Avui no ha estat un dia fàcil, especialment per al regidor Toni Civit, que ha anunciat la renúncia de la seva condició de regidor, renúncia que pot permetre recomposar una situació de crisi creada després de la dimissió del director de l'organisme que presidia. I després d'haver-se conclòs un expedient informatiu que, si bé l'exculpava d'irregularitats, posava de manifest pràctiques de barreja de l'activitat partidària amb la institucional, i una evident descoordinació. Això era inadmissible. Que la responsabilitat política hagi arribat fins aquí, però, honora el regidor, expressa la seva valentia i, sobretot, permet buscar solucions que porten a l'efortiment del Govern. Finalment, ningú no pot entendre el dolor, la situació personal difícil i les sensacions negatives que passa avui aquesta persona, i que també caldria respectar, pensem el que pensem. També per als amics d'ERC, als que desitjo es recomposin i puguin representar sense més atzucacs els ciutadans que els van fer confiança. Fermesa i confiança, doncs.
:
Actituds que ens han de portar a no perdre més temps en el veritable objectiu per al qual vam fer el Pacte de Govern: governar, prendre decissions, fer-ho plantejant-nos objectius ambiciosos però assolibles, sabedors d'una base electoral molt àmplia que representa una esquerra plural majoritària a Mataró, i amb els ulls posats en la ciutadania i el seu benestar.
:
Perquè això sí, no parem. No podem parar ni un segon, malgrat tot. Aquesta setmana, curulla d'activitats d'altra banda, ha estat la de l'acabament de les obres del carrer del Cós, la de l'inici d'una campanya per estalviar aigua o la de l'inici de la reforma de la mitjana de l'Av. Lluís Companys, per exemple. S'han fet reunions informatives amb veïns de projectes de futur, s'han constituït consells territorials de participació, anem avançant en el Pla pel Desenvolupament Econòmic i Social, s'ha presentat l'Informe de Conjuntura de l'actual trimestre, i segurament em deixo moltes coses. Del dia a dia però també de les estratègies de futur. D'un Govern que treballa força, que ho fa al costat de la gent, però que també sap on va (i també ho vol concertar amb la gent). Justament per tot això val la pena fer els esforços que tots estem fent.
4 comentaris:
Salutacions.
Gràcies a Capgrós i la meva curiositat en aquest món de la informàtica e internet he arribat fins aquí.
Em sembla genial poder adreçar una pregunta a una persona a qui no per coneguda de vista, ho he tingut ocasió de parlar personalment.
La pregunta m' ha vingut al cap , motivat per tota aquesta crisi de govern a la ciutat, i els comentaris que s'han fet.
Fa molt anys, recordo ( i crec no recordar malament ) en una revista local, vaig poder llegir en una entrevista que et feien que venies a dir que per dirigir l' Ajuntament amb dos o tres regidors a jornada completa n´hi hauria prou. Això creus que seria factible? Fins a quin punt tan "personal" a sou complert , en llocs on hi ha tècnics prou qualificats potencia el desprestigi dels propis polítics que no de la política?.
No sé , aqui et deixo la pregunta.
Ja veus que sóc "politic-esceptic" però em considero ciutadà entusiasta.
Enhorabona per aquesta iniciativa.
Benvolgut Joaquim T.,
Gràcies per les teves amables paraules i si les reflexions que faig tenen un mínim interès, millor.
Respecte al que vaig dir (ara no ho tinc literal), crec que era que hi ha diversos models. Un, els de pocs regidors de gestió a canvi d'un staff tèncic molt potent i de gran afinitat política. I l'altre, un govern ampli i pocs càrrecs de confiança. Aquest és pel que hem optat, malgrat tots els defectes, i crec que fa que les coses, almenys, siguin més clares. Permet una implicació més pesonal dels responsables polítics en els afers públics i, per tant, un majr lligam entre els interessos dels ciutadans i la gestió local. Simplement, no crec que hi hagi un model millor que els altres, però optar per aquest crec que té els avantatges que et cito. A banda, cada grup, a més de les assignacions i dietes, té un portaveu "full time", per la qual cosa pot seguir més còmodement la tasca d'oposició. Si vols, en continuem parlant. És un tema en el que hem reflexionat força vegades i crec que és bo que se'n parli. Això sí, sense apriorismes, si és possible, ni clixés. Crec que no serà difícil amb tu, oi?
Per últim, no sé si aquest motiu té massa a veure amb la crisi de Mataró. Ara bé, si el capteniment d'un regidor o un càrrec polític al front d'un organisme municipal. En això crec que sí que hi ha hagut errors. L'avantatge de tot plegat és que, com has vist, es paga molt car.
Bé, si és que em coneixes de vista, estaré molt agraït de poder-te saludar quan et vingui de gust.
Cordialment,
RB
Molt agraït per la resposta. M´ha semblat aclaridora.
De totes maneres, i a tomb de l'article que l'ex-alcalde de la ciutat a fet a Capgrós en relació al clima que es viu al Congrés , et suggereixo un altre pregunta i que també té que veure amb la classe política.
Hi hauria alguna manera de regular "la carrera política" i que en determinats àmbits de poder només hi arribessin persones amb "solvència contrastada" en afers públics i no només aquells que saben moure´s dins els Partits ...?
Em sembla que em faig entendre, no ?
No sé si aquest missatge és el lloc per escriure ho correspon fer-ho en un altre lloc.
Salutacions.
Joaquim T.
Agraït a tu pels teus suggeriments. No tinc cap problema en fer públic el que penso i, si vols, fer-ho en privat.
En principi, si la vida dels partits inclou mecanismes adequats (democràtics, participatius), això no s'hauria de donar. Però cap sistema democràtic garanteix que els elegits siguin solvents. D'altra banda, m'espanta la idea platònica segons la qual els prínceps han de ser filòsofs. Potser perquè vinc d'una tradició que ha tret la saviesa a "savis i poderosos i l'ha donat als humils". Per això, aquest sistema imperfecte em sembla d'entrada poc millorat. Bo i que coincideixo amb els autors renaixentistes i barrocs, que recomanaven els "polítics" d'envoltar-se de gent solvent i preparada, més que tu. Si em permets una confidència, és el que sempre que he pogut he fet, tampoc costa tant de trobar.
Publica un comentari a l'entrada