:
Baltasar Gracián, El arte de la prudencia (af. 31); Ed. Temas de Hoy, Madrid, 1996, p. 31.
:
Sovint em pregunten d'on trec el temps de fer aquest blog i mil coses més. Segurament de moltes coses, igualment importants, però la recomanació de Gracián em sembla oportuna. Només podem ser ràpids en allò que hem dedicat paciència, rigor, experiència, reflexió... La pregunta és si m'hi dedico prou, a això darrer. No sé.
:
Per si de cas, cal saludar que el meu amic i company Ivan Pera trobi temps per al seu weblog, i que en Ricard Aymerich opini sobre la religió i l'escola, bo i que m'agradaria saber la seva opinió sobre com hauria de quedar, el fet religiós, en els currículums acadèmics. Crec que és un tema gens resolt.
2 comentaris:
Ramon,
Espero no ser pesat fent comentaris tot sovint. M'agradat llegir l'article d'en Ricard Aymerich. Em permeto contestar la teva pregunta, malgrat que poder jo tinc un 0,0001% (cal afegir algun zero mes?) de la seva autoritat i experiencia per fer-ho.
Fer un currículum académic no es cosa senzilla i a vegades es volen ensenyar moltes coses, pero hi ha una gran carença de temps. Així que en principi jo deixaría certes aficions, inquietuds o creences que pertanyen a l'esfera personal, en aquesta. Qui vol fer basket, pot fer-ho al sortir de l'escola i qui vol aprendre religió católica, pot fer-ho també. Es la seva opció (o la dels seus pares). Cap religió en concret ha de ser ensenyada a l'escola.
Ara bé, es innegable que la religió te una importancia histórica i això si que ha de ser ensenyat (això que s'ha anomenat fet religiós). I això ja s'ensenya i s'ha ensenyat sempre. Es a 'Ciencies Socials' (no se si encara es diu així) i dins d'aquesta assignatura ha de seguir. Es una part més per entendré la historia. No te cap sentit extreure aquesta clase i fer una assignatura, com tampoc ho te extreure la política i fer una clase anomenada 'Moviments polítics'. Els coneixements d'aquests continguts han d'esser ensenyats només pensant que son eines imprescindibles per fer una interpretació correcta de la historia.
Així que per resumir la meva opinió (que per suposat pot ser tan erronia com qualsevol altre). Asignatures d'adoctrinament religiós? de cap manera. Fet religiós? incorporat a 'Ciencies Socials'.
Bé, no em molesta gens, ben al contrari, que escriguis, de fet, crec que sempre és un bon exercici el diàleg.
En fil, la teva proposta em sembla bé. És una opció. Em preocuparia que, en tot cas, per arguments de caire "és que es tracta d'una opció personal" obviéssim que les persones tenim (o no) una dimensió religiosa. Tant en la història com ara mateix, de fet.
Em sembla bé l'exemple del bàsquet i, de fet, se n'ensenya, de bàsquet, a vegades. El tema és que el tractament acadèmic del fet transcendent parteix sovint del tema de l'adoctrinament i crec que ens fa pedre objectivitat.
Jo sempre poso l'exemple de la sexualitat. Durant molt de temps s'havia negat la dimensió sexual de la persona en l'educació. També podríem dir que això és un tema personalíssim. Però hi ha cert consens en què l'escola ho ha de tractar. És un tema de "ciències naturals"? No exactament...
Per últim, també crec que l'escola no és l'únic lloc d'aprenentatge del fet religiós (ep! sense aprenentatge no és que hi hagi ignorància, és que hi ha fanatisme!), com tampoc ho és del fet sexual. Ho és la família, els amics, la televisió... i certament, la nostra "cultura", per dir-ho així, viu una veritable "mort de Déu".
Sens dubte, em preocupa que només en parlin els (alguns) conservadors, i més per carregar contra l'esquerra... Afrontar aquest "tabú" ´s també tasca de l'esquerra. I dels laics.
Publica un comentari a l'entrada