Transparència, papolatria i debat

Primer, transparència

:

Avui també ha estat un dia intens. Per relatar la part més substancial al que m'he dedicat avui, aquí us poso alguns fragments de notícies que el digital capgros.com ha anat publicant. Espero que tot acabi aclarint-se:

• El director de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica, Jaume Llansó, ha presentat la seva dimissió per les “pressions polítiques poc ètiques” rebudes per part del president d’aquest organisme municipal i portaveu del grup municipal d’ERC, Toni Civit. (capgros.com, 04/04/2005 12:03)
• Joan Antoni Baron, ha demanat al Secretari de l’Ajuntament que obri un expedient informatiu per aclarir si les acusacions del director de l’IMPEM, Jaume Llansó, contra Toni Civit són certes. L’alcalde, que ha acceptat la dimissió del càrrec de confiança, ha anunciat aquesta mesura als representants de tots els grups municipals a l’inici de la Junta de Portaveus que ha tingut lloc aquest matí. (capgros.com, 04/04/2005 17:43)
• El primer secretari dels socialistes mataronins, Ramon Bassas, s'ha mostrat conciliador respecte la crisi oberta aquest matí. Bassas ha confirmat que s'obrirà un expedient informatiu per aclarir les acusacions de Llansó però també ha dit que per part del PSC, l'acord de govern no corre perill: "Per nosaltres no es posa en dubte la continuïtat del pacte. Hi haurà un expedient informatiu per determinar tot el que calgui sobre les acusacions que s’han fet i el que determini aquest expedient serà el que usi el govern per actuar en conseqüència". Bassas confia que ERC farà tot el necessari per remuntar la crisi: "Em dona la sensació que ERC posarà totes les facilitats per a fer-ho. De moment, tot el diàleg que hem tingut amb ells durant el dia ha estat positiu". Bassas també ha apuntat que en aquesta crisi el govern mirarà d'assolir la "màxima transparència". (capgros.com, 04/04/2005 17:27)
• Joan Antoni Baron presidirà l'IMPEM de forma temporal. Concretament mentre duri l'expedient informatiu. Seran "poques setmanes", segons ha dit el propi alcalde, a capgros.com. "Després es prendran les decisions adequades", ha afegit. L'alcalde i el president de l'organisme autònom han acordat el "retorn de competències delegades" en una conversa que ha tingut lloc a mitja tarda, segons ha confirmat el propi Baron. Tot i això, l'alcalde ha matisat que espera que Toni Civit “li comuniqui formalment” la decisió. El regidor republicà mantindrà el seu escó a l'Ajuntament i la tercera tinença d'alcaldia. (capgros.com, 04/04/2005 20:51)

Papolatria

:

Avui s'ha publicat un interessant article de Joan Barril anomenat "Papolatria", a El Periódico, del que em permeto reproduir-ne algunes frases:

• L'ésser humà és l'única espècie que sap que morirà. (...) El nostre calendari depèn d'aquesta gent que ens situa en el temps. Els vam estimar o els vam odiar, però la seva absència determina el nostre coneixement.
• Va morir Wojtyla i ens hem de preguntar si efectivament hi ha un abans o un després del seu pontificat. (...) Avui el que es va voler dir Joan Pau II és simplement un home que ha patit i que mereix el respecte de tota persona que temi la mort i que consideri que la seva mort no serà gaire diferent de la seva. (...) La pena que ens produeix qualsevol mort anònim és la nostra pròpia pena, la pena que sentirem qualsevol dia quan la nostra vida es vegi interrompuda abans que els nostres projectes insaciables es portin a terme.
• Al cap i a la fi, i per més que la papolatria d'aquests últims anys intenti fer-nos creure que Wojtyla era un company d'espiritualitat, el cert és que el Papa ha estat un gran desconegut. O sigui: un home que va tenir els seus moments de fulgor i els seus moments foscos. Ni més ni menys que qualsevol de nosaltres.
• L'Església és, afortunadament, molt més que un Papa i molt més que una jerarquia vaticana. En el fons de les selves africanes o amazòniques hi ha personatges de l'Església que moriran en el silenci de les televisions però que deixaran un rastre molt més fecund que el d'aquest Papa a qui, com a mínim i afectuosament, se'l pot qualificar de reaccionari. Va ser un home del seu temps, però només un home. El temps i la conjuntura internacional van poder amb ell. No ens preguntem, doncs, el que va fer sinó allò que, podent-ho fer, va deixar de fer.

La campanya de Patxi (III)

Foto: Luis Alberto García (El País)

Avui a la nit hi ha hagut el primer i únic debat que hi haurà entre els caps de llista del País Basc en aquestes eleccions. Veurem demà com haurà anat. L'únic, especialment perquè el president Ibarretxe (sí, aquell que demana diàleg i no el practica), s'ha negat a cap més debat. De fet, ha imposat duríssimes condicions a la cadena pública basca per assistir a la televisió. Tant, que difícilment podem parlar debat, ja que no hi haurà pràcticament capacitat de dialogar. Tota una metàfora de la situació política al País Basc.

Posats a recomanar articles, us recomano el que avui publica El Periódico, de Ramón de España, anomenat "Els límits del diàleg" sobre la il·legalització de la candidatura satèl·lit de Batasuna i que, per no perdre el costum d'avui us en poso algunes frases més:

• Un dels comentaris recurrents entre els que lamenten l'exclusió d'Aukera Guztiak dels pròxims comicis bascos és que s'estan criminalitzant les idees i que aquestes, per definició, sempre són respectables. Lamento dissentir de certs columnistes progres, però tinc la impressió que no totes les idees ho són. Convertir milers de jueus en pastilles de sabó no em sembla una idea respectable. Passar-se per la pedra nens de 4 anys tampoc. Carregar-se el lehendakari, com insinuava una advocada abertzale en una conversa amb un detingut d'ETA, tampoc és el que jo entenc per una idea respectable.
• L'Estat té dret a defensar-se dels que aspiren a dinamitar-lo, i els subjectes molestos han de ser posats al seu lloc com sigui (recordem que a Al Capone se'l va detenir per evasió d'impostos, perquè no hi havia manera d'adjudicar-li tots els cadàvers que hi havia al fons de l'East River clavats en un bloc de ciment). Gràcies a la llei de partits, els diners que ja no rep Batasuna són uns diners que no arribaran mai a les mans d'ETA.
• Darrere d'aquests laments hi ha un raonament al meu entendre erroni, encara que estigui carregat de bona intenció: que parlant la gent s'entén. És a dir, que el diàleg tot ho soluciona. (...) Lamentablement, perquè es produeixi el necessari diàleg, aquest s'ha de donar entre iguals, entre persones disposades a escoltar.
• Aukera Guztiak n'hauria tingut prou de dissentir públicament dels seus individus armats perquè la justícia li hagués permès concórrer a les eleccions. També Batasuna podria recuperar el seu estatus de partit polític desmarcant-se dels seus amics del passamuntanyes. Però ni els uns ni els altres fan aquest gest, així que reben boles negres dels membres del Club de Polítics Democràtics. Un club on, a aquest pas, no ingressaran mai.