Quatre ratlles per dir-vos ràpidament que ahir al vespre, amb el conseller Nadal i l'Alcalde (foto de Jaume Álvarez) vam passejar pel barri de Cerdanyola, la reforma del qual ha obtingut la meitat del finançament de més de 7 milions d'euros de la Generalitat gràcies a la Llei de Barris. Ho vam fer després d'una molt profitosa reunió amb responsables del PSC del Marsme i abans d'un sopar amb la simpàtica militància del Partit a Premià de Dalt.:
I per dir, també, que la polèmica pel cartell de la festa major, segurament copiat d'un altre logotip, ens ha portat al PSC a reaccionar demanant una intervenció activa del Patronat de Cultura donant explicacions al respecte. Crec que és el mínim que cal fer. Això i, per damunt de tot, abocar-se a la festa, que és el que compta.
6 comentaris:
Malgrat que l' afer del cartell sigui un tema menor, espero que el Cartell de l' Onze de setembre i el de Sant Jordi , el PMC l' adjudiqui a un autor o creador de debó i es retiri a aquest personatge.
Simplement una presa de pél.
Bé, aquesta serà una de les coses que hauran de parlar, m'imagino. Tens raó que, segons com es miri, és una mica surrealista que aquest sigui un gran tema, òbviament. Però fixa't com les coses simbòliques, a vegades, tenen molt més poder, més capacitat d'apassionament, que d'altres segurament més importants racionalment.
Així és Ramon. llavors surten els pensadors patris i clamen perquè la Generalitat (o l'Ajuntament de Mataró) s'ocupa massa dels símbols...però llavors veiem com el cartell de les Santes és més sentit que la sanitat, l'economia o l'educació. Llavors què interessa de veritat a la gent, que l'apassiona i li encén el debat: els símbols o els temes socials?
En la nota del PSC hi ha una imprecisió, Ramon. La notícia no ha estat publicada a diferents mitjans de comunicació. L'ha publicat capgros.com i se n'han fet ressò els altres mitjans de comunicació. No és el mateix. Q.
Q.,
Òbviament, el text de la carta que he enviat, i que qeda reflectit a la nota, no matisava i, com sempre passa amb les generalitzacions, s'obvia el que ha estat una tasca esclusiva del portal capgros.com, del qual, ja saps, tinc força bona opinió. No era la meva intenció.
Joan,
Bé, justament el problema deu ser que si ens entretenim gaire amb els símbols (ep, no deixen de ser una convenció també, com la Seguretat Social, no són cap regal dels Déus...) potser ens l'endinyen amb els drets aprofitant el 'despiste', no? En Quim Nadal deia dijous passat que ell al·lucina com, després de la roda de premsa porterior a un Consell Executiu, quan es dóna compte, per exmeple, de 140 milions d'euros en inversions importantíssimes, la primera, i a segona i la tarcera (etc) preguntes siguin sobre si l'Artur Mas o en Maragall es veuran per l'Estatut. I, en el debat sobre aquest text, gastem tanta tinta entre si som galgos-nació o podencos-nacionalitat (bé, no ho deia ben bé així, però perquè ens entenguem). Sospito que rera la polèmica del cartell, tan donats com som els mataronins a l'auto-flagel·lació quan tocaria anar de festa, no tinguem el cap posat 'a puestu'. Que els símbols no enlluernin, diria. O que ens uneixin enlloc de desunir-nos (això ho dic pels que trempen amb l'obsessió per les banderes, babejant-les o cremant-les, tant me fa). En fi.
El que deia en Nadal és perquè la relació política-comunicació s'ha establert una relació malaltissa
que ha convertit la secció de política de qualsevol diari en alguna cosa semblant a la premsa del cor, o de baix ventre, que podem veure a tele i revistes. Les picabaralles entre partits i entre polítics són el que interessa, potser als periodistes (Perquè recoi ningú diu que els periodistes tampoc els interessa la política social??) i cada vegada la política i els polítics cauen en aquest parany. Fixa't que davant de qualsevol fet, per petit que sigui, tots redacten notes de premsa, fan grans declaracions, teatrals gestos... El debat, no el drama per suposat, està servit!
Mentrestant a gaudir de les Santes, Ramon, que ja són aquí!
Glòria a les Santes!
Publica un comentari a l'entrada