divendres, d’abril 15, 2005

Pedrega

Dia de primavera
:
Pedrega, aquesta nit. I llampega. Baixa de nou la temperatura. Veig moltes dones contentes i alegres. I molts homes tristos, presos per un atzucac. M'agrada obrir la porta del pati i olorar les glicines, la meva i la del veí, que ara són en plena floració. Repasso també la fauna: cargols, llimacs, abelles, vespes i similars, merles, tórtores i altres ocells que no distingeixo. Associo felicitat amb tranquil·litat i serenor. Nada te turbe. Rebo missatges d'agraïment. Per una nit inesperada. Per un text revelador ("Y proseguí: ese meta-acontecimiento quizá sea un cambio de perspectiva, después del cual lo real pase a ser visto de otra forma. El secreto es extremadamente simple" Manuel Cruz). Per mostres de proximitat i solidaritat. I sé que, malgrat l'orgull, és a tots ells a qui he d'agrair-ho tot. Tot. Algun dia els hi ho diré. Adrenalina i control. Petits gestos. Com tocar el braç, acariciar esquenes i galtes. Somriure. Petits reptes que encara no tens resolts que et deparen grans oportunitats. Ho sé i no m'inquieto. Dormo tot seguit. L'absència de més clients obre una conversa interessantíssima sobre les coses que tenim i l'espai que disposem amb el senyor del bar que esmorzo. Ell prova primer, amb una broma que no entenc. Un borratxo sap qui sóc i em diu pel nom. Jo no sé qui és i passo de llarg. Penso en els límits, de nou, i ho explico, per això dels atzucacs. I Eugenio Trías ho explica molt més bé. I de tant xerrar i escriure al blog ja no em conec. I m'ho ha de dir Nacho Duato. M'enduc dues persones a sopar, una estoneta, perquè volem estar junts i escoltar-nos una mica els uns als altres i posar-nos al dia. Arrencant paraules al silenci, com diria Celan.
:
La campanya de Patxi (i XIV)
:
PatxiGernika Foto: Efe
:
Zapatero avui ha dit que la campanya, almenys, ha estat la de l'absència de la crispació, on s'han pogut celebrar debats serens. I fa molt, tot això, per reprendre un cert to de concòrdia, absolutament necessari, més enllà del diumenge. Les accions policials i jurídiques han permès, a més, esborrar de moment (Déu ens escolti) el rastre sagnant del terror.
:
Ara, com es diu, ja és llançada la sort de diumenge, pràcticament. Demà, jornada de reflexió i diumenge a votar. I el que s'assembla més a aquest temps de concòrdia que podem preveure, i desitjar, és el candidat Patxi López. Li vaig desitjar sort personalment fa uns mesos, quan vaig ser a San Sebastián i va passar pel costat (tinc una foto), i ell em va dir que sort no, que només confiava amb la feina. Bé, la feina ja l'ha fet, ara li falta sort.
Publica un comentari a l'entrada