dimecres, de desembre 06, 2006

Invisible | Tres lleis | Antonio i Juana

Lo invisible es lo que más nos afecta
:
nom Bill Viola per Luis Magán.
:
Un dels millors video-artistes del món, Bill Viola, que us vaig presentar fa un temps, és de visita a Espanya amb motiu d'una conferència seva al Prado. Concedeix avui una entrevista a El País, i després d'explicar la seva eloqüent reconciliació amb l'art antic, destaco dues frases que defineixen més que molts tractats el moment actual del món:
"La imagen del hombre actual ya no es la del David que lucha contra Goliat, sino la del dios budista de la compasión, que tiene 100 brazos y 12 cabezas, y puedo tocarlo y verlo todo, así somos ahora nosotros también".
:
(...) "Lo invisible es lo que más nos afecta y podemos utilizar las herramientas visuales que tenemos a nuestro alcance en estos momentos porque la cultura occidental cree como verdad lo que ven sus ojos"
:
Primer Consell: tres lleis
:
nom
:
El primer Consell Executiu que va celebrar el nou Govern de la Generalitat va estrenar-se amb l'aprovació de tres lleis: La llei de creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, la llei de l'Institut de Seguretat de Catalunya i, molt especialment, la llei de serveis socials. Aquesta darrera, amb la tramitació escapçada en l'anterior legislatura, és el compliment de la promesa de Montilla que seria la primera llei en aprovar i enviar al Parlament. Feta poc després de l'aprovació de la Llei de Dependència (d'abast espanyol), la nova Llei amplia notablement la cobertura d'aquelles persones que necessiten d'altri per viure, per moure's, per menjar. És un pas fonamenta en la cnsecució del model d'Estat del Benestar que els socialistes vam començar a construir des de l'etapa de Felipe Gonzàlez i que els governs d'Aznar (amb el suport de CiU), van interrompre abruptament. Això és el que volíem: un Govern que avancés en les reformes d'esquerres que encara li calen al país. I no serà la primera. Si les anècdotes (i la hipocresia) com això de les banderes no ens ho impedeixen, en veurem moltes més al larg dels propers anys.
:
La calma - XIII
:
"Que en Cataluña, al final, la transición sea que el hijo de Antonio y Juana pueda ser presidente de la Generalitat, ésa es la transición y eso es el cambio".
:
Paraules de l'actual President extretes de José Montilla. Radiografía de la calma, de Juan Ramón Iborra. Ed. Planeta, Barcelona, 2006, p. 306. Vegeu també "Los Montilla" a El País (4.12.2006)
.

5 comentaris:

Pedro ha dit...

T'oblides de dir que el Psoe també va tenir el suport de Ciu. Un descuit, espero.

Anònim ha dit...

Gran Bill Viola...

Si podeu, no deixeu d'estudiar els seus treballs sobre l'aigu i el foc a l'Home.

Cal dir, que ell quan era petit va estar a punt d'ofegar-se en un piscina (crec). Això marca totes les seves metàfores amb l'aigua.

Ramon Bassas ha dit...

- Pedro
Sí, però el rellevant és que va pactar amb els altres i que va contribuir a la interrupció de la constrrucció de l'Estat del Benestar.

- Albert,
Gràcies, no ho sabia. Tans raó que l'aigua és present en les seves metàfores.

Pedro ha dit...

Rellevant? Home, ja escollirem el que és rellevant, no cal que amaguis informació. O sinó hauran de fer un video amb tots els pactes de Ciu a Madrid ara que us heu apuntat a la moda.

Ramon Bassas ha dit...

- Pedro,
Bé, que cadascú pensi què és rellevant... però jo no amago res, diria que la gent no és tonta. oi?