divendres, de maig 23, 2008

Més canvis, menys complexos

Avui l'Alcalde ha signat el decret de delegació de l'àrea de Presidència en el regidor Carlos Fernàndez, a la que ja pertanyia, i ha anunciat que la nova regidora socialista, Núria Aguilar, un cop s'hagi incorporat, s'ocuparà d'un àmbit exclusiu, el de la Gent Gran. Això es així a causa del recent nomenament del company Esteve Terradas com a Cap de Gabinet del Delegat del Govern a Catalunya, fet que causarà la seva baixa com a regidor municipal, després de molts anys de servei i de bona feina. També s'ha sabut que Francesc Melero, regidor d'Obres i Manteniment, tindrà la tinença d'alcaldia que deixa vacant Terradas.

Aquesta remodelació del Govern, en paraules del propi Alcalde, té com a un dels objectius provocar la mínima afectació, resoldre alguns aspectes organitzatius (la creació de la figura del cap de gabinet, per exemple), i continuar treballant en equip i amb força per complir els compromisos contrets per les tres forces que formem el Govern d'acord amb els resultats que fa un any van designar els mataronins a les urnes (fet que s'oblida massa sovint...).

Però, a banda del que indico, hi ha algunes claus més referides al PSC que voldria comentar un moment. Ho faig, en primer lloc, perquè aquesta mena de canvis, massa centrats en debats nominals quant a l'anàlisi, són rebuts invariablement amb crítiques més o menys furibundes més fruit del prejudici que de cap altra cosa. En segon lloc, perquè també són rebudes amb cavil·lacions un pèl obsessives sobre les motivacions més o menys obscures que tant agrada de veure. I, en tercer lloc, per fer notar que, senzillament, el PSC porta a la pràctica el que ha anat dient que volia fer. Apunto algunes d'aquestes claus, a parer meu.

El canvi generacional

Crec que estem vivint un recanvi generacional, almenys al PSC de Mataró. En el moment de ser elegit Primer Secretari vaig dir que aquesta era una de les prioritats: "vull estirar cap amunt especialment una nova generació de persones que aportaran noves visions, noves perspectives i nous impulsos a les nostres idees", vaig dir. Òbviament, no era retòrica. Un dels riscos del PSC, partit que ha obtingut reiteradament el suport majoritari dels ciutadans a totes les eleccions locals i que ha liderat espectaculars canvis a la ciutat, és tornar-se 'conservador', 'apalancar-se' i continuar confiant, delegant, a la generació de la transició els nous canvis que la ciutat necessita. No pas perquè aquesta generació estigui 'amortitzada', ni molt menys. Tot el contrari, precisament perquè són homes i dones de solvència contrastada, vitalment actius, capaços de generar nous debats i anàlisis com cal. Hi hauria el perill de refiar-nos-hi i 'tapar' el necessari relleu generacional que tot projecte ha de tenir si vol respondre a les inquietuds de la societat actual.

El recanvi generacional també té riscos, és clar. Com deia, però, més que riscos el que alguns posen sobre la taula són prejudicis, parlem clar. I molta falta de respecte. Tinc la impressió que a la nostra ciutat, de tant i tant i per menys t'ho esperes, ressorgeix una ideologia gasiva i classista que crèiem enterrada i que, diguem-ho també clar, moltes vegades el PSC havia viscut amb certs complexos. Que hi hagi més gent, i més diversa, dedicada a la política (amb càrrec o sense) precisa acabar amb aquests complexos, reconèixer la diversitat de sensibilitats amb què connecta un PSC amb voluntat de força majoritària i d'esquerres, acollir les noves demandes socials i construir nous lideratges.

Té riscos; el principal, el d'equivocar-se. Jo m'he equivocat moltes vegades, i els que ens han precedit també. Ningú no neix ensenyat. La pràctica política, avui, requereix també de fer més col·laborativa la presa de decisions, de treball previ interdisciplinar i en equip, de beure de l'experiència dels altres, de combinar la intuïció (el 'nas') amb l'estudi pormenoritzat, el lideratge amb la humilitat, el despatx amb el carrer. I pensar que, almenys els socialistes, l'equip municipal no és autista: té al darrere una organització de dones i homes compromesos, de persones que acumulen molta experiència política i els que aporten nova frescor, d'experiències i coneixements diversos, d'esperit crític. I un conjunt de persones que, sense ser del Partit, alguns fins i tot no compartint del tot els nostres objectius, aporten les seves opinions i el seu treball. No tot s'acaba a l'Ajuntament.

Aquest canvi, almenys en l'actual Grup Municipal Socialista, significa la incorporació plena de la generació democràtica i, probablement, el pas dels que han viscut la transició en primera línia a altres responsabilitats, a les institucions o fora d'elles. No és, com deia, una 'jubilació anticipada'. Crec que som en deute amb aquesta generació.

La generació de la transició


Enguany se celebren dues efemèrides que ens hi fan pensar. La primera, els quaranta anys del Maig del 68, una fita simbòlica en l'imaginari del canvi de paradigma dels valors a Occident. La segona, el trentè aniversari de la fundació del PSC actual, fruit de la unitat dels tres partits socialistes preexistents. La primera, que a la Catalunya d'aleshores es deuria veure un pèl lluny, genera encara avui força debats sobre si ha estat positiu o no, sobre la vigència del que, per mi, era una ruptura en tota regla amb els valors de la generació anterior. Crec que ens trobem davant un nou paradigma de valors i és tasca de la generació actual de veure'n la seva capacitat de transformació i de servei a les causes d'emancipació a les que serveix el nostre projecte. La diferència principal, però, és que a la generació actual no li ha calgut cap ruptura amb la del 68.

La segona és també molt important. Permeté precisament la confluència de diferents tradicions polítiques del socialisme democràtic. Alhora, aconseguí una base social i política molt àmplia en diferents ambients populars, superant el risc de divisió de la societat catalana entre els vinguts de la resta d'Espanya i els autòctons. A continuació, la immediata tasca municipal, partint aleshores sí de la més absoluta inexperiència, contribuí a bastir una de les transformacions més importants que el país haurà viscut mai, tot això en un marc de desenvolupament d'un estat democràtic estable i de les seves comunitats autònomes. A Mataró hi ha bons exemples: la lluita per la dignitat de les condicions de vida dels barris, les seves reformes, la dotació de serveis bàsics i de polítiques socials, les escoles bressol, les escoles d'adults, els centres cívics i els casals de joves i d'avis, les zones verdes, el transport públic, les polítiques actives d'ocupació... Sense estridències, sense sectarisme, amb honestedat, amb fermesa i amb errors. Per això ha servit el PSC fins ara i encara ens queda molta feina a fer, especialment ara que complim amb el somni fundacional de governar Catalunya. I tot això no fóra pas possible sense una generació entregada, sagaç i tenaç, de la que tots n'hem d'aprendre molt encara.

Mataronins arreu

Un altre dels objectius que ens vam marcar, fa uns anys, és que Mataró fos més present a les institucions del país. No tan sols per una visió localista o 'aconseguidora', que seria ben curta de mires. Ho volíem per poder aportar la nostra perspectiva arreu, per incoporar les preocupacions dels mataronins a les preocupacions del país. La nostra realitat social i econòmica, per bé que s'assembla a moltes altres, precisa de persones que la coneixin bé, que ens les trobem pel carrer, que la puguin defensar a l'hora de fer les lleis i les polítiques que es fan als centres de decisió del país. No em fa res de dir que hi hem posat de les millors persones que tenim, totes amb experiència municipal contrastada. La Consol Prados al Parlament de Catalunya, amb un parèntesi al Govern amb temes d'immigració. En Manuel Mas al Congrés de Diputats contribuint a les polítiques econòmiques d'Espanya. En Joan Antoni Baron a la Diputació de Barcelona en matèria de Medi Ambient. I l'Esteve Terradas, ara a la Delegació del Govern amb Joan Rangel després d'haver estat també diputat provincial en dues ocasions. Mai com ara tants mataronins, socialistes mataronins, han estat servint els ciutadans en els diferents nivells de representació i de govern. I tots ells van començar un dia com un altre.

Els socialistes de Mataró n'estem orgullosos, és clar. Hem de fer bé aquesta tasca fora i l'hem de fer bé a Mataró. Com dic, amb un Partit i milers de vots que ens donen recolzament i confiança, i que hem de retornar amb resultats. Tenim un programa ben clar i definit i tenim un pacte estable amb uns socis amb els que hem convingut molta feina. Tenim també unes perspectives econòmiques que ens faran fixar-nos encara més en la feina que tenim al davant.

La prioritat, el canvi

I hi ha una oposició que no ens ho posarà gens fàcil. Mai com ara havia estat tan desagradable, tan poc lleial. Especialment CiU. Pretenen importar l'estil de bronca per la bronca que ha viscut Espanya els darrers anys a la nostra ciutat. Pretenen sembrar sospites sobre nosaltres encara que no hi hagi res de res. Pretenen distreure'ns del projecte de canvi que volem per la ciutat. I aquest, el canvi, la millora de les condicions de vida dels mataronins, és la prioritat del PSC. Mireu, no ho som pas nosaltres, ni les lluites entre partits, ni el 'divertimento' sobre les quotes de poder que tan agraden als que no tenen res més a dir, ni les al·lucinacions sobre les que basen les seves sospites, ni els seus atacs innobles. Hi respondrem, no ho dubteu. La dignitat dels que ens precedeixen, especialment, ens encoratja a defensar la nostra. Però caldrà fixar la prioritat en la resposta al que ens van demanar els ciutadans, amb el que vam dir que faríem, a deixar la ciutat en les millors condicions possibles. No hauríem de caure nosaltres tampoc als falsos debats, ni a l'esport fratricida que tant aficionats som a vegades els d'esquerres mentre la dreta aplaudeix. No els podem donar aquesta satisfacció als que no volen que estiguem fent canvis, perquè són conservadors, ja se sap.

Ara, posem-nos-hi de nou. Fa un any de les eleccions municipals i la feina feta és impressionant. No hem parat d'obrir carrers, serveis i equipaments, d'avançar en projectes estratègics per la ciutat deixant-hi hores i esforços. No ens queixem pas, val molt la pena. Val la pena i tenim moltes ganes, molta il·lusió, de treballar de valent pels nostres conciutadans. I sense complexos. No hi ha massa coses comparables en aquesta vida a la satisfacció que ens dóna.
:
Fotos: Ramon Manent, arxiu PSC, Quico Melero, arxiu Manuel Mas.
:
Publica un comentari a l'entrada