diumenge, de març 25, 2007

A La Llàntia | El PP, contra la llibertat d'expressió

A La Llàntia
:
nom Foto: QM.
:
Nosaltres, a la nostra. La precampanya socialista, lluny d'escarafalls, se centra en petites trobades, privades o públiques, e les que el nostre candidat desgrana quins són els seus compromisos per la ciutat. Trobem bona acollida, sí senyor. Dijous passat mateix, a La Llàntia, una cinquantena d'assistents van deixar petita la sala en què fèiem un cafè distès amb veïns i veïnes de La Llàntia, aquest barri de Mataró que veu com s'està transformant. Als anys vuitanta, dotant-lo dels serveis bàsics dels quals l'administració franquista l'havia deixat sense. Als noranta, integrant-lo a la trama urbana d'una manera digníssima. I ara, refent el seu cor, ubicant-hi serveis públics de gran qualitat i permetent la seva regeneració de manera que passi a ser un barri de primera, com es mereix. D'això i del que encara queda per fer vam parlar força en aquest acte (en el que vam comptar amb la presència de Kiko Verjano, que ens acompanya a la llista) amb un públic que dóna per feta la victòria del PSC. I probablement això sigui el nostre principal handicap. Si ens refiem massa, tornen. I La Llàntia, especialment La Llàntia, no s'ho mereixeria.
:
El PP, contra la llibertat d'expressió
:
El partit fundat per un exministre franquista d'Informació, autor d'una famosa Llei de Premsa i de la frase premonitòria de manifestacions "la calle es mía", que fa deu anys va emprendre una operació per enfonsar els mitjans que no li eren afins (frustrada per la inoperància dels mitjans propis, com algú ha recordat fa poc), ara hi torna, però des de l'oposició, amb el boicot al grup Prisa per unes declaracions del seu president que, si les he sentit ho haureu de reconèixer, no van agredir ningú. I des dels governs, amb un clar tracte a favor dels grups de dreta en la concessió de llicències autonòmiques de televisió. Una obsessió malaltissa que se suma al conjunt de greuges que el partit de Rajoy (seriosament qüestionat a les enquestes i segurament dins el propi PP) està inflant al cos electoral de la dreta, el de la dreta extrema, és clar, posant en perill la convivència democràtica.
:
nom
:
Com deia avui Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona, si el PP enfronta el procés electoral de les Municipals de maig com unes primàries de les Generals, els pot sortir just al revés del que pretenen. Tothom sap que el millor antídot per aturar el PP som els socialistes. Només alcaldies presidides pels socialistes envien a l'oposició al partit que més encrespament i odi està posant sobre la taula de la societat espanyola. A Barcelona (i a Mataró, of course) passa exactament el mateix. Si no volem que el PP governi, fem que els alcaldes siguin del PSC. Foto: EFE.
Publica un comentari a l'entrada