dilluns, de novembre 08, 2004

Dels diaris del cap de setmana

D'aquest cap de setmana podria destacar moltes coses. Però en faig només tres. Una, tot el suplement Babelia (a El País) dedicat al Quixot, especialment l'entrevista a Martí de Riquer, que sempre és un pou de saviesa. Al mateix diari, diumenge, s'anuncia la propera publicació de la primera biografia de Gil de Biedma, amb una entrevista a l'autor. I, per últim, també al mateix diari, dissabte, surt un article de Pilar Rahola matxacant la tesi de Michael Moore (bé, cal anar acabant ja amb aquest tema i, com diu Miquel Iceta avui, ajudar a construir una bona alternativa de progrés al voltant del Partit Demòcrata).
:
No és als diaris, però sí en un blog. Un poema, diumenge, i un comentari a una pel·li coreana, dissabte, tots dos de Judith Vives, que us recomano de tot cor.

2 comentaris:

Xavier Cugat ha dit...

M'he llegit l'article de la Pilar Rahola i el del Weblog de Miquel Iceta. M'ha agradat especialment (i ha de ser molt bo perque m'agradi un article seu) el de Pilar Rahola. Vaig estar parlant amb un americà molt satisfet amb la victoria de Bush i em va donar la meteixa sensació que ella descriu.
Per altre banda al llegir el weblog de Miquel Iceta constato que els republicans ja ens han colat a escala planetaria un tópic. El president més votat de l'historia. Be, posats a dir, també ha estat el president més votat en contra de la historia. O en Kerry l'opositor amb més vots de la historia. Aquí ens emocionen molt tres millions de vots de diferencia, pero pensem que els electors censats d'EE.UU son dos cents milions. La diferencia representa una mica menys d'un tres percent dels que van votar o menys de l'1,5% dels electors censats.
En Kerry ha tingut més vots que Ronald Reagan. Així que la diferencia entre tots dos es realment poca.

Ramon Bassas ha dit...

Xavier
tens raó. Jo, que sóc una mica clàssic, recomanaria (segur que ja ho estan fent; Kerry va dir que dimecres passat començava la següent campanya) fer un DAFO, que permetés vesllumar èxits i fracassos, etc. Crec que hi ha molts factors crítics, però també fortaleses, com les que dius. I crec també que per guanyar no es tracta precisament de copiar el que fa el que et guanya, sinó ser millor que ell en tots els aspectes.
Ramon B.