. Més val que els prenguem atenció. Alguns d'ells treballen diàriament per imposar el terror a la mateixa hora que cliquem un "like" a qualsevol xorrada. Si no ho veuen, allà ells, però que ens deixin a la resta vetllar per la nostra llibertat.