Quatre arbres i núvol (Narcís Comadira, 1994)
NOVEMBRE
:
Cau la parpella del dia,
espessa de gris de zenc.
Núvols de borra retallen
el fred horitzó de llum.
:
S'estén la trista tenebra
sobre el món emperesit.
Bufa el vent, la fullaraca
s'apilona dins els cors.
:
Perdut per camins de fosca,
ressona un lladruc llunyà.
Sota la pell de la terra,
submisos, dormen els cucs.
:
La xemeneia regolfa;
al foc supuren els troncs.
Obsedits, la nit sencera,
vetllen els desesperats.
- Narcís Comadira, L'art de la fuga, Ed. 62 / Empúries. Barcelona, 2002, p. 32.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada