dissabte, de març 31, 2007

Morrejar | 'Actas de Tola'

Morrejar ja és normatiu
:
nom
:
Així titulava en portada El Punt de dimecres la notícia del nova edició impresa del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Ara que ja és normatiu... a veure si se'ns passaran les ganes i haurem de provar amb altres innovacions lingüístiques. Mentre tant, com sabeu, si alguna ànima caritativa me'l vol regalar, no li faré fàstics. Potser busquem junts algun verb per estrenar.
:
Actas de Tola
:
:
Un dels millors contes que he llegit darrerament pertany a un magnífic llibre del xilè Luis Sepúlveda que em van regalar fa temps i que he recuperat fa poc. El llibre es diu Desencuentros (Tusquets Editores, Barcelona, 1997) i el conte, "Actas de Tola". En ell, narra l'evolució d'un grup de presidiaris que són enviats en una zona semidesèrtica, en un camí que menaria a la desesperació i a la mort i que presagiaria una lluita aferrissada d'uns contra els altres per ser el darrer de morir. Ara que estan de moda els films realistes i les històries de sang sobre la fatalitat humana, hi encaixaria bé i produïria els calfreds pels quals, de nou, el bri de por necessària posa de nou les coses al seu lloc. Al lloc que vol la por és clar.
:
Però no. Sepúlveda explica com, des del principi, el bon humor i les ganes de no caure en la desesperació d'un d'ells van fent superar els entrebancs d'aquests petit grup, entre ells, ells mateixos, fins que es disposen a reconstruir una vella màquina de tren que troben a trossos. Amb paciència, ho aconsegueixen. ("¿Saben qué es lo que necesita un elefante para tirarse a una hormiguita? Paciencia"). Gràcies a un, només un, l'espiral, que tots veien cap avall, de fet, anava cap amunt.
  • Vegeu article de Daniel Torres (Ohio University)

:

Publica un comentari a l'entrada