:La setmana passada, el Ple de l'Ajuntament reconeixia la lluita del moviment gai, lèsbic, transexual i bisexual pel ple reconeixement dels drets a les persones que viuen la discriminació per la seva orientació sexual, amb motiu de la propera commemoració el Dia de l'Orgull Gai, el proper 28 de juny. Excepte el PP, tots els grups hi vàrem estar d'acord. El representant de la CUP va aportar un bon argument per acceptar la proposta: encara avui a la nostra societat hi ha reticències a la 'visibilitat' afectiva dels gais i lesbianes. Encara que jo crec que aquest mur també caurà aviat: no és estrany trobar avui a Catalunya persones del mateix sexe que es fan un petó en públic. I ben fet que fan.
:
En el mateix ple, el mateix regidor de la CUP era l'únic que s'oposava al reconeixement de les entitats mataronines que organitzen cada any les processons i altres activitats de la Setmana Santa, un exemple de fenomen cultural i religiós d'ampli suport ciutadà, de síntesi de diferents tradicions, de respecte i de convivència de força grups locals [n'he parlat aquí, aquí, aquí i aquí]. Els arguments eren molt pobres, però es fonamentaven que, com que la religió és quelcom personal, la seva vivència s'ha de fer personalment o en els temples i no fer ús de l'espai públic, que ha de ser laic.
:
Pensava jo que en una societat democràtica i oberta, laic vol dir que no es casa amb cap religió, no pas que desapareixin els seus trets més públics, més expressius i culturals. Si feia uns minuts reconeixíem que la sexualitat humana ha de conviure en un espai de respecte; si feia una estona reclamàvem la visibilitat d'un fet que, d'entrada, també pertany a la intimitat, segurament això és ben contradictori en què es faci visibilitat d'un altre aspecte que prové (o no) de la intimitat de les persones. Al cap i a la fi, en això deu consistir la llibertat. Em fa l'efecte que -sovint- darrere els discursos abrandats d'alliberament hi ha amagats impulsos gens dissimulats de repressió [nous tabús]. En pocs minuts.
:
I no és la primera vegada. Mireu aquí.
:
Foto: De la sèrie 'Ecce Homo', d'Elisabeth Ohlson Wallin
:
2 comentaris:
Qué fotografía más obcena. Con ese tipo de expresiones el lobby gay parece que desea aumentar sus hazañas. Bueno. Ellos pueden pasarnos por la cara su mariconería rampante, pero si alguien se queja de sus perversiones atenta contra la libertad y los derechos humanos. Ay del que escandalizare, que dijo San Pablo. Supongo que se me censurará este comentario. Pero mi lógica es la siguiente: como algunos de ellos no respetan mis creencias, yo me cisco (uso eso verbo porque soy fino) en sus exhibidas abominaciones. He dicho.
- Anònim
Acabaríem abans si ens respectéssim tots una mica més.
Publica un comentari a l'entrada