Dels autònoms als arbres | Marxistes

Dels autònoms als arbres

:
Divendres al vespre vaig presentar amb molt de gust la xerrada del diputat Manuel Mas presentant la Llei de l'Estatut del Treball Autònom, que s'està tramitant a les Corts Generals. la foto, de FM, és d'allà (i demostra com urgeix una visita meva al barber). Una Llei, com es va explicar, que pretén iniciar el camí cap a la plena equiparació e drets (i deures) dels treballadors del règim general de la Seguretat Social i els de l'especial del treball autònom. Un avenç més e l'extensió de drets i deures que volem els socialistes per Espanya i Catalunya. L'acte, força concorregut, m'impedeix anar al concert dels Gospel Sons, un veritable fenomen, una festa de l'alegria que convoca molts ciutadans a l'Evangeli (en anglès, gospel, etimològicament, bona nova).
:

Dissabte a la tarda ens arribem unes quantes persones fins el domicili de la Leocàdia Bellavista, l'estimada companya que fa uns esplèndids 102 anys al peu del canó. Entre d'altres, com veieu a la foto, m'hi acompanyaven la regidora Montse López, Secretària d'Organització del PSC de Mataró, el Secretari General del sindicat comarcal de Jubilats i Pensionistes de la UGT del Maresme, Pascual Fernàndez i el President del Casal d'Avis de l'Havana, Toni Saleta. Us asseguro que havíem de fer cua de la gent que va anar a veure-la. El seu germà Joan va fer aquesta foto.
:

A la nit, un emotiu homenatge a l'alcalde de La Roda de Andalucía (Sevilla), Manuel Silva, que ha anunciat que no repeteix a les properes eleccions com a cap de cartell. Els mataronins originaris d'aquest poble van abocar-se a l'agraïment per haver entrellaçat les dues comunitats i aver recuperat les arrels (per cert, cap altre representant de cap altre partit hi va assistir...). Els de La Roda, a més, són els invitats enguany a la Fira de l'Arbre, al Parc Central, que he visitat aquest matí amb la família. No, no m'avorreixo.

:
Dues ciutats - XXI
:
Marx encontró un remedio para el sufrimiento. Lo enfocó científicamente. A partir de entonces, pudo dormir tranquilo, al igual que los innumerables marxistas de todo el globo terrestre y de los satélites que giran a sus alrededores.
:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 281.
Il·lustració: Tribuna dels dictadors, Wax Museum, Praga.

Xina i l''opi del poble' | Nosaltres

Xina i l'opi del poble

:
El cardenal Joseph Zen, bisbe de Hong Kong (Foto: BBC)
:

Vaig llegir a El País d'ahir que el Govern de Xina ha hagut de reconèixer la forta expansió del nombre de creients a aquell enorme país, 300 milions (oficials) sobre una població de 1.300 milions de persones, després d'enquestar a 4.500 entrevistats. Ja vaig apuntar fa un temps, aquí mateix, l'opinió d'Andrea Riccardi sobre les enormes possibilitats de creixement del cristianisme a la Xina; de fet, en poc més de deu anys, es calcula que s'ha passat de 10 milions de cristians a 40 milions, sense comptar els que clandestins que professen la fe a Roma (allà hi ha una església catòlica autoritzada pel govern molt sui generis). La repressió a la religió no acaba aquí, els pobres budistes tibetans se les veuen magres i els de la secta Falun Gong porten deu anys de persecució implacable. L'estudi també remarca que el creixement ve donat especialment entre la població jove.

:

Caldrà prestar atenció a aquest fenomen. En primer lloc, per la influència que el país asiàtic pren cada vegada més pel seu pes econòmic i poblacional. En segon lloc, per comprendre quins són els camins de renovació i d'expansió de les religions en el món actual, que creixen lluny del que entenem per Occident, és a dir, en societats pobres (avui per avui el cristianisme és una religió seguida especialment per pobres, per exemple) o sense tradició cristiana, o molt poca, com és el cas que comentem. En quart lloc, perquè l'auge religiós desafia directament el règim xinès, una dictadura comunista extasiada pel capitalisme individualista, sense drets socials ni democràcia; un règim molt hostil al fet religiós, repressor.

:

Òbviament, seria inoportú parlar d'una oposició política amb tints religiosos (semblant a la polonesa en els darerss temps de la dictadura, amb el sindicat Solidaritat, per entendre'ns). No és això (encara) i probablement no en sigui el camí més adequat. Però, curiosament pels que hem estat massa influïts pel programa de la Il·lustració, el sentiment religiós s'associa al de la llibertat individual i de pensament contra l'homogeneïtzació tecno-científica i el consum, per exemple; al de la solidaritat dels que veuen els altres com a persones (éssers amb esperit, el que "brolla de les coses insignificants" que deia Marx) i no tan sols com a consumidors o súbdits; al que fuig de l'opi dels poderosos i de la buidor amb l'opi del poble.

:
Dues ciutats - XX
:

¿Han observado ustedes (...) que los poemas, las novelas y las películas actuales le hechan la culpa de todo a la historia? ¿Han observado que nosotros hemos dejado de existir, nosotros en tanto que focos de voluntad y de pensamientos, cristales de aumento del destino individual?

:

(...) Siempre tenemos de quien vengarnos o a quien salvar, y si ocurre que cometemos algún error o un crimen, la imaginación histórica nos hace de abogado. No he sido yo, ha sido la época, decimos.

:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 277.
Il·lustració: Maurits Cornelis Escher, Autoretrat, 1943.

:

L'amor neolític | Comprendre

L'amor neolític
:
Aquestes restes necrològques del neolític, esquelets humans d'uns cinc o sis mil anys, formen part d'una troballa arqueològica a Itàlia que, per primera vegada, mostra dues persones abraçades, cara a cara. Alguna vegada ja he repetit el que Sebastià Serrano escriu sobre el pas de l'estat animal al dels humans respecte a la sexualitat. Diu que les persones fem l'amor amb la cara, mirant-nos, a diferència dels animals (i segurament també dels humans en moltíssimes ocasions, visca la varietat). I no parlo tan sols, de fet, de la sexualitat, sinó de tot el procés d'enamorament que sembla cercar en els ulls de l'altre el sentit de la pròpia vida.

:

De fet, de fa cinc o sis mil anys, segurament podem parlar de les beceroles de les civilitzacions que coneixem, és a dir, de l'inici del procés de formació de la cultura a partir, d'una banda, d'organitzacions que es van fent complexes (i que fundaran les primeres ciutats) i de l'encantament dels objectes, més enllà de la seva utilitat, i de la seva representació simbòlica. L'amor, que no sabem ben bé de quin gen regirat va sorgir, també es sustentà en aquests processos incipients per ser realitzat, transmès, gaudit, quan va veure que, com els objectes, transcendia la física i la química (que diria Ochoa) i també ens encantava. I desencantava. Avui ens ho recorda aquesta bella imatge.
:
Dues ciutats - XIX
:
Entre los asistentes solían predominar los estudiantes del instituto -como yo- y los jubilados. Unos querían saber en qué consistiría la vida que les esperaba, los otros intentaban comprender en qué había consistido la que tocaba a su fin.

:

Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 277.

Il·lustració: Miquel Blay, Els primers freds (1892), Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.

Que tota la ciutat sigui Mataró | Joc brut | Trivial

Que tota la ciutat sigui Mataró *
;

Principals inversions 2007. Font: Ajuntament de Mataró.
:
‘Que tot Mataró sigui Mataró’, van ser paraules pronunciades per l’Alcalde, Joan Antoni Baron el dia del seu nomenament. Es tracta que tots els barris disposin de la mateixa qualitat urbana i de serveis.
:
Només el 2006, Mataró va veure refer tres dels seus grans eixos de ciutat: el tram de la Riera des de l’Ajuntament a la Presó, l’Av. Puig i Cadafalch (ara se’n fan uns carrers propers) i la Ronda Estrany, amb l’afegitó de l’Av. Amèrica, que el 2007 continuarà amb l’Av. Perú.
:
Però no tan sols ha estat al Centre-L’Eixample-L’Havana, a Cerdanyola o a Rocafonda-El Palau on s’ha intervingut, gràcies a que es porten a terme els plans de reforma integral i, en el cas de Cerdanyola, s’hagi obtingut un ajut de la Llei de Barris de la Generalitat. El conjunt de la ciutat té en marxa o a punt nous plans de millora dels seus barris, com és el cas de l’Escorxador, La Llàntia o Cirera, per exemple.
:
També es preveu transformar les previsions de sectors com El Sorrall, o bona part del front marítim, amb l’objectiu de dotar-los de més més zones verdes que les previstes, transformar el sòl industrial desfassat per sòl per activitats econòmiques innovadores. Així podem crear encara més llocs de treball, en el moment en que la ciutat disposa de més empreses i de més treballadors que mai.
::
Amb el canvi d’usos, es pot compatibilitzar tot això amb nous habitatges, de manera que es puguin crear uns 1500 habitatges protegits en aquests nous sectors i als barris de sempre i facilitar l’accés a l’habitatge dels nostres joves. Finalment, aquests canvis permetran dotar el conjunt de la ciutat de nous equipaments i serveis (aparcaments, esportius, culturals, educatius, cívics...) i, en el cas del front marítim, doblar la façana de la ciutat i... qui sap, si més endavant la platja.
:
Feina, habitatge assequible, i qualitat de vida per a tots els mataronins i mataronines, visquin on visquin.

* article com a Portaveu del Grup Municipal Socialista al butlletí municipal MésMataró

:

Joc brut

:
El PP i CiU de Mataró coincideixen, també, en el "tot s'hi val" per "treure els socialistes", segons la feliç expressió del candidat convergent. Hem tingut dos exemples recents dels nervis en l'ús barroer del que calgui. Els primers, posant en dubte el jurat de la Nit de l'Esport, amb insidioses declaracions contra persones que, amb la millor voluntat del món, tenen com a principal objectiu de la propera festa mataronina l'esport i no la seva utilització política més nefasta. Els segons, alentant la difussió de vídeos pretesament anònims contra el PSC, en plan David Madí però en cutre, amagant que ha estat aquest Govern el que ha presentat una proposta per guanyar zones verdes al Sorrall i, de passada, dotar el barri de Cerdanyola del progrés que es mereix. I que un que viu a Cabrera petén aturar. A Mataró, és clar.
:
Dues ciutats - XVIII
:

:
Precisamente, lo "trivial", lo modesto, cotidiano y recurrente encuentra en él un vate sólido y poco romántico: Léautaud parece decirnos: ¡mirad, esto existe, todas las cosas nimias rechazadas con desdén por los autores de primera categoría existen! Abro el libro de Léautad para experimentar un escalofrío de vulgaridad.
:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 273.
Il·lustració: Antonio López, Taza de water y ventana (1968-71).

Batlle | Església i gais (i II) | La imaginació

Jaume Batlle, in memoriam

:

:
Aquest vespre m'he assabentat de la mort en accident de trànsit de l'alcalde de Premià de Mar, Jaume Batlle, amb qui havia coincidit en algunes ocasions. Només unes breus ratlles per expressar el condol, òbviament, però també la buidor, el silenci absolut que s'esdevé després de l'abrupta notícia que, de cop, empetiteix fins al no-res les diferències polítiques i engrandeix fins l'absolut el límit de la nostra humanitat. Que descansi en pau.
:
Església i gais (i II)
:
Seguint el que us deia ahir, aquí va la segona part del text que he recollit del darrer correu electrònic d' "Església Plural", que recull un text de Mossèn Josep Dalmau (a la foto). Vegeu com avui, encara, algunes coses s'han de fer clandestiament, és a dir, fora dels temples, encara que sigui convertint les sales municipals en una mena de catacumbes.

:

El 21 d'octubre de 2006 Mn. Dalmau* va intervenir en una cerimònia civil de matrimoni entre persones del mateix sexe a l'ajuntament de Barcelona. Aquest contacte amb aquesta realitat li va portar la següent reflexió que vol compartir amb tots nosaltres.
:
UN PAS MÉS PER ACOSTAR-SE A LA HUMANITAT D’AVUI I DE SEMPRE A L’ ESTIL DE JESÚS DE NATZARET
:
Joan XXIII en deia “aggiornamento”, posar-se al dia. D’acord amb la realitat natural.
:
1) Corrien els dies de l’ any 1956. El Dr. Francesc Vila-Abadal em telefona i em diu que el vagi a veure perquè se li ha presentat un cas que sobretot és un compromís que desborda les seves competències com a metge cristià. Es tracta d’un jove ja madur amb una forta consciència cristiana que li havia confidenciat que era homosexual, i que ell no estava vocacionat pel celibat.
:
2) Em trobo amb el jove i fem una llarga xerrada que m’estalvio. En resum el seu argument es el següent: “Jo sempre he estat cristià, educat segons l’esperit de l’ Evangeli de Jesús de Natzaret, que tenia una predilecció pels pobres i pels que sofreixen injustament. Al fer-me més gran he descobert que les meves tendències sexuals anaven dirigides cap a altres homes: gens per les dones. La naturalesa m’ha fet així. Déu m’ha fet així. I si Déu m’ha provocat aquesta tendència minoritària, això no vol dir que jo hagi de mantenir-me en situació de celibat perpetuo, si la meva vocació no va dirigida a ser capellà. Per conseqüent com que soc home religiós catòlic, hi ha d’ haver alguna fórmula que resolgui l’ angoixa personal de persones com jo, i que Jesús de Natzaret, ple de llàstima per situacions desacreditades públicament, m’hauria acollit. No m’ hauria llançat la cavalleria per sobre.”
:
3) Li vaig comunicar que Sant Agustí va dir al Papa del seu temps, massa autoritari sobre els patriarques de l’Orient i que més tard provocaria el Cisme que encara dura: “Nosaltres abans de ser Petrins sou Cristians”¡ Per conseqüent sospito que seguint els comportaments de Jesús de Natzeret és possible trobar alguna formula substitutòria més endins o més enllà de les adherències culturals històriques que arrosseguem i que encara ens ofeguen.
:
4) Mentrestant hi ha varis Estats moderns que han legalitzat la boda entre homes o entre dones amb els mateixos drets i deures que els heterosexuals dins la corrent cada cop més propens a recuperar la laicitat de la vida dels mortals en els temps actuals; .Que no vol dir pas negar, per principi, la presència de Déu ni la vida transcendent. Diria que , tot el contrari. Estem entrant en un nou paradigma més d’ acord amb la realitat .El mateix Vaticà II de Joan XXIII parlant de la parella humana , afirma que el seu fi primordial és estimar-se, i abandona que la finalitat directa d’ ella, sigui la procreació; Apunta cap a una nova situació..(?).que quedà truncada pel cop d’autoritat absoluta del Papa Pau VI, al tallar dins la sala de sessions qualsevol altra discussió sobre la sexualitat. Hi havia ja uns grup importants de bisbes que somatitzaven al sentir parlar del tema que pretenia anar més enllà de la” paternitat responsable” Hauria tallat d’arrel les discussions sobre la sexualitat Joan XXIII.amb el seu “aggiornamento”?
:
5) A Les Espanyes s’ha aprovat també legalment l’ homosexualitat. Hi moltes parelles homosexuals o lesbianes que s’hi ha acollit. La majoria d’ells tenen un sentiment religions de la vida , però lluny de la Comunitat dels cristians; tenen consciència d’un Déu que és la raó primera i ultima de la vida, però això no té, per ara, cap manifestació externa, quan tota religió és fonamentalment una “vivència intima” que no acostuma a expressar-se de cara ells, que han estat perseguits i bescantats durant mil·lenis. L’Església oficial hauria d’haver proposat algun gest extern que cobris aquest abandó per comptes de deixar amb silenci la sortida de l’ abstinència total.
:
7) Al mes d’ agost del 2006,una parella que feia un temps havia sortit de l’ armari, Alex Estil-les i Xavi Palau, que es dediquen a la moda i a representar peces de vestir com les de Custo i organitzar passarel·les de models, donaren un cop de mà a l’ alcalde de Barcelona Sr. Clos, i aquest al saber que pretenien celebrar una boda, agraït pels serveis, es va oferir a casar-los ell, a la sala del Consell de Cent. Mentrestant la política del tripartit feia el seu curs amb meandres i desembocaments , i això portà a Clos a Madrid de Ministre i a Jordi Hereu de nou alcalde de Barcelona. I aquest rep l’ herència d’ haver de casar a la parella amiga meva d’ Alex Estil-les i Xavi Lanau..
:
8) Aquests joves mentre munten la seva festa amb moltes peces que acompanyen la boda, em demanen si jo com a sacerdot els puc donar una benedicció dins el conjunt d’actes de la celebració del seu compromís d’ amor. Jo havia tingut varis contactes amb homosexuals i debatut aquesta situació , i tenia presa ja la meva decisió sobre el tema.. M’imposaren sols una condició: que fos curt.
:
9) S’enviaren invitacions a tots els seus familiars, amics i a gent de la seva professió. Unes 300 persones. La Festa tenia ja data: el 21 d’ octubre de 2006, a les 7 de la tarda. La sala del Consell de Cent estava preparada per l’esperat esdeveniment, i la gent s’anava col·locant segons suggeriments de l’ encarregat del protocol. A mi m’indicaren que em posés entre les sis cadires destinades als pares i una autoritat del Marroc del costat dret, en front de les sis cadires dels testimonis de l’ esquerra a dalt el replà , on al mig hi havia les cadires vermelles encoixinades dels protagonistes de la cerimònia. Al fons , al cap de la sala , presidint la concentració, una taula destinada al Sr. Alcalde Exm. Sr. Jordi Hereu.
:
10) Finalment amb una musica adient, fan l’ entrada solemne la mare al costat esquerra del seu fill Alex Estil-les. I seguidament la mare del seu fill Xavi Lanau, que ocupen el seu lloc central.
:
Acaba la música, i el Sr.Alcalde Il.lm Jordi Hereu. pronuncia unes paraules de benvinguda , declarant que aquest saló de Cent té molta història i que està al servei de qualsevol ciutadà de Catalunya. Fa uns pocs dies la Fundació Alfons Carles Comin donava un guardo al Pare jesuïta Diaz Alegria i a Raimundo del PSUC pels seus serveis al país. I avui celebrem aquesta boda.
:
11) A continuació, amb el silenci que havien provocat les paraules del Sr. Alcalde, l’encarregat del protocol m’indica que tinc de ser el primer en representar el meu paper. Em poso dret, amb un micro al davant, i llegeixo solemnement el següent text:
:
Paraules en el matrimoni de l’ Alex i en Xavi
:
Il.lm Sr. Alcalde de Barcelona Jordi Hereu
Benamats pares i familiars,
Benvolgudes companyes i companys presents a aquesta solemne boda d’en Alex Estil.les i Xavi Lanau
:
Des de la teva infantesa, Alex, he seguit els teus recorreguts personals per haver estat amic dels teus pares. I Sobretot, t’he pres el pols durant els ideals de la teva joventut que has perseguit amb entusiasme i abnegació. Has estat sempre un rebel; però has tingut una bona relació personal amb tota la família, de pares i germans que t’han respectat i ajudat en les teves iniciatives.
:
Des d’aquesta perspectiva em permeto suggerir-vos als dos Alex i Xavi, dos punts de reflexió abans de donar-vos la meva benedicció de sacerdot cristià, compromès com vosaltres, en totes les causes que semblen perdudes a favor dels homes i dones d’aquest país, com hauria fet Jesús de Natzaret.
:
1) Cal tenir sempre present que “l’ Amor és Lliure o no n’hi ha.” Ningú ens pot obligar a estimar a un altre per força. Si la llibertat és necessària per triar a algú amb qui conviure, encara que de moment estigui el camí ple d’obstacles de tota mena, com heu hagut de fer els dos, fa ja 17 anys, ... també la llibertat ha de continuar essent la que vertebri el vostre amor si el voleu mantenir, fer-lo créixer i madurar. L’acte de casar-se és sols l’ inici d’una gran aventura personal i intima de conviure dins el clima sublim de l’ amor, la única vivència que ens fa plenament feliços. Amor i Llibertat són les dues cares d’una mateixa moneda. Dit poèticament amb paraules de Khalil Gibran.” Mengeu del mateix pa, però no de la mateixa llesca; beveu del mateix vi però no del mateix vas” .
:
2) “L’Amor no posseeix ni pot ser posseït”, perquè a l’amor li basta l’amor. Sant Pau ho diu telegràficament. “L’amor no calcula; simplement es dona” I per això no convé que es confongui estimar amb conviure apilotats. Deixeu que hi hagi espais en la vostra unió; i deixeu que els vents del cel dansin entre vosaltres. Romangueu junts però no massa junts. Que la confiança sigui plena i mútua. Estimar vol dir ajudar que l’ altre faci també el seu propi camí per mantenir els seus carismes, la seva tendresa i la seva seducció. Busqueu moments per viure sols, perquè després la trobada és més esperada i més intensa. Tal com les cordes del llaüt estan soles, encara que vibrin amb la mateixa música.
:
Us beneeixo, doncs, perquè la vostra convivència perduri , creixi i maduri.
En nom del Pare, del Fill de l’ Esperit Sant. Que així sigui.
:
Mn. Josep Dalmau
Barcelona, 21 d’octubre de 2006
:
12) A continuació vaig a saludar als protagonistes donant-los-hi la mà i desitjant-los –hi una bona i feliç convivència. I tot seguit vaig saludar també allargant-li la mà al Il.lm Sr. Alcalde Jordi Hereu, qui em feu un curt comentari aprovatori per haver citat a Khalil Gibran a qui coneixia bé.
:
Hi havia un silenci intents com si fóssim en un temple.
:
13) Tot seguit un tenor interpretà un parell de cançons i fou molt aplaudit. Després el meu company veí del Marroc llegí en francès una poesia. I tot seguit una noia vestida de blanc com de primera Comunió Cayetana Guillen Cuervo recità una altra poesia llegida. I per acabar les curtes intervencions un jove tocà una peça amb el violoncel .
:
14) I comença la cerimònia pròpiament dita del matrimoni civil. Una curta exhortació del Sr. Alcalde sobre el viure amb parella, i tot seguit el ritual llegit oficialment, citant el dia que s’aprovà el casament de gais i lesbianes en el parlament de Madrid i les preguntes de rigor d’aquests casos. Signaren el document i finalitzat l’ acte oficial ,els protagonistes es feren una forta abraçada , i tota la gent, posant-se dreta, aplaudí llargament, i es llançà a felicitar la nova parella.
:
15) En mig del desori. vingué directament a mi una noia que tenia un llarg nas que li omplia tota la cara , i em suplicà vivament que ella volia el text de les meves paraules; que les necessitava. Jo li pregunto con es deia i em respon ”Soc la Rosy¡” Rosy i que més ? li pregunto jo, per enviar-li el text llegit. I ella fent uns un gest exagerat d’estranyesa em respon: “No hi ha cap més Rosy aquí ¡ Soc Rosy de Palma¡¡¡ fou la primera que em demanà el text llegit de la benedicció. Desprès foren dotzenes que me’l demanaren. Un matrimoni em troba dins el còctel i la Sra. no es cansava d’alabar-me l’ escrit. “El volem perquè el posarem emmarcat al mig del menjador”. I em presenta el marit dient que era metge. Jo li pregunto quina especialització te . I em diu :”Jo li agafo la seva cara i li faig 20 anys més joves¡ Ah, moltes gràcies, acabo. Una persona comentava: “Jo hi he vist al mateix Jesucrist”. Un grup xafardejaven en els serveis higiènics: “ Demà aquest capellà el bisbe ja el cridarà¡”. “jo volia aplaudir-vos però em va semblar que no hauria estat ben vist”, deien un altre grup.
:
16) El cert és que el més sorprès de tots els assistents vaig ser jo mateix , davant el ressò i impacte que provocà entre els assistents el meu curt text, que era simplement alguna de les coses que dic quan vaig un sermó de casament. Suposo que allò que impressionà fortament fou que anava dirigit a uns homosexuals perquè significava el recolzament del Déu que – com els que es casaren- tothom porta a dins, d’alguna manera.
:
La conclusió que en vaig treure d’aquesta experiència és que els homes i dones del nostre temps porten encara a Déu dintre seu, i quan es dona una ocasió propicia manifesten la seva adhesió al Creador. Queda molta feina perquè el missatge de Jesús de Natzaret entri dins l’ espès embolic mental on es troba immersa tota la humanitat cristiana . Hi ha sovint una manera d’expressar i de viure la nostra fe catòlica “que més aviat vela que desvela el rostre de Déu”, pels nostres escàndols i mals exemples públics de la mateixa Església.
:
Gallifa 29 de novembre del 2006

*Mossèn Josep Dalmau, Sant Llorenç Saval 1926, capellà i llicenciat en Teologia. Rector de Gallifa (Vallès Occidental-bisbat de Vic) i promotor del santuari ecològic de la Mare de Déu de l'Ecologia. Autor de diversos llibres, el darrer: "Cap on va l'Església catalana?"

:
Dues ciutats - XVII
:

La imaginación es más económica, introduce abreviaturas y símbolos, se vale de sugerencias, matices y alusiones.
:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 267.
Il·lustració: Antoni Tàpies, Roba Interior, 1972.

:

Església i gais (I) | Mort en vida

Església i gais (I)

:
Els amics del col·lectiu "Església Plural", com que tenen el web en obres, envien el butlletí via e-mail. En el darrer hi ha un parell d'articles que entre avui i demà us reproduiré íntegrament. El tractament del tema homosexual per part de l'Església genera moltes controvèrsies públiques i mostra la cara més conservadora del cristianisme. Val la pena que ens acostem a les aportacions que, des de dins, ho veuen d'una altra manera. I qui diu aques tema en diu molts més...

:

QUAN L'ESGLÉSIA BENEÏA LES UNIONS D'HOMOSEXUALS

El juliol de 2005 el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei de matrimonis entre persones del mateix sexe. Deixant a un costat el debat sobre si el nom va ser o no el més afortunat, la qüestió de fons és que civilment s'equiparaven els drets de les parelles formades per persones d'una mateix gènere amb altres de gènere diferent. Una qüestió que permetia superar una situació de discriminació social i procurava la regulació legal dels drets i les obligacions d'aquestes parelles. Si revisem les hemerotèques recordarem les declaracions furibundes d'una bona part de la jerarquia catòlica espanyola i dels grups neoconservadors, i una important manifestació a favor del matrimoni tradicional que van encapçalar pocs, però destacats, cardenals i bisbes espanyols. De les paraules d'aquests defensors de les essències morals i espirituals s'en podia desprendre que després de l'aprovació d'aquesta Llei era de preveure que la societat quedés traumatitzada i la moral col·lectiva derivés cap un escenari propi de Sodoma i Gomorra.

Per sort, un cop més, els oracles apocaliptics no s'han complert, i la societat ha assumit de forma natural aquesta regulació dels drets legítims d'un sector de la població. Dins la institució eclesiàstica s'observa un nou divorci entre una doctrina ancorada en fòrmules morals ja superades i l'actitud de respecte a la persona que moltes persones creients manifesten sobre el tema. Però segurament si ho analitzem des d'una sensibilitat cristiana veurem com no n'hi ha prou amb el respecte des del moment que hi ha alguns germans i germanes que volen que la seva unió sigui beneïda per la seva comunitat de fe i es troben amb la negativa més absoluta. Si mirem amb ulls de Jesús, qui és ningú per negar que Déu sigui darrera de l'amor de dues persones i que aquest amor els porti a voler compartir un projecte de vida comú.

Per sort alguns capellans han sentit el grinyol de la consciència, han trobat incoherent que mentre la institució no possava cap inconvenient a beneïr tota mena d'objectes, fins i tot aquells que poden servir per fer la guerra, manté el cor dur per beneïr unes persones que s'estimes, que volen que el seu amor sigui testimoni del de Déu i que es comprometen en un camí plegats. Aquest és el cas de Mn. Josep Dalmau, pioner de moltes causes perdudes, lluitador per l'Evangeli i profeta de nous camins d'evangelització, però per damunt de tot persona sensible al patiment de les persones. Ell, com veurem més endavant, va acceptar presidir la benedicció d'una matrimoni gai i a partir d'aquí va descobrir la injustícia que afecta a alguns cristians i cristianes.

Però, aquesta postura de rebuig que manté la institució eclesiàstica vers l'homosexualitat ha estat sempre igual, té algun fonament en el Nou Testament, ho vivien així els primers cristians. Amb rotunditat NO. La persecució de l'homosexualitat per part de l'Església la trobem a occident a partir del segle XIV, abans d'aquesta data era un fet que es tractava amb relativa naturalitat i fins hi tot, segons sembla per estudis recents, en el santoral hi ha diversos sants i santes homosexuals. Els casos més evidents són els de sant Sergi i sant Bacus, i el de santa Perpètua i santa Felicitat. Hi ha textos litúrgics del segle VIII que fan referència a que en les celebracions de benedicció d'unions homosexuals que l'Església fèia es demanava la intercessió d'aquesta parella de sants.

Hi ha una icona del segle VII, la que correspon a la imatge que acompanya aquest comentari, que correspon a aquests dos sants, i que va encapçalada per una oració que es fèia en les cerimònies religioses de benedicció de parelles del mateix sexe. Diu així:

"Oh senyor Déu i Governant que vas fer la humanitat a la teva imatge i semblança i li vas donar el poder de la vida eterna, que vas aprovar quan els teus sants apòstols Felip i Bartomeu es van unir, junts no per la llei de la natura, sinó per la comunió de l'Esperit Sant i que també vas aprovar la unió dels teus Sants Màrtirs Sergi i Bacus, beneeix també aquests servidors "N" i "N", units no per la natura, sinó per la fidelitat, permet-los Senyor estimar-se l'un a l'altre, sense odis i poder continuar plegats sense escàndols tots els dies de les seves vides amb ajuda de la Santa Mare de Déu i de tots els teus Sants perquè teu és el Poder i el regne, i el poder i la glòria. Pare, Fill i Esperit Sant"

És urgent que les comunitats cristianes reflexionin urgentment i prenguin postura respecte de tres temes que afecten dolorosament la dignitat de masses persones: l'acolliment de parelles homosexuals, dels divorciats tornats a casar i el paper de les dones en l'Església. Hem d'escoltar què ens diu l'Esperit i actuar conseqüentment.

:
Dues ciutats - XVI
:
Hay más vida en la muerte que en la existencia a la que nos condena el colectivismo.

(...)

:

Se viene abajo una civilización repugnante: pero fue ella la que me moldeó, contra ella me rebelé, de ella intenté huir. Lo quiera o no, me ha marcado. Lloverá mucho antes de que comprenda qué ha sucedido para mí.

:

No voy a vestir de luto por el fracaso de aquel experimento histórico asqueroso -esto lo tengo muy claro-. Estoy encantado que se haya malogrado. Pero me inquieta el futuro de Europa.
:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 252, 256.
Il·lustració: Isaac Brodsky, Assemblea.

:

Cartes amagades i mentides | Impotents com Job

Cartes amagades i mentides
:
Els caps de llista del Maresme. Foto: Ramon Solé
:

Aquests dies s'estan presentant els candidats a les Eleccions Municipals. A la nostra comarca, sense anar més lluny, el PSC ha presentat els seus caps de llista, divendres passat a Malgrat. Totes les poblacions del Maresme tindran l'oportunitat de votar un candidat o candidata socialista a l'Alcaldia, amb una important dosi de renovació. Una magnífica tasca de la direcció comarcal i dels afiliats de qualsevol racó del Maresme, inclosos els ombrejats pel caciquisme. Destaco l'elecció de la meva amiga Carme Magem com a candidata a l'Alcaldia d'Òrrius, el poble més petit i on els socialistes només ens havíem presentat en una ocasió, fa ja alguns anys.

:
Carme Magem, candidata a Òrrius.
:

A Mataró, després de la nostra elecció en la figura de Joan Antoni Baron, els altres partits van posicionant-se. Fa poc, el candidat del PP va ser elegit pels òrgans provincials (sí, aquests van així) i la setmana que ve Artur Mas, que no va trobar el temps per venir en campanya, acudirà a la presentació del candidat de CiU, que ja ha acceptat l'oferta del PP de fer un front contra els socialistes "per treure'ns", diu. No diuen si vindrà o no amb notari.

:
Imatge del darrer Ple. Jo sóc el de la dreta, de cara. El candidat del PP seu d'esquena a la bancada de l'oposició, a primer pla. Foto: R. Gallofré.
:

En tot cas, jo encara no els he sentit ni una sola paraula del programa que pensen portar a terme. Il·lús de mi, sóc dels que encara pensa que els ciutadans tenen dret a saber a què caram es comprometen els seus candidats. Bé, de moment ni mu. Tant m'interessa que m'he llegit un parell de vegades una entrevista que el del PP (que pot ser alcalde si suma majoria amb CiU, poca broma) ha concedit a un gratuït setmanal. Després d'algunes vaguetats, diu un parell de coses molt fortes. La primera, mentre demana més debat sobre l'urbanisme mataroní (cosa que em sembla perfecta) amaga quins serien els seus veritables objectius. De fet, remet a posicions emeses fins fa no massa pel seu anterior cap. Cal recordar que, bàsicament, es refereix a la necessitat d'urbanitzar les Cinc Sénies, ara espai protegit i no urbanitzable. En fi... si no dóna més idees haurem de mirar a altres ajuntaments del PP a veure què fan en matèria urbanística. No costarà gaire: el diari en va ple cada dia a la seció de successos.

:

I, segon, el pitjor. Quan els periodistes li recorden que la seva praxi política és de dubtosa solvència (mireu l'editorial: "La política local necessita partits sòlids amb discursos alternatius, perquè això afavoreix la pluralitat. El PP (...) ho ha de fer desmarcant-se del to sovint agressiu i impropi dels líders nacionals del seu partit i renunciant a construir aquesta alternativa a base de sacsejar la pau social de la ciutat"), al candidat conservador no se li acut res més que dir que "en el tema de la policia el govern està falsejant les dades". Ai las! Si la realitat no s'assembla al desig, que es foti la realitat, no? No és la primera vegada que el PP utilitza dades falsejades (com els he demostrat en comissió informativa) per profit polític. El candidat del PP sembla que ha començat la campanya amb l'estil d'Acebes: amb mentides que creïn alarma social.
:
Dues ciutats - XV
:
Por ser un mal organizado, orquestado y desplegado a escala histórica, el totalitarismo crea la sensación de que tal vez por fin podamos comprender qué es el mal. (...)

:

Hacemos un gran esfuerzo mental para reducir aquella modalidad compleja del mal a una forma simple, básica. Cuando por fin lo logramos, nos damos cuenta de que la respuesta se nos ha vuelto a escabullir. Y de nuevo somos impotentes como Job.

:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 228.
Il·lustració: Job, Oldrich Kulhanek, 2002. Galerie Art Chrudim, Txèquia.
:

La insolència | Dos defectes

La insolència
:
Vaig veure aquesta foto, d'Efe, al diari de divendres. Son Gorka Vidal, Irkus Badillo y Beñat Barrondo, que aquests dies són jutjats de pertinença a banda armada en haver participat en el transport de mitja tona d'explosius. Es van confessar membres d'Eta així com autors de diversos atemptats en una pirueta jurídica per intentar exculpar els seus caps. Mireu-los. Aquest somriure de matons, les riallades de qui apareix a la taverna (herriko?) després d'haver propinat les hòsties adequades, aquesta absència de la mínima sensibilitat, aquest rebuig frontal a la dignitat humana dels qui escupen a la cara dels innocents i a la pròpia vida que es disposaven a segar és el símbol de la insolència més gran. Mireu com riuen, deia ahir.
:
Dues ciutats - XIV
:
DOS DEFECTOS DE LA LITERATURA
:
1. Cuando el escritor se ocupa única y exclusivamente de sí mismo, de sus debilidades y de su vida, y olvida el mundo objetivo y la búsqueda de la verdad.

:

2. Cuando el escritor se ocupa única y exclusivamente de la verdad del mundo, de la realidad objetiva, imparte justicia, juzga al prójimo, censura la época y sus costumbres y se olvida de sí mismo, de sus debilidades y de su propia vida.

:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 217.
Il·lustració: Miquel Barceló, Evgen écrivant (1994).

:

El PP contra l'Església | Dones blocaires | Sola, muda, buida, trista i intransmissible

El PP, també contra l'Església
:
Foto: EFE
:

Avui hi ha hagut a Bilbao una concentració organitzada pel Bisbat (a la foto teniu el seu titular, monsenyor Ricardo Blázquez, també president de la Conferència Episcopal Espanyola) per demanar la dissol·lució d'Eta, condemnar el terrorisme i demanar la pau. L'acte fou convocat fins i tot abans de l'atemptat de Barajas. El conjunt de les forces polítiques basques han fet costat a aquesta crida. Totes excepte el PP, que, directament o a través del seu entorn (inclosa l'emissora que en teoria depèn dels bisbes, en teoria, dic), han criticat amb duresa aquesta iniciativa. Bé, tampoc hi havia els violents i el seu entorn, però a aquests ningú no els esperava. La dreta ha preferit muntar una altra marxa, més orientada contra Zapatero que no pas contra els terroristes, amb banderes preconstitucionals, en el que ja és l'ús més descaradament partidista del terrorisme que mai haurem vist. Com riuen, els etarres. I com plora, la dignitat democràtica.

:
Tarda amb dones blocaires
:
Aquesta tarda he participat a la taula rodona sobre política i blocs a Viladecans en elmarc d'una intensa jornada de la Xarxa de Dones Socialistes, amb la Lourdes Muñoz al capdavant. M'acompanyen en José Antonio Donaire, la Paqui Soriano, l'Aintzane Conesa i l'Eulàlia Mas (també de Mataró), moderats per l'alcaldessa de Barberà Ana del Frago. Finalment, la Lourdes i en Miquel Iceta n'han fet la cloenda. M'han dit que la Jornada s'ha clos amb trenta blocs més de dones socialistes. M'ho he passat bé, sempre és un honor aportar la teva modesta experiència i les teves reflexions a altres persones. Encara més si es tracta de la Xarxa de Dones, el treball de les quals m'aprecio molt.

:

La meva reflexió ha anat orientada als quatre reptes que tenim els qui volem fer política des dels blocs (compte, no propaganda, ni només política). Un, el de l'oportunitat per fer política pròxima i transparent, de comunicació directa i interactiva, sincera i clara. Dos, el de la mostra de la identitat individual, complexa, teva, singular davant la globalització però necessàriament en xarxa (compte: no enteranyinada!). Tres, el de la necessitat d'organitzar-se bé: per trobar temps per fer-lo (o per preparar posts posteriors) per compatibilitzar-lo amb altres activitats, per reciclar altres treballs, per actuar, etcètera. I quatre, per ser ben conscients que la realitat virtual, que és molt potent, no podrà mai substituir l'altra, la de tocar-se i olorar-se, la de ser als llocs i resoldre coses. No transformarem el món asseguts, dic, i "la vida está en otra parte", de fet. Però si en som conscients, endavant, la xarxa és nostra!

:
Dues ciutats - XIII
:
:

La poesía teme que su secreto se descubra. Un día, la realidad se percatará de que el corazón de la poesía está frío. O que la poesía no tiene corazón, sino unos ojos enormes y un oído muy fino. De pronto, la realidad comprenderá que no ha sido para la poesía más que un pozo inagotable de metáforas, y se esfumará. La poesía se quedará sola en el mundo, muda, vacía, triste e intransmisible.

:

Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 206.

Il·lustració: Michael Biberstein, Sense títol, 2003.

:

Incívics | Regió autònoma

I alguns són incívics

:

:

A la darrera Comissió Municipal Informativa de Via Pública vaig donar a conèixer les dades relatives a les denúncies per activitats incíviques a Mataró durant el 2006, sigui en l'aplicació de l'Ordenança de Civisme, que d'aquí poques setmanes complirà dos anys de la seva entrada en vigor, la de Residus, les sancions per la qual s'han incrementat notablement en aquests darerrs anys, la de la tinença d'animals domèstics i d'altres, així com el compliment de la Llei 1/92, especialment pel que fa referència al consum i tinença d'estupefaents. N'he parlat moltes vegades, en aquest espai i en algun article recent: el gaudi dels drets i llibertats només és possible amb el compliment dels deures. I l'administració ha de garantir-ho, entre d'altres coses, aplicant les normes i sancionant qui no les compleix. És ingrat, ja ho sé. Però absolutament necessari si volem preservar el que deia, els drets i les llibertats dels que volen usar l'espai públic sense privatitzacions encobertes ni agressions.

:

Les dades que hem presentat mostren algunes coses. En primer lloc, l'esforç del conjunt de serveis municipals (i dels Mossos d'Esquadra, que apliquen també l'Ordenança de Civisme) en l'atenció a les demandes ciutadanes de pacificació de l'espai públic. En segon lloc, que encara hi ha moltes activitats incíviques. Si ahir deia que Mataró és una ciutat cívica, avui he de dir que, malgrat tot, hi ha encara més de tres mil ciutadans (molts d'ells no mataronins, tot s'ha de dir) que han fet la guitza als altres i que han tingut la resposta adequada de l'Administració. En tercer lloc, que la manera de fer la guitza és molt variada: des del consum públic de substàncies prohibides fins a l'insult, de la brutícia en totes les seves variants al soroll. vegeu què diu a nota que ha fet l'Ajuntament:

La infracció amb més denúncies és el consum o possessió de drogues a la via pública amb 521; li segueix brutícia i residus amb 494; vehicles abandonat, 342; molèsties produïdes per persones, 272; molèsties produïdes per activitat (establiment), 260; manca de respecte o insults a l'autoritat, 247; propaganda no autoritzada, 166; i excés de soroll en ciclomotors, 157.

:

I per sota de les 100 denúncies es troben les actituds violentes i/o alteració de l'ordre públic sense danys, 73; consum d'alcohol a la via pública, 70; molèsties a la convivència causades per animals domèstics, 65; molèsties als veïns d'un immoble, 62; embrutar amb pintades i no dur lligats els gossos amb 58; orinar en llocs no permesos, 57; desobeir l'autoritat, 43; actes vandàlics en l'ús del mobiliari urbà, 22; danys en mobiliari, 21; tinença incorrecta de gossos perillosos, 16; i deposicions de gossos amb 9 actes o denúncies.

I en quart lloc val la pena dir que la majoria d'aquestes sancions poden commutar-se per treballs a favor de la comunitat, camí que han emprès una cinquantena de persones sancionades. M'agradaria que fos un camí encara més transitat. Reparació abans que sanció. Però, en tot cas, qui la fa l'ha de pagar.

:

L'acció activa de l'Ajuntament per perseguir les actituds incíviques tenen un gran consens polític i ciutadà, és un reclam claríssim que ens aporta el grau de complicitat necessària per lliurar aquesta batalla. Per cert, el PP no va votar a favor de l'Ordenança de Civisme. El seu portaveu, ara flamant candidat (que encara no ha rectificat les dades falses que consten a un acta del Ple que a donar...), esgrimia dos arguments. Primer, que era massa dura, massa intervencionista (això em sona); segon, que no ens atreviríem a aplicar-la. A més de farsant, un pèssim profeta. (Il·lustració, tira de Blázquez, al Capgròs d'aquesta setmana).
:

Dues ciutats - XII

:

¡La belleza se ha generalizad tanto, se ha vuelto tan accesible! Un disco de un quinteto de Mozart no cuesta mucho dinero. Pero hay una trampa: para escuchar este disco a conciencia hace falta dedicar media vida. Tal vez esté exagerando -una cuarta parte-. Y no es cuestión de tiempo, sinó de organizar una región autónoma de la realidad. No voy a preguntar qué es la música, qué son aquellos instantes de felicidad y de amargura que nos ofrece -¿nos roba?-, qué es esa sensación de vacío que experimentamos al no ser capaces de absorberla.

:

Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 160.

Il·lustració: Barbara Kraft, Wolfgang Amadeus Mozart (1819). Société des amis de la musique, París.

:

Ciutat cívica | La nació apretada

Tenim una ciutat cívica
:

I per això l'incivisme canta tant. Crec que la ciutat és un exemple de civisme quan el meu company Francesc Melero ha fet públic que els objectius de la recollida selectiva ha estat superats gràcies al bon acolliment de la selecció en origen de les deixalles orgàniques. Aquest avenç, que ha esdevingut una veritable conxorxa ciutadana, té conseqüències en molts nivells: ecològiques, econòmiques, energètiques...

:

També ho penso quan veig la bona acollida que han tingut les sessions d'autoprotecció per a veïns i veïnes que hem organitzat entre el servei de Protecció CVivil i la Creu Roja de Mataró des de fa més o menys un any. És una experiència que no es fa enlloc, que jo sàpiga, però es especialment interessant. Penseu que més prop d'un 80% dels serveis de les ambulàncies de Mataró es deuen a accidents domèstics (que són una barbaritat, en nombre, al món occidental) i que, molts d'ells, podrien evitar-se si les comunitats de veïns disposessin d'un mínim de coneixements. Això és el que es presta i, pel que sé, amb àmplia satisfacció dels usuaris. Per cert, aquesta és una campanya que no s'acaba i les sessions poden sol·licitar-se per telèfon trucant al 010. El que dic: només hi ha civisme si el conjunt dels ciutadans som conscients dels notres drets i dels nostres deures, i hoexercim responsablement. I aquí hi ha dos exemples. (Melero, acompanyat pels caps del seu servei, Antoni Saurí i Joan Campmajó, foto: V.B. / capgros.com.).

:
Dues ciutats - XI
:

:

El viaje podía durar una semana. O más. La nación viajaba muy apretada. Aplastada. Hueso con hueso, hombro con hombro, en un abrazo no deseado. He aquí -alguien podría pensar- que se cumple el sueño de muchos nacionalistas: una nación concentrada, condenada, dotada de una sola voluntad, cuerpo con cuerpo, cráneo con cráneo, el fin del individualismo caprichoso.

:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 141.
Il·lustració: Antonio Saura, Gluttony, 1994.

:

Detencions | Pitus | Pau i plor

Detencions

:
Foto: Ajuntament de Mataró.
:

Aquests darrers dies, després d'uns altres en què s'ha muntat un dispositiu especial de paisà dels Mossos d'Esquadra i la Polica Local de Mataró, s'ha pogut detenir a diversos pressumptes autors d'una sèrie de robatoris en interior de vehicle que, de Nadal ençà, s'havien intensificat. Aquest fet certifica que el treball conjunt entre els dos cossos, que permet muntar operacions com aquesta i coordinar-les, si s'escau, amb d'altres actuacions. N'hi ha més en marxa, per a la qual cosa em permetreu que sigui discret. Però, en els anys que portem de desplegament (des de novembre de 2002), hi ha hagut experiències memorables. Des de detencions de petites xarxes de delinqüents fins a la reducció de la conflictivitat a l'oci nocturn, des dels moltíssims tallers il·legals clausurats (on alguns estrangers vivien en condicions infra-humanes) fins a actuacions preventives en civisme a les places i parcs de la ciutat... Mai no n'hi ha prou, però estic segur que el camí de la coordinació, el treball fet compartint professionalitat, informació i recursos, ha devengat en la millora dels índexs delictius que hi ha hagut a la ciutat.

:

Però no són els únics. Cal felicitar el Cos Nacional de Policia que, gràcies entre d'altres a la Comissaria de Mataró, ha fet caure una suposada xarxa de traficants a la comarca, amb 15 persones detingdes i molta droga comissada. Res a veure a la inacció de l'època que era ministre d'Interior Rajoy, o Acebes, on amb prou feines hi havia policies per obrir el llum i encara no estaven desplegats els Mossos... quin desastre.

:

Contra les xarxes delictives, xarxes de seguretat. I xarxes efectives, com han estat les que han permès aquests exemples de professionalitat.

:

En Pitus era socialista

:

Així ho diu en un ocurrent article al Diari de Girona l'amic Jordi Serrano on, revisant el famós llibre de literatura infantil que mitja Catalunya ha llegit i que va servir a un conegut economista insolent per riure's en una entrevista de l'aleshores candidat Montilla, arriba a una interessant conclusió.
:
Dues ciutats - X
:
El rococó y el miedo. La existencia sempiterna de la música y el terror de gente conducida a la muerte. La paz satisfecha de los museos y el llanto de un niño.
:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 84.
Il·lustració: François Boucher, Nu sur un sofa o Odalisque blonde, 1753, Alte Pinakothek de Munich, Alemanya.

:

Blocs sí, blocs no | Vall ampla i arenosa

Blocs sí, blocs no
:
Maruja Torres i Jaume Subirana
:

Bé, el darrer dels articles d'El País de diumenge, també del Semanal, que, com en una breu sèrie, voldria destacar és el de Maruja Torres, una diatriba contra els blocs, o determinats blocs seria millor potser que, entre d'altres sagetes, es pregunta insistentment: d'on treuen el temps? A mi també m'ho pregunten, a vegades amb la mala llet amb que Maruja ho formula. Ho he dit altres vegades. Tinc poques virtuts, de manera que les que tinc les exploto a tope. Una d'elles és (i no sé si sempre virtut) la rapidesa en escriure, les ganes d'explicar-me, etc. I el temps el trec, al vespre i alguna tarda de diumenge (per exemple, aquesta entrada la vaig fer diumenge passat) amb la qe us enganyo... en fi. No es tracta de parlar de mi, o haurem de donar la raó a Maruja Torres sobre l'excitació de l'egolatria que suposa aquest fenomen... L'article, però, és recomanable.

:

A l'altre cantó de la balança, al darrer númer de la revista Compartir (de la Fundació Espriu), encara no disponible a la xarxa, l'amic Jaume Subirana , fins fa poc director de l'Institut de les Lletres Catalanes, defensa l'entorn d'internet i el producte dels blocs com a impulsors de la literatura, en la seva dimensió creativa o lectora. Ho fa en un monogràfic que es diu "Viure a l'era d'internet" i que dissecciona l'impacte de la xarxa en diversos aspectes de la vida quotidiana, cultural o social, així com dels àmbits relatius als objectius de la fundació. Així que el pengin a internet, us el brindaré. Aquestes dues versions, aquesta cara i creu, són, potser, el millor resum dels riscos i les oportunitats de les interconnexions que avui, tan sols, estem explorant.

:

Afegeixo dos exemples més. A favor dels blocs, que aquests dies, pel que he vist d'esqitllada, se celebren unes jornades sobre el fenomen blocaire a Fnac - El Triangle. Crític amb el fenomen, el darrer article de Pep Montes.
:

Dues ciutats - IX
:
Además, poco a poco empecé a darme cuenta del precio que hay que pagar por los breves momentos de iluminación: duda, tinieblas y desespero, como si la explosión de aquella luz extraordinaria, propia de los vuelos más altos, privara de electricidad los días prosaicos que se arrastraban soñolientos por la vaguada de un valle ancho y arenoso. El saber escaseaba siempre. Escaseaba también el deslumbramiento. Sólo abundaban las dudas, los gorriones de la inteligencia.
:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 80.
Il·lustració: John Martin, The Last man (1849), Walker Art Gallery, Liverpool, Gran Bretanya.

:

Barceló | PPimpinela | Tendresa i perspicàcia

Barceló
:
Conjunt ceràmic que recobreix les parets de la capella del Santíssim de la catedral de Palma. Foto: Agustí Torres
:

D'El País d'ahir (encara en parlaré demà, sorry) destaca també un meravellós reportatge sobre Miquel Barceló, que reprodueix en esclusiva alguna de les seves obres en paper, repassa alguna altra de les seves peces amb comentaris del propi artista, parla sobre el projecte de la Catedral de Mallorca i, en fi, parla una mica de la seva trajectòria una vegada el jove pintor ha fet ja cinquanta anys. Inclou també la col·laboració de Francisco Calvo Serraller. És tot plegat tant interessant, tan estimulant, tan revelador, que només us demano que us llegiu la versió d'internet que he lincat, si no teniu la de paper. Es tracta d'un gran artista, d'aquells que ens queixem sempre que només se'ls valora quan moren (i és viu!), de l'explorador de nous llenguatges artístics a través de la millor tradició pictòrica (de la prehistòria fins avui, de l'Àfrica a París, del minimalisme al barroc...), d'algú que, com diu ell mateix, vol fer com Tintoretto: pintar-ho tot. Un plaer que no us podeu perdre.

:

PPimpinela

:

Mot divertida la interpretació que fa en Guillem Espriu de les declaracions de dirigents del PPC i de CiU després que es desvetllés que ambdós partits han iniciat converses per pactar una alternativa conjunta. La dura intervenció de Duran al passat consell nacional d'Unió tampoc n'és aliena.

:
Dues ciutats - VIII
:
No me daba cuenta de que una mayoría aplastante de humanos no forma parte del reino del significado profundo gracias a sus conocimientos -los que los poseen no abundan-, sino gracias a su vida, a su substancia palpitante y resplandeciente, de manera que acusarlos de ignorantes era estúpido y absurdo, en vez de interrogarlos, ponerlos a prueba y torturarlos, había hecho mejor observándolos en intentando comprenderlos. Observándlos con ternura y perspicacia.

:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 77. Il·lustració: Foto de Pierre Gonnord.
:

Escriure bé | Cent mil | Ombres i esperits

Escriure bé

:

:

Escriure bé deu consistir en que l'estil no es noti, ni la impostació narcisista s'apoderi d'una idea de manera que la idea, senzillament, es submergeixi en l'oblit, en la inanició. D'això tracta el molt recomanable (com sempre) article de Javier Cercas a El País Semanal d'avui, que s'adreça al lector que troba plaer en l'epidermis tatuada, diem-ne, que tapa la pell nerviüda i carnal de la veritat (ja hi som, jo també fent el plasta). "Este lector", diu, "olvida que la frase “los eventos consuetudinarios que acontecen en la rúa” no es literatura, mientras que sí lo es la frase “lo que pasa en la calle”; olvida que lo que persigue la literatura no es la belleza, sino la verdad, suponiendo que ambas cosas no sean la misma; olvida que lo que suena a literatura no es nunca literatura, porque escribir bien es lo contrario de escribir frases bonitas y porque el arte verdadero es el que oculta el artificio (o, como reza el precepto latino: “Ars est celare artem”); olvida, en fin, que hay que arrancar a correr cuando a un escritor se le califica de “estilista”, término que es casi siempre sinónimo de inanidad o de palabrería (o de las dos cosas a la vez), porque el estilo verdadero linda casi siempre con la ausencia de estilo".

:

Cent mil

:

Segurament avui arribem a les 100 mil planes servides, amb més de vuitanta mil visites, a aquest bloc, almenys des que ho compto (24 d'octbre de 2004). Molt més del que mai podria imaginar, us ho ben asseguro. En fi, tinc l'ego completament assedegat.

:

Com a regal, El Periódico publica una enquesta que confirma la millora de les expectatives del PSC, que mostra els ciutadans a l'expectativa respecte a l'actual Govern (encara amb força desconfiança, però) i que dóna empat a les valoracions Mas/Montilla.

:
Dues ciutats - VII
:
Vi que además de la realidad empírica, trivial, existe el reino de la imaginación que, en el fondo, es el mundo palpable, visible y oliente enriquecido con innumerables huestes de sombras y espíritus.
:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 75.
Il·lustració: William Blake, Pity, c. 1795, Tate Gallery, Londres.

:

L'optimisme secular | L'essència és en la contingència | la improvisació intocable

L'optimisme secular
:

:
Ahir, a El País, l'escriptor i filòsof Salvador Pàniker hi escrivia un interessant article la tesi del qual (per resumir) és que "una sociedad secularizada y laica, es ya la única en la que puede brotar íntimamente, sin estorbos, la trascendencia", com diu ell. La "democratització" religiosa (crisi institucional, crisi del relat compartit, crisi de l'hegemonia del sagrat...) hauria de desenvolupar les capacitats personals d'accés a la trascendència i l'experiència mística, segons ell. També defensa una mena d'"agnosticisme místic", diu, que s'allunya dels creients que volen racionalitzar l'existència de Déu com dels ateus que volen racionalitzar la seva inexistència. Crec que és una molt bona aportació, si bé penso que els creients hi afegim la necessitat de sentit (de Déu, diem) al fet transcendent. I, concretament, els cristians hi afegim encara l'home, i una manera de ser persona en l'horitzó, com a projecte encarnat de Déu mateix.

:

La reflexió sobre les virtuts religioses de la secularització m'han fet recordar les que Gianni Vattimo, un dels principals exponents del pensament feble postmodern, va exposar en un llibre-testimoni Creer que se cree (Ed. Paidós, Barcelona, 1996). Vattimo sosté que la secularització és, de fet, el procés lògic del missatge de Crist, oposat al poder religiós i a la mediació clerical, a la conversió individual, a les casuístiques sacrificals sense sentit (contraposant el dissabte amb l'home), a la pràctica de la fe dins del Temple (fins a predir la seva destrucció, per exemple), etc.

:

En general, dic, crec que són molt interessants aquestes aportacions. Però crec que pequen d'un excés d'optimisme, el mateix que ells també criticarien a la Modernitat. La secularització, efectivament, ofereix noves oportunitats: a la mateixa Església, resituant-se i abandonat un paper que no li corresponia; als creients, de traçar un camí propi i conscient de la seva fe; als no creients, de trobar en les propostes espirituals alguna cosa més interessant al marge d'un discurs maniqueu, etcètera. Però, alhora, aporta dispersió, problemes de transmissió de coneixement, un prejudici a la tradició, segurament certa lleugeresa (insostenible lleugeresa?), per no dir el risc de submergir-nos en una gran buidor, una mena de dignificació d'espiritualismes de pa-sucat-amb-oli, o de sectarismes, al costat d'un lamentable oblit del llegat teològic i intel·lectual del Cristianisme. I que, òbviament, a la intempèrie (on es viu millor que a la gàbia, és clar) també fa fred, plou, etc. i cal, potser, anar més preparat que a dins de casa.
:
L'essència és en la contingència
:

Dit això, veig que des del Canadà es deu reflexionar millor sobre casa nostra, sobre Catalunya, sobre la falsa certesa de la immutabilitat... i, de cop, la neu resplandeix en aquest exacte pensament: Que l'essència és en la contingència. Podria ser el text d'una felicitació de Nadal. Gràcies, Jaume.

:
Dues ciutats - VI
:

:
Una sonata de Haydn compuesta hace tres siglos sigue ofreciéndole al pianista que la interpreta un gran margen de libertad. Por el contrario, una improvisación de Parker grabada hace relativamente poco tiempo no admite el más mínimo cambio.

:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 75.
Il·lustració: Joseph Haydn i Charlie Parker.

:

Privatitzacions | Jazz

Privatitzacions locals
:

Llegeixo a El Punt de dilluns passat que l'amic Germà Bel, catedràtic d'Economia, exdiputat i veterà jove socialista, ha escrit un llibre sobre les privatitzacions a l'àmbit local (Economía y política sobre privatización local), que ja ha guanyat dos premis. De l'entrevista, se'n desprenen dues curiositats importants. Una, que el primer govern privatitzador a gran escala va ser el règim nazi. Dues: que pràcticament no hi ha diferència entre els serveis municipals de gestió privada i els de gestió pública. Mentre que els segons s'han modernitzat per temor a la competència, els primers s'han encarit justament per la concentració i la manca de competència. En Germà, que és una de les persones més preparades (i pedagògiques) que conec, deu haver fer un excel·lent treball.
:
Dues ciutats - V

:
Aquel jazz primitivo tenía un no sé qué de primitivo y liberador: era como si de repente el Espíritu Santo hubiera inspirado a una banda del cuerpo de bomberos.

:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 73. Il·lustració: Concert del grup de Gospel de Mataró. Foto de Quico Melero.
:

L'Alcalde de la gent | Set de tot

Baron, l'alcalde de la gent *
:

L'Alcalde Baron en l'acte de proclamació de la seva candidatura (Foto: Quico Melero)
:
Abans de Nadal, els socialistes vam elegir Joan Antoni Baron com a candidat socialista a l'Alcaldia de Mataró, amb un amplíssim recolzament, després d'un procés obert i democràtic. Vam encertar fa dos anys i mig, quan Manuel Mas va ser elegit diputat i el va succeir al front de l'Alcaldia. De fet, ha complert tot el que va prometre. Tots els barris veuen dignificar els seus eixos (recordeu el seu primer lema: que tot Mataró sigui Mataró), com vam veure fa poques setmanes amb la nova Av. Puig i Cadafalch. Hi ha més gent que mai amb feina a Mataró (i el segon: que tothom pugui viure i treballar a Mataró). Hi ha més seguretat, menys accidents, més aparcaments, tenim la ràdio, el pacte pel futbol, més recursos a la neteja, més reciclatge que mai, l'agenda de la solidaritat, menys pressió fiscal, més gent treballant que mai, més empreses, més casals d'avis i de joves... Ha preparat el futur, amb la signatura d'un pacte pel desenvolupament econòmic i social, millores urbanístiques al front de mar, dels barris... Ha fet de la proximitat, el rigor i el diàleg els seus principal valors. Baron és l'alcalde de la gent. Ha compaginat la humilitat de la rectificació, d'escoltar la gent, amb la fermesa de les seves conviccions.
:
Els regidors i regidores encarem aquests mesos que queden fins les eleccions amb molta feina per endavant. Governant, com sempre. Al Ple extraordinari del dia 22 vam aprovar un molt bon pressupost, el darrer d'un mandat on s'haurà fet la inversió municipal més gran de la història: 265 milions d'euros més de riquesa pública (carrers, escoles, equipaments, etc.). Les properes eleccions ens agafaran treballant. Amb un bon candidat, el millor de tots, això sí, però que ningú no es pensi que amb Baron n'hi ha prou.
:
Al davant tenim adversaris que no tenen escrúpols, el PP no té cap problema en utilitzar la mentida contra nosaltres (com jo mateix he pogut comprovar amb la profusió de dades falses al Ple per part del seu portaveu) i CiU li va al darrere, no té projecte, i un candidat de fora. I junts volen sumar. Ens tindran al davant. A la gent dels barris, que no volen ser menys, als joves que volen trobar feina i habitatge, a les dones que volen exercir els seus drets, a la gent gran que no vol ser arraconada, als emprenedors que necessiten una ciutat activa, a les famílies que volen escoles dignes i barris segurs.

* Article com a Portaveu del Grup Municipal Socialista al butlletí municipal MésMataró (gener 2007)

:
Dues ciutats - IV
:

:

¿De qué estaba sediento? De todo. La mía era una sed erótica y sexual, filosófica y poética, política y metafísica. Nada el mundo era capaz de saciar aquella sed pantagruélica, y mi único alivio era que parecía embriagarse consigo misma, se apuraba de un trago y se apagaba despacio, alejándose y desapareciendo tras lanzarme a oído la amenaza de volver otro día.

:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 69.
Il·lustració: Dominique Ingres, Júpiter i Tetis (1811), Museu Granet, Aix-en-Provence, França.
: