Frei Betto.:
Dia intens, de reunions, entrevistes, visites o actes cada hora, des de ben d'hora fins al vespre (sort del dinar, un oasi de pau i companyia en un lloc fantàstic). He acabat aquesta sessió maratoniana sentint Frei Betto, com deia ahir, a la Nit de la Solidaritat de Mataró. Ha estat un acte (l'he deixat quan anava a començar un breu concert coral) molt bonic, on ha quedat molt clar el sentit de l'acció solidària de l'Ajuntament cap el Tercer Món. El meu amic el regidor Ivan pera ho ha dit molt clar: "les seguretats i mancances dels altres són les nostres seguretats i mancances". Frei Betto ha esta també molt clar i contundent. La fam, ha dit, és la veritable arma de destrucció massiva, a la qual els que no hi estem sotmesos és per pura "loteria biològica". L'Alcalde ha demanat que no caiguem en el cofosime, i que continuem treballant per implicar-nos per al desenvolupament.
:
De Frei Betto m'ha agradat també les amables paraules que ha citat de Joan Pau II, just quan agonitza. És bo també de posar de relleu els seus textos més compromesos contra la fam al món, en la línia del que proposà el president Lula. També ha parlat de Jesús (osti, això a Europa està molt mal vist, en un fòrum laic), de la radicalitat encara no complerta de considerar tota persona com a sagrada. I dels profetes que deien que Déu no era ni un ocell, ni un bou, ni el vent, ni una roca, sinó l'home (o la dona). Més clar no es pot ser.
:
El Foment Mataroní era ple. Entre d'altres, hi havia força diputats, especialment vinculats a la ciutat o a la comarca. Deixeu-me explicar la dolenteria que he pensat. Dels quatre diputats del Maresme al Parlament de Catalunya, dos han dit que no a la modificació del Codi de Família que permet les adopcions en parelles homosexuals i dues han dit que sí. Joan López, del PP (el que casava gais), s'hi ha oposat. Ramon Camp, aliniant-se amb els sectors més dretans de CiU (ojo al dato), també ha votat que no. I les dues diputades d'esquerres, la socialista Consol Prados, i la republicana Teresa Aragonès han deixat el pavelló ben alt de la comarca (on passa molt clara la línia de la dreta i de l'esquerra) en la defensa dels drets de les persones i de la seva llibertat. Es mereixen, almenys, uns petons cada una.
2 comentaris:
Sí que es mereixen un parell de petons cadascuna, però m'han dit que la Prados s'ha fet un fart de córrer per anar-hi un cop li han xivat que hi havia l'Aragonès...
No sé qui t'ha dit això, però jo l'he vist com sempre, a l'hora de començar l'acte, en un lloc que tenia reservat perquè feia molts dies que havia confirmat que venia... En fi, veig molt més a la sra. Prados en actes públics que a cap altre diputat del maresme, però em semblaria absurd que hi hagués aquesta tonta rivalitat.
Publica un comentari a l'entrada