divendres, de maig 09, 2008

Cada dia

:
Monzó, dimecres passat, escriu a La Vanguardia a propòsit d'un comentari de Tom Wolfe sobre la crisi de la novel·la criticant l'estil dels "joves escriptors" americans, als quals els caldria "embrutar de tant en tant les seves mans amb fang". Monzó pren aquesta idea i diu una de les coses més clares que es poden dir, tant per definir- potser- la seva literatura (ell hi inclou el periodisme, i fa bé), com la que troba a faltar també al nostre país per part de determinats "joves escriptors" que maten el gènere. I diu: "Basta girar la vista alrededor para ver la de escritores que se mueven exclusivamente en una torre de cristal habitada sólo por escritores y referencias literarias, todos ellos menospreciando lo que debería ser su manantial: la vida de cada día". I qui diu literatura, o novel·la, diu altres coses, també.
:

2 comentaris:

Napoleón Bonaparte ha dit...

Incluyen el periodismo. Yo incluiría en esta reflexión a los políticos. Me parece que adolecen de la misma forma, que escritores, periodistas, de esa "realidad".

Me ha sorprendido ver que se trata de Tom Wolfe, ya que instintivamente he leído Tobias Wolff que creo que con su realismo sucio, era de quien se hablaba.

Sin quererlo he interpretado que era el segundo por la temática que se trata. Al leer el artículo he visto mi "error".

Así que de paso aconsejo este autor y su auobiografía-memorias, vida de ese chico. Realismo. Sucio, en este caso.

Novelas, lo que más leo y he leído es, novela americana. Distintas épocas, autores, estilos. Me encanta. La culpa es de Mark Twain, con el que me "inicie".

Y sobre los políticos, me reitero sin dudarlo.

Un saludo

Ramon Bassas ha dit...

- Napoleón:

Sin duda.