divendres, de juliol 20, 2007

Gir a l'extrem

Al gener de 2005 vaig dir en aquest bloc que calia reconèixer "els esforços que fan Piqué i el seu equip van en bona línia i convé que el conjunt del país". I continuava que "també és remarcable l'interès del PP català en situar-se al centre polític (així situo jo la decisssió d'entrar a la ponència de reforma de l'Estatut), ja que la temptació de situar-se fora pot ser molt gran. Recordeu-vos de Vidal-Quadras: dóna resultats a curt termini i, segurament, dóna veu a una sensibilitat política que deu estar infra-representada, però que em temo que s'alimenta del ressentiment i de la desubicació. També és una temptació forta perquè aquesta sensibilitat deu representar, a més, una part important del vot fidel del PP, el que passà la travessia del desert de l'antiga AP. I també perquè, certament, el PP té una situació parlamentària absolutament irrellevant des del punt de vista aritmètic." Aquesta pretensiosa autocita ha d'incloure també aquest paràgraf: "Per això val la pena que tinguin una estratègia més a llarg termini, més integradora, més porosa amb l'electorat central català (tant me fa si hi ha objectius electoralistes, en aquest cas la tàctica construeix estratègia). Així avançarem de veres, si els que són en un extrem de l'arc ideològic i nacional miren al seu centre i no es queden a l'extrem".
:
No és ara, doncs, que un elogi més o menys interessat de darrera hora em serveixi per despatxar la notícia de la dimissió del líder del PP català. El lamentable gir a l'extrem que protagonitza el partit conservador aquests dies, replegant-se als designis d'Acebes i Zaplana i posant més que en dubte el lideratge de Rajoy és una pèssima notícia per Catalunya i especialment pel propi PP.
:
Publica un comentari a l'entrada