divendres, d’abril 22, 2005

La vida encara és possible

Dia abans de Sant Jordi
:
Immersos pràcticament en l'efervescència cívica de la Diada de Sant Jordi, he estat un parell d'hores aquest matí fent de cicerone a l'Ajuntament, ensenyant les sales nobles, aprofitant la Jornada de Portes Obertes amb les quals el Consistori celebra, de fa anys, aquesta efemèride. Cada any m'ho passo pipa. Ahir vaig ser, per acabar-ho d'adobar, a l'acte acadèmic amb el professor Jesús Tusón, que glossa avui en Joan Safont (que consti que no hi ha cap pacte de cita recíproca).
:
Més nous lectors del blog, i també arenyencs, que saludem des d'aquí i són en Santi Fontbona i en Ramon Solé. Benvinguts. Per animar el cotarro, i per no fer-se massa monòleg, tots els qui em llegiu podeu fer els comentaris que vulgueu. Tot pel mateix preu.
:
Touriño President
:
Fraga es pensava que agafaria els companys socialistes gallecs amb els pixats al ventre, convocant eleccions anticipades. Però el cert és que és l amillor cosa que ha pogut fer, convocar-les. El canvi vindrà abans.
:
touriño
:
Les roses que hem rebut
:
Podríem fer una història personal de cadascú comptant les roses que hem regalat des de sempre per sant Jordi, desxifrant el seu destinatari i la il·lusió i les ganes que hi hem posat. I segurament recopilant les frases més o menys gracioses, més o menys exitoses, amb les quals hem volgut arrencar un somriure tendre, una complicitat ...o un ensurt. Poca història podríem escriure els homes, llevat d'excepcions, a partir de les roses que hem rebut. Cada any recordo que en fa molts, molts, en vaig rebre una, anònima, amb un missatge que era una declaració d'amor en tota regla. Mai no he sabut si era broma o no, ni tampoc de qui provenia. I tampoc no he sabut mai per quina raó no es va donar a conèixer. Ja he dit alguna vegada que m'agrada la idea de Javier Marías segons la qual és molta més la història que no permetem que passi, però que podria haver ocorregut, que no, òbviament, la que passa. Algunes roses n'inicien, d'històries, i d'altres les tanquen per sempre. Només una exhalació.
:
Un poema de Sant Jordi

POR LO VISTO
:
Por lo visto es
posible declararse hombre.
Por lo visto es posible decir no.
De una vez
y en la calle, de una vez, por todos
y por todas las veces en que no
pudimos.
:
Importa por lo visto el hecho de
estar vivo.
Importa por lo visto que hasta la injusta fuerza
necesite,
suponga nuestras vidas, esos actos mínimos
a diario cumplidos en la calle
por todos.

Y será preciso no olvidar la lección:
saber, a cada instante, que en
el gesto que hacemos
hay un arma escondida, saber que estamos vivos
aún.
Y que la vida
todavía es posible, por lo visto.

Jaime Gil de Biedma, (Compañeros de viaje. III, La historia para todos), Las personas del verbo, Ed. Lumen, Barcelona, 1982, p. 75.
Publica un comentari a l'entrada