dimarts, d’abril 18, 2006

Els teus defectes

Mirall barroc
:
Amb aquest títol publicava Presència el darrer article que he llegit d'Antoni Puigverd, diumenge passat, una peça que recomano amb la seva integritat, però de la que no em resisieixo de publicar algun fragment (Foto: processó de Divendres Sant a Mataró).
:
"No és estrany que nosaltres estiguem recuperant la teatralitat de la Setmana Santa. Cap època no s'assembla tant a la barroca com l'actual. (...) Si els fascinava la mentida del teatre, els angoixava la veritat del sentit. Si els encantava la fantasia i el somni, els turmentava la realitat. res no els agradava més que posar-se màscares, fer burla de les coses sagrades i deixar-se arrossegar per les passions més baixes i vulgars. però, dominats com nosaltres per la llei del pèndol, també tendien al pessimisme adolorit, a l'existencialisme, a la severitat inquisitorial, al misticisme. (...)"
:
"Aparentment racionals, ens exciten tots els misteris. Hem perdut la creença, però no la necessitat de creença. Amb l'obsessió de la moda, la cirurgia estètica i l'aparença física volem dir o representar alguna cosa. Però no sabem què".
:
Federalisme vs. ciutadania?
:
A aquest fals dilema pretén respondre el recent article del diputat Toni Comín a la revista Frontera, que va ser prèviament publicat per la Fundació Catalunya Segle XXI. Avui, en la mateixa línia, val la pena fixar-se amb les recomanacions que fa el professor Antón Costas en un article a El País. I, com no, feu un repàs a l'acció de Govern de Zapatero aquests darrers dos anys: és, senzillament, impressionant.
:
Els nans de Pinter - II
:
"De vegades he dit coses lletges de tu. I no les retiro. Però la veritat ho és tot. Els teus defectes no fan que les teves virtuts siguin menys autèntiques."
Harold Pinter, Els nans, Ed. Columna, Barcelona, 2005 (trad. Marta Pera), p.160.
:
Publica un comentari a l'entrada