Emmirallats en Montenegro?:
L'actualitat política dóna molt de si i podríem parlar de moltes coses, començant pel Consell Nacional del PSC de dissabte, al que vaig assistir, i en el que es va refermar la prioritat claríssima del PSC per la campanya del referèndum de l'Estatut. I també podríem parlar de l'anunci fet públic avui per Zapatero que ben aviat reunirà els partits per iniciar converses amb ETA per al procés de pau, símptoma que les coses van bé i que s'ha pogut verificar la fi de la pràctica violenta i terrorista de la banda armada. O les enquestes d'aquest diumenge, que diuen coses molt interessants.
:
Però em quedo amb una preocupació. passi el que passi en el referèndum de Montenegro (
sembla que guanya el
sí) és molt revelador que el president d'ERC aprofiti l'avinentesa per dir que el que vol és el mateix que aquesta república balcànica. Sembla que doni la raó a Aznar, que més d'una vegada ha acusat la pròpia ERC i els seus antics socis de voler
balcanitzar el país. Jo crec que la comparació és molt lamentable. Per vàries raons. N'apunto dues. Una, perquè Catalunya, per sort, no ha viscut la tragèdia balcànica. Dues, perquè, en realitat, quan un país pensa que els seus problemes es poden arreglar posant fronteses (i moneda pròpia, etc.) és que viu a esquenes del món, crec. No. Catalunya vol ser un país modern i desenvolupat, obert a Europa, i l'
estatus d'autogovern que li permet el nou Estatut (al voltant d'una Espanya vertebrada i una Europa plena d'oportunitats) li pot portar rèdits molt més alts del que probablement obtingui l'esmicolament balcànic de
vídues alegres (ja sabeu que la famosa òpera s'inspira en un antic regne de Montenegro).
:
Parlant d'això, he llegit una correctíssima columna de Xavier Batalla (foto) a
La Vanguardia en la que, breument i clarificadora, explica el procés de desmembració de Iugoslàvia, una història de divisions a força de negar la possibilitat d'una identitat diversa, integradora, i d'imposar departaments estancs a partir de fronteres d'identitats que tallen, que maten. No, no vull Montenegro, l'aïllament després de la barbàrie, l'entotsolament, les fronteres d'identitat que, com se sap, cada vegada hauran de ser més petites si volen ser més pures (ja s'anuncien processos d'independència a Voivodina o Kosovo).
:
Tornant a Xavier Batalla, l'autor creu que la mateixa creació de Iugoslàvia era un error: "
La flamante federación se pretendía natural ('los eslavos del sur') en una región que está surcada por las más profundas líneas divisorias europeas: por una parte, la cultura ortodoxa y oriental; por otra, la cultura católica y occidental. La primera está personificada por serbios y montenegrinos; la segunda, por eslovenos y croatas. Y, entre unos y otros, los eslavos musulmanes de Bosnia. Cuando el profesor inglés [que la va proposar, Robert William Seton-Watson]
se percató de la chapuza, dicen que abogó por que serbios y croatas se cocieran "en su propia salsa". Després de l'esclat nacionalista (de fet, d'antics comunistes transvestits), a causa de diferències econòmiques, segons François Fejtö, ja coneixem com va acabar i com encara cueja. I acaba demanant que no s'acabi minimitzant Sèrbia, l'objectiu de tots els odis, si volem construir Europa, d'una vegada, també allà.
Rocío: 
Divendres a la nit i aquest migdia els he passat a la Romería del Rocío de Mataró. Divendres, en un sopar amb els companys de la JSC i avui amb una visita, en la que els socialistes hi hem pujat amb Manuela de Madre, que era a Mataró per recolllir un premi de la Fundació GIMM a la seva persona (amb la nova consellera Carme Figueras, lectora d'aquest bloc i
blocaire). En Manuel Mas, en Remigi Herrero, la Consol Prados i en Josep Mª Sala també ens hi han acompanyat, així com altres dirigents locals del PSC i la JSC. L'Alcalde, hi ha estat tots tres dies. Allà també hi havia regidors d'altres partits i alguns periodistes blocaires amb qui hem coincidit en alguna
caseta. A més, evidentment, un munt de persones a les que hem saludat i ens han acollit, gent que ha donat molt d'ella mateixa per la celebració d'aquesta ja tradicional festa local, i que elsseus rostres mostraven amb alegria i cansament. Òbviament, la Manuela ha estat el centre de moltes mostres d'estimació que ha rebut.
(Fotos: Sara González):El PP torna a mentir sobre immigració: 
Ho
sospitava fa uns dies i avui es confirma que, lluny de ser una anècdota, el missatge de fons de l'article retirat (per les formes) d'un bloc dels joves del PP és el d'atribuir als socialistes polítiques de discriminació positiva cap als immigrants. Era un rumor que havíem de combatre reiteradament, però la seva font romania en secret. Ara ja s'ha destapat, si bé hi ha penosos
precedents locals. Avui m'ho confirma un nou article del president local de l'organització aznarista a la ciutat al digital
capgros.com, que diu: "
Pel que fa al fons de la qüestió, que és si els immigrants tenen un tracte diferenciat a la resta de ciutadans/es, haig de dir que des del PPC hem criticat de forma reiterada algunes polítiques de discriminació positiva que s’han produït per part de governs locals d’esquerra en favor de col·lectius de persones vingudes de fora i que, per tant, han perjudicat a la resta de ciutadans/es que paguen religiosament els seus impostos. I aquest fet diferencial no és cap enginy populista per treure rèdit polític. No cal viatjar massa lluny per palpar el descontent de la població per aquest tracte més favorable que els governs d’esquerra tenen amb els immigrants". El paio no es
mossega la llengua, en el millor estil zaplanesc (ostres, què he dit? serà un insult?).
:
No cal dir que, si li pregunteu a quines polítiques es refereix, no ho sabrà dir. Jo no en conec cap, i també ignoro quines crítiques s'han rebut per part del PP, que s'ha sumat sempre al consens en la
política municipal cap a aquest fenomen. I no cal
dir que, fins a l'arribada de Zapatero, l'allau d'immigració il·legal arribada durant el temps d'Aznar ni cotitzava la Seguretat Social ni podia competir amb sous amb la població autòctona, al trobar-se en situació irregluar (i amb una llei d'estrangeria cada any). De tota manera, el més greu de tot això, és l'ús descaradament partidista i mentider del fenomen de la immigració, que té rostres de sofriment i de mort, com bé diu el regidor de CiU Quim Fernàndez al seu
bloc, amb el qual no puc més que coincidir completament.
:
Arguments del no a l'Estatut - IV
:
“Si se aprueba esta norma, los políticos catalanes podrán decidir sobre lo que pasa en Jaén o en Zamora, sobre sus finanzas, su sanidad, su educación o sus derechos, pero las Cortes Generales no podrán decidir nada de Cataluña”. Mariano Rajoy (2-10-2005).
:
“Parte del PSOE habla con nosotros para hacer descarrilar el Estatuto”. Mariano Rajoy (5-10-2005).
:
“Da la impresión de que el jefe del Gobierno se está ahorcando con su propia soga”. Mariano Rajoy (5-10-2005).
:
