dimecres, de juliol 01, 2009

Una nit de plaer amb la Teresa



Teresa Forcades: "El que és bo és de Déu; el que és plaent també" from Clack Produccions - Clack.ws on Vimeo.

Dissabte passat vam fer el sopar-debat sobre el plaer amb la germana Teresa Forcades, a Mataró, que fou un èxit de públic i, especialment, de conferència magistral. En el doble sentit de pedagògica i d'excepcional. La podeu veure clicant el vídeo del damunt. Us aviso: és llarg (tres quarts d'hora), però molt interessant. Molt.

Prenc de memòria quatre idees de la conferència:

1. L'anàlisi del cervell ens permet veure com 'funciona' el plaer: el moment actual hiperestimula els nostres mecanismes de plaer immediat i de por, la sang que els rega hipoestimula els mecanismes de llibertat/responsabilitat i els de la creativitat (sortir del marc que t'és donat). Exemples de la diferència d'estímul: les addiccions (plaer contra llibertat), els mecanismes de poder (el 'circ' i la seguretat... vegeu aquest articlet -del mateix dia- de Rafael Argullol).

2. Ser lliure o creatiu més enllà del plaer o la por. Aquest és el repte. Això no treu que allò que ens dóna plaer immediat (menjar, el sexe, beure una cervesa...) sigui bo o dolent (el que és creat -la carn- per Déu és 'ressuscitat', no pas el mal, en tant que 'no és' -la por, per exemple. Un cop enllestit cada element de la creació, Déu "veié que tot el que havia fet era molt bo", diu el Gènesi (1, 31).

Això no treu, doncs, que aquells impulsos d'entrada irreflexius (l'amor a primera vista, el desig de sexe o poder, el plaer pel joc i la competició, el gaudi estètic) siguin 'dolents': més encara, en paraules de Forcades, 'és allò que ens dóna Déu perquè no ens quedem tancats en nosaltres mateixos, que sortim a l'experiència de la donació i de l'amor'. Aquesta idea del pas de la 'sobreestimulació' dels sentits al progressiu buidament (fins a l'essencial) n'he parlat a rel d'un estudi d'Antonio Caddonna sobre els temples taoistes, relacionant-lo amb el Barroc i la idea d'horror vacui, aquí. En això, la nostra societat és plena de propostes sensorials i de por al buit (al silenci, a no fer res, a l'atenció perllongada...) ... però sense camí posterior, em temo. Per cert, Déu -també diu el Gènesi- descansà el setè dia (2, 3) i manà santificar les festes (Ex 20, 8).

3. Els cristians assumim el cos com a indissociable de l'ànima: el Déu és encarnat. El cristianisme no és un espiritualisme platònic que dissocia l'ànima del cos (creiem en la ressurecció de la carn, diu el Credo), sinó que comet el 'despropòsit' històric i teològic (inèdit en el panorama religiós de la Humanitat) d'identificar en la feblesa, el límit i allò efímer de l'experiència humana el veritable projecte de Déu. Només a través de límit (de la vida carnal com la que vostè i jo vivim, no pas en un altre pla) podem superar-lo i desplegar les nostres possibilitats d'amor, com el colom cauria sense el límit de l'aire (malgrat que pensa que sense arie volaria millor, seguint la paràbola de Kant). També el plaer és límit, és característica humana. És més: El Déu bíblic és aquell que promet llet i mel (Ex 3,8), el que identifica el plaer sexual de la parella amb el desig de Déu (Ct). Per cert, parella: dues persones, no necessàriament del mateix sexe [vegeu aquí, aquí, aquí i aquí.]

4. Les persones funcionem amb tres paràmetres: temps, espai i sexualitat. Quina és la resposta de Déu? En principi, cap de les tres coses sembla que hi tinguin a veure. El temps, diu Forcades, ens permet compartir-lo; l'espai ens dóna la possibilitat de la donació (contràriament a la teologia jueva moderna que afirma que 'només el temps és de Déu, no 'espai', propi d'una religió en la que Déu es manifesta en la història i d'origen errant); i la sexualitat ens porta a sortir de nosaltres mateixos i experimentar l'amor.

Imatges: dels Simpson, de Bernini, de Jordi Arenas, d'Alonso Cano.

Documents relacionats:

  • vegeu post de l'acte i lincs sobre la conferenciant, aquí
  • vegeu muntatge amb fotografies, aquí.
  • vegeu notícia al web de Valors, aquí

:

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Perdona la pregunta. Aunque lo parezca, no está hecha con mala fe ni tiene un propósito denigratorio, aunque dé esa sensación. Desde tu blog siempre alucino porque debe ser uno de los más completos sobre lo que llamo el "catolicismo resentido", es decir, el de aquellos que siempre estáis criticando a las jerarquías de la Iglesia católica, pero no os resolvéis a salir de ella. Yo ni soy teólogo ni me interesa el tema mayormente, pero el catolicismo es obediencia a la superioridad y cuestionar era jerarquización de la Iglesia es atacarla en la línea de flotación. Pero bueno... no quería hablar de esto, sino de lo que leo que pones sobre la monja, que es una racionalización y una teologización del sexo. La tía ésta se pasa todo el rato buscando razones para llevar la contraria a lo que siempre ha sido la posición de la Iglesia católica. Los tiempos cambian, claro. Pero la pregunta es: ¿esta monja folla?, ¿y folla tanto como se desprende de sus palabras? Un saludo

Anònim ha dit...

No sé si folla o no folla, pero tengo la impresión de que esta señora es muy esencialmente católica. Toda la vida se la han pasado hablando del pecado de la carne. Y ésta hace un discurso a favor de los placeres de la carne. Pero sea por apoyo o por reacción, siempre hay que hablar de la carne. Están obsesionados.
Lo que me gustaría saber es qué piensan de esta frikie las monjitas que han hecho tradicionalmente su tesoro de su virginidad. Aunque eso no es lo guay, ni lo posmoderno. Lo in es que las monjas se metan por estos caminos. Esto es lo progre, éste el catolicismo fetén. No el de Rouco, qué malo es Rouco. Desde luego, si la Iglesia oficial fuera tan intransigente como se dice, esta monja debería ser llamada a capítulo. Pero...

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim

Perdona la resposta, però la teva pregunta sembla feta pel membre (no t'excitis) de la família Simpson que hi ha a la il·lustració.

D'altra banda, més aviat acostumo a fer comentaris elogiosos del que tu en dius 'la jerarquia', encara que no m'estalvio crítiques quan ho trobo oportú.

Per últim, ni el catolicisme és 'obediència a la superioritat' ni les posicions de l'Església respecte la sexualitat han estat sempre les mateixes. Informa't una mica més i no pensis tant en el sexe (dels altres).

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim bis,

Vaja, és que com que el Credo diu que 'creiem en la ressurecció de la carn' i el primer miracle de Jesús va ser convertir l'aigua en vi, més aviat ens va la marxa.

En aquest context, la virginitat (per ser justos, el que es requereix per ser monjo o monja és el vot de castedat) és una opció personal com una altra que s'ha de respectar. I com tota opció, si és profunda, és un tresor, sí.

Anònim ha dit...

Sr Basses

¿li paguen per solventar dilemes religiosos en hores de oficina?

En general, ¿voste creu que els contribuents paguem impostos d'on surt el seu sou perque vosté es dediqui a mantenir un bloc personal en hores laborals?

Crec que no.

¿Quantes hores ha dedicat al cap del any durant els matins per contestar els blocs? ¿No te coses mes importants que fer?

Si un empleat municipal fes el que vosté fa, navegar per internet i mantindre el seu bloc en hores de feina probablement sería empaperat i sancionat.

A veure si te la vergonya de fer ara el que es just i s'autosanciona.

Ara el deixo que tinc que tornar a treballar.

Sfamília ha dit...

Gràcies Ramon per publicar aquest video tan interessant, és dens però segur que el debat deuria aclarir molts dels temes que apunta. La veritat és que hagués estat molt bé poder-hi assistir. És un goig poder escoltar persones d'església que parlen amb lucidesa com la Teresa Forcades.

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim ter,
Bé, el cert és que jo no tinc exactament horaris: avui mateix acabarem tardíssim, cada jornada sumen tardes i vespres, caps de setmana... Però vaja, no em queixo. També tinc el costum de respondre tots els correus (els comentaris m'arriben com a tals), bé durant una estona al matí o bé (com ara) havent dinat o a la nit.

- Sfamília,
Gràcies. Aprofito per dir que el vídeo ha estat produït per Clack Produccions, de la mà de Joan Salicrú, i les fotos lincades són de Marc de San Pedro. A ells cal agrair-los-hi.

Victoria ha dit...

Moltes gràcies! Volia anar a escoltar-la i gràcies al Facebook m'he trobat amb aquest tresor. Hi ha punts que no m'han acabat de convèncer (l'inconscient és important i no es pot obviar, la sublimació i els plaers no estan renyits!) però crec que aquesta dona té una posició ètica que va més enllà del que diu.
Insisteixo, gràcies!

Anònim ha dit...

Teresa Forcades, aparte de su impresionante talla intelectual y cultural ,yo la encuentro muy sexy