dissabte, març 10, 2007

Dues cares *

opisso
:
Seguint amb l'extens programa sobre el retrat que, durant tot un any, dedica el Centre d'Art Ca l'Arenas, de Mataró, i del que ja ens vam fer ressò, s'exposen alguns retrats de Ricard Opisso (1880-1966) i el seu fill Alfred (1907-1980), aquest darrer vinculat a la capital del Maresme, on morí. Són poques peces, cedides per la família, però ens permeten edinsar-nos una mica sobre els dos eixos principals en els quals ha basculat sempre el gènere i, de retruc, les intencions de l'art. El retrat, és a dir, l'expressió del més genuí de la identitat de les persones, que desafia cara a cara l'observador, no defuig els dos corrents més importants, dèiem, que configuren els vaivens de l'art: és la Bellesa, el que pretenem representar, o sigui, aquell model que voldríem que fos el gènere humà? O és allò que rau amagat rera el rostre, el que volem treure, els vicis i virtuts que aprofiten qualsevol gest, qualsevol expressió, qualsevol detall, per sortir a passejar justament la impossibilitat d'assolir la Bellesa?
:
Del primer corrent, que n'anomenaríem clàssic, apol·lini, potser burgès, protestant, present des de Roma a la Il·lustració, des del Reixement al Noucentisme, des del figurativisme acadèmic a certa abstracció (que, de fer, vol definir la Bellesa en la seva plenitud), és el que cultiva en els retrats el fill, Alfred, conegut de fet per altres treballs en el seu inici (costumisme, etcètera) i que, en endavant, va tendir cap al virtuosisme i, probablement, a l'art esporàdic. Destaca, com a contrapunt, un autoretrat desafiant, tardà, gens amable i molt expressiu, com si la sinceritat madura posés en dubte els ideals clàssics.
:
Del segon, que podríem dir-li modern (o modernista, millor), dionisíac, amb vocació bohèmia, catòlic, que irromp al Barroc amb força i es recupera en el Romanticisme, que flirteja amb les avantguardes però es troba millor en els expressionismes és, clarament, la vocació de Ricard Opisso, coetani i amic dels grans artistes de principis de segle, dels modernistes a Picasso, de París als Quatre Gats. És l'artista que assumeix el seu rol i que posa èmfasi en la seva capacitat creativa, i en l'experiència vital, més que no pas en una concepció idealitzada de l'home o de la vida.
:
Les dues lectures es combinen amb més exposicions que convé aprofitar per veure. Aquests primers dies, uns retrats dels germans que donen nom a la Casa, Jaume i Jordi, dos grans retratistes. Del primer, descobrirem els seus experiments cubistes al costat de grans peces, també més aviat el la línia expressionista. Del segon, clàssic pels quatre costats, ens sorprendrà, però, la seva predilecció per la bellesa feble dels gitanets o trinxeraries. Per últim, aquest continu diàleg artístic sobre el retrat que ens ofereix aquest centre, hi trobem la visió del jove Xavier Roldán, on els rostres han estat substituïts per marques comercials. Veurem quins camins portarà en el futur un dels gèneres més importants de l'art des del segle XVIII, de fet, l'art modern.

* Article a la revista Valors (març 2007)
L'exposició Opisso. Retrats, és oberta fins el 6 de juny a Ca l'Arenas, centre d'art, C. Argentona 64, Mataró.
Notícia a capgros.com

Crítica de Pere Pascual a capgros.com

:

Publica un comentari a l'entrada