dissabte, d’abril 23, 2005

Portes Obertes

Un parell d'hores més, avui, fent de cicerone a l'Ajuntament, a la tarda, en una exitosa Jornada de Portes Obertes que ha desbordat totes les previsions. Llarguíssima cercavila de gegants (38 gegants!!) precedida d'una interessant demostració castellera. El meu fill diu que ha estat el millor Sant Jordi de la seva vida (hem sopat en un lloc nou, hem anat tard a dormir, hem preparat un dinar esperat, hem fet el ritual dels llibres i les roses, etc.). Jo no n'estic tan segur.
:
Malgrat que, sortosament, m'han regalat Rudiments de saviesa, el llibre pòstum de Miquel Bauçà. I, com sempre, més que el llibre el que et fa il·lusió és que pensin amb tu. L'editorial promet un altre llibre inèdit d'aquest autor, Certituds immediates.

rudiments

De les Portes Obertes m'emporto una anècdota molt agradable: Una senyora recordava com, als seus 18 anys, havia assistit al casament de la seva germana, a l'Ajuntament, i que des d'aleshors "l'havia trobat molt canviat". Jo l'he mirat estranyat, la senyora era gran i a l'Ajuntament els casaments es poden fer des de fa només uns deu anys. Ella ha continuat: "Fa setanta anys". "A la República?" he preguntat. I m'ha fet que sí. Ignorava que s'haguessin fet casaments a l'Ajuntament, durant la II República. Ella m'ha dit que va ser una excepció. De cop, m'ha vingut la sensació de brutal ruptura, de silenci pesant, que fou la Dictadura pels que havien utilitzat uns drets que fins molts anays més tard, moltíssims, no es recuperaren. de cop, tothom tenia anècdotes llunyaníssimes, estranyíssimes, pèrò més grises que la senyora enyorada, respecte a la seva relació amb aquest casalot de La Riera de Mataró.

Publica un comentari a l'entrada